Donald Trump presenta un pla per a la pau a Gaza
La proposta exigeix la rendició de Hamàs i l’alliberament dels ostatges, i ja ha estat acceptada pel primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu
Després de gairebé dos anys de conflicte a Gaza, el president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat un pla de pau per a la regió. El text compartit per la Casa Blanca no només busca posar fi a la guerra, sinó també replantejar com serà el futur polític de la Franja un cop acabi la violència.
El pla exigeix la rendició de Hamàs (organització que controla Gaza), l’alliberament de tots els ostatges israelians, i la creació d’un govern palestí provisional que estarà supervisat per un organisme internacional. També contempla el compromís d’Israel a no ocupar ni annexar la Franja i la retirada organitzada de les seves tropes.
A més, el text inclou la reconstrucció de Gaza amb ajuda internacional, la desmilitarització completa i la garantia que cap palestí sigui forçat a abandonar la regió. Aquest darrer punt busca posar fi als desplaçaments forçosos a què ha estat sotmesa la població de Gaza des que va començar el conflicte.
Després que Trump es reunís aquesta setmana amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, Israel ha anunciat que accepta la proposta de pau. Aquesta postura ha sorprès perquè Netanyahu s’ha oposat en ocasions reiterades a cedir el control de Gaza a una autoritat internacional.
En les darreres hores, el líder israelià també ha deixat clar que no acceptarà la creació d’un estat palestí, encara que el pla de pau ho contempli com a objectiu, cosa que reflecteix les limitacions que pot arribar a tenir la negociació.
D’altra banda, l’acord s’ha pactat sense comptar amb Hamàs, que encara ha d’acceptar la proposta. En cas que els dirigents del moviment islamista rebutgin el pla, Trump ha anunciat que permetrà a Israel continuar amb l’ofensiva militar que ha arrasat la Franja de Gaza i que organismes internacionals ja qualifiquen de genocidi.
Un pla ambiciós
Si Hamàs accepta finalment la proposta, es posarà en marxa un alto el foc immediat. En un termini de 72 hores, Hamàs hauria de lliurar els ostatges israelians, tant aquells que segueixen vius com els cossos dels morts. En total són al voltant de 48 persones, segons el govern israelià.
A canvi, Israel alliberaria 1.700 ciutadans de Gaza detinguts i 250 presoners condemnats a cadena perpètua. Un cop es completi l’intercanvi, els membres de Hamàs hauran de deixar les armes. Aleshores entraran els camions amb ajuda humanitària a la Franja i es rehabilitaran infraestructures com l’aigua i l’electricitat.
El pla representa la iniciativa més ambiciosa presentada fins ara per resoldre el conflicte. Tot i això, no queda clar si triomfarà, ja que depèn de múltiples factors: que Hamàs l’accepti, que els Estats Units siguin capaços de garantir el compliment de cada punt pactat i, sobretot, que Israel compleixi la seva paraula.
Al gener, Netanyahu ja va acceptar un alto el foc dividit en tres frases. A la primera fase, Israel va recuperar 30 ostatges a canvi de cessar els bombardejos, alliberar presos palestins i permetre l’entrada d’ajuda humanitària. Tot i això, Netanyahu es va negar a negociar la segona fase i va acabar trencant la treva per sorpresa. L’exèrcit israelià va bloquejar el subministrament de menjar i aigua a la Franja, i va reprendre els bombardejos.
Experts també assenyalen que la proposta de pau és un acord unilateral dels EUA, ja que no ha tingut en compte l’opinió dels palestins, que són els que principalment pateixen les conseqüències del genocidi.
Com t’afecta aquesta notícia?
En molts conflictes, les parts enfrontades no aconsegueixen arribar a un acord i aleshores entra en joc la diplomàcia. Els mediadors internacionals actuen com a intermediaris que intenten ser neutrals i busquen que les parts puguin parlar i arribar a una entesa.
L’objectiu d’aquests intermediaris no és només aturar la violència, sinó també aconseguir acords més amplis perquè la pau sigui duradora en aquests territoris. Perquè aquests acords funcionin, és important el diàleg, la negociació i la confiança. Tot i això, poden fracassar si alguna de les parts no compleix la seva paraula.
En el cas de Gaza, els Estats Units actuen com a mediadors, però la seva relació històrica i estratègica amb Israel podria influir en la seva intervenció. Aquesta proximitat pot generar desconfiança entre els palestins i altres actors internacionals, que podrien entendre que els EUA no mantenen una postura completament neutral.