Com va ser la primera volta al món?

El 20 de setembre de 1519, cinc vaixells van salpar des del port de Sanlúcar de Barrameda, al sud d’Espanya, amb l’objectiu d’arribar a les Illes Moluques, famoses per les seves espècies. L’expedició estava comandada pel navegant portuguès Fernando de Magallanes, i seria completada anys més tard per l’espanyol Juan Sebastián Elcano. Ningú no podia imaginar aleshores que aquell viatge es convertiria en la primera volta al món de la història.

Quina era la idea inicial?

L’objectiu de Fernando de Magallanes era arribar a les Illes de les Espècies (les actuals Illes Moluques, a Indonèsia), aleshores molt famoses per la quantitat d’espècies exòtiques, com la nou moscada o el clau, que eren molt valuoses a Europa. 

Volia trobar una ruta alternativa a la que feien servir els portuguesos, que ja controlaven la ruta de l’est i pretenia arribar-hi per la ruta de l’oest, com havia intentat Colom quan va descobrir Amèrica.

En aquell moment, la idea que la Terra era rodona encara era una hipòtesi, tot i que alguns mariners i científics començaven a sospitar-ho després d’analitzar mapes i globus terrestres. Magallanes creia que anar cap a l’oest, travessant l’oceà Atlàntic fins a Amèrica del Sud i arribar-hi des de l’oceà Pacífic, seria més ràpid que seguir la ruta tradicional cap a l’est, que passava pel cap de Bona Esperança, al sud d’Àfrica, i per l’oceà Índic.

Qui va finançar l’expedició?

Magallanes, que era portuguès, va proposar l’expedició al rei de Portugal, Manuel I, però aquest el va rebutjar. En canvi, el rei espanyol Carles I d’Espanya hi va veure una oportunitat i va acceptar costejar el viatge, posant a disposició cinc vaixells i 239 mariners. 

Després del descobriment d’Amèrica, Espanya i Portugal havien signat el Tractat de Tordesillas el 1494, un acord per repartir-se les zones d’exploració i conquesta del món traçant una línia imaginària a l’oceà Atlàntic: a l’est, per a Portugal; a l’oest, per a Espanya. Magallanes pensava que les Moluques es trobaven dins la part d’influència espanyola i que, per tant, seria fàcil arribar a l’illa, carregar les espècies i tornar per la mateixa ruta. 

Com va començar l’expedició?

El viatge va començar el 20 de setembre de 1519, quan cinc vaixells van salpar des del port de Sanlúcar de Barrameda, a Andalusia. La primera parada va ser a les Illes Canàries, on van fer provisions per un viatge que es preveia llarg: portaven menjar per a dos anys. 

Després de travessar l’oceà Atlàntic, van arribar a l’actual Rio de Janeiro, al Brasil, però de seguida van començar els problemes. Feia molts mesos que navegaven pel sud del continent americà buscant un pas que comuniqués els dos mars, l’Atlàntic i el Pacífic, i molts mariners començaven a dubtar que Magallanes sabés on anaven realment.

A més, el fred intens de l’hivern, les tempestes i les condicions meteorològiques adverses agreujaven la situació: la tripulació dormia a la coberta dels vaixells, gairebé congelats, i les provisions començaven a escassejar. El desànim generalitzat i la crispació pel fred i la fam van donar lloc a diversos motins. Un dels vaixells va naufragar i un altre -el que portava més menjar- va desertar i va tornar cap a Espanya.

Finalment, el mes d’octubre de 1520, Magallanes va aconseguir trobar el pas que connectava l’oceà Atlàntic amb l’oceà Pacífic, conegut avui com l’Estret de Magallanes. 

Com va ser la travessia pel Pacífic?

Quan van arribar al Pacífic, la tripulació pensava que ja havien superat la part més complicada del viatge. Però ni tan sols s’imaginaven la immensitat d’oceà que tenien per davant: els quedaven encara milers de quilòmetres de mar sense terra a la vista. 

Tant va ser així que no van parar a reposar provisions, i durant tres mesos van sobreviure com van poder: menjant galetes infestades de cucs, bevent aigua podrida i rosegant fins i tot el cuir de les veles.

Després de molts mesos navegant pel Pacífic buscant les Illes Moluques, l’expedició va arribar les actuals Illes Filipines, que en aquell moment van anomenar Illes de San Lorenzo. En veure que aquelles terres eren riques en recursos, Magallanes va intentar sotmetre una de les illes de l’arxipèlag, Mactan. Els locals es van defensar i, en la batalla, Fernando de Magallanes va morir el 27 d’abril de 1521.

Què va passar després de la mort de Magallanes?

Després de la mort de Magallanes a Filipines, el comandament de l’expedició va passar a mans del capità basc Juan Sebastián Elcano. Amb només dues naus operatives -la Trinidad i la Victoria– va seguir el viatge fins a les Illes Moluques, on van arribar el novembre del 1521.

Tot i que sospitaven que aquell territori no estava dins la zona d’influència espanyola que havia establert el Tractat de Tordesillas, van carregar les naus amb les espècies i van iniciar el viatge de retorn. 

La nau Trinidad va intentar tornar per on havia vingut, però va ser interceptada i segrestada per vaixells portuguesos. Mai va arribar. En canvi, la nau Victoria, comandada per Elcano, va voler tornar per una ruta diferent: donant la volta pel sud de l’Àfrica, a través de l’oceà Índic.

Abans d’embarcar-se en aquesta última etapa, la nau Victoria va fer una parada a l’illa de Timor, a Indonèsia, per agafar provisions. Volien fer un viatge sense parades per evitar trobades amb els portuguesos, que havien ordenat capturar l’expedició espanyola.

Van navegar per l’oceà Índic i van vorejar Àfrica a través del cap de Bona Esperança en un estat pèssim: sense aigua potable, sense menjar, i aguantant tempestes i condicions meteorològiques molt complicades.

La situació era tan crítica que es van veure obligats a parar la nau a Cap Verd, a Sud-àfrica, tot i que sabien que era territori enemic, perquè estava sota domini portuguès. Allà, alguns tripulants van ser detinguts.

Finalment, el 6 de setembre de 1522, la nau Victoria va aconseguir arribar a Espanya, gairebé tres anys després de la sortida. De 239 tripulants, en quedaven 18 mariners famèlics i malalts que, sense imaginar-ho, acabaven de fer història en completar la que va ser la primera volta al món. 

Per què va ser tan important?

L’expedició de Magallanes i Elcano va suposar un canvi de paradigma i va marcar un abans i un després en la història de la humanitat. Per primera vegada, es va demostrar de forma empírica que la Terra era rodona, i es van establir les bases per conèixer millor les dimensions del món, tant de les terres com dels mars.