Una aula per aprendre fent

L’educació està canviant: dels coneixements basats en la teoria s’ha passat a una formació molt més pràctica. En aquest context, guanyen força les aules maker, espais de creació on l’alumnat aprèn fent, experimentant i construint. El terme ve del moviment maker, una cultura que promou la creativitat, la tecnologia i la fabricació artesanal com a forma d’aprendre i compartir coneixement.

A les aules maker, els estudiants passen de ser receptors d’informació a convertir-se en creadors actius, capaços de dissenyar i desenvolupar solucions a problemes reals.

Tinkering: aprendre jugant i experimentant

Aquest tipus d’aula aposta pel tinkering, una manera d’explorar i experimentar sense por a equivocar-se. És un aprenentatge pràctic i flexible, que estimula la curiositat i ajuda a desenvolupar habilitats com la resolució de problemes, la creativitat i el treball en equip.

En lloc de seguir instruccions pas a pas, els alumnes investiguen, proven, es tornen a equivocar i, finalment, troben la seva pròpia manera de fer les coses. Això els dona autonomia i reforça la seva confiança.

Un bon exemple el trobem a l’espai Tinkering del CosmoCaixa, on els visitants poden dissenyar circuits amb plastilina conductora, construir màquines simples amb materials reciclats o programar petits robots per fer-los moure. Són propostes obertes i lúdiques que ensenyen sense necessitat de teoria prèvia.

Un espai per a tothom

L’aula maker està pensada perquè tothom hi pugui participar, independentment del nivell o les capacitats. L’enfocament per projectes permet adaptar els reptes a cada alumne o grup, fet que afavoreix la inclusió i la diversitat.

A més, fomenta un aprenentatge interdisciplinari: en un mateix projecte es poden posar en joc coneixements de tecnologia, matemàtiques, ciències, art o llengües.

Per exemple, a l’Institut Escola El Til·ler de les Corts, l’alumnat de 1r d’ESO va crear una maqueta d’un barri sostenible combinant impressions 3D, càlculs de consum d’energia solar i textos argumentatius per defensar les seves propostes davant la resta de companys.
Aquest tipus de propostes connecten molt bé amb les necessitats actuals del món educatiu, ja que motiven l’alumnat i preparen els joves per als reptes del segle XXI.

Les anomenades competències digitals i les soft skills com la comunicació, la col·laboració o la capacitat crítica són fonamentals en molts àmbits professionals, especialment en sectors com la ciència, l’enginyeria o la tecnologia. I les aules maker són una porta d’entrada a aquest món.
A més, la creativitat que es desenvolupa en aquests entorns també pot tenir un impacte positiu en l’autoestima i el benestar emocional. Crear alguna cosa amb les pròpies mans, veure’n el resultat i compartir-lo amb altres genera satisfacció i un fort sentiment de competència.

A l’escola Vedruna de Tàrrega, després d’un taller de construcció de ponts amb materials reciclats, molts alumnes van destacar que havien après més sobre geometria i física jugant que no pas a l’aula, i van guanyar confiança per parlar davant del grup explicant el seu procés.

Com posar en marxa una aula maker

Implementar una aula maker no requereix de grans recursos. Molts centres comencen amb materials bàsics com cartró, fusta, peces de construcció o circuits senzills, i van incorporant eines més avançades com impressores 3D, kits de robòtica o talladores làser a mesura que el projecte creix.

El més important és l’actitud: cal promoure una cultura de l’experimentació, on els errors siguin vistos com una part natural del procés d’aprenentatge. L’escola Projecte de Barcelona, per exemple, va començar amb una caixa de fustes, cinta adhesiva i motors de joguina. Amb els anys, han creat un espai maker referent que combina robòtica, arts plàstiques i sostenibilitat.

Les aules maker són laboratoris d’idees on l’alumnat pot imaginar, construir i innovar. Serveixen com a entrenament per a la vida real i una oportunitat per fer de l’escola un lloc més creatiu, motivador i connectat amb el futur.