La Generació Z aixeca la veu en protestes globals
Milers de joves d’arreu del món surten al carrer per reclamar un futur millor, amb una bandera pirata com a símbol
En molts països, nois i noies joves estan sortint al carrer per protestar. Formen part de la Generació Z, és a dir, les persones nascudes entre mitjans dels anys noranta i el 2010. Volen viure en un món més just i sense corrupció, que és quan els polítics utilitzen el poder per beneficiar-se ells mateixos. També reclamen més justícia social, feines dignes i igualtat d’oportunitats.
A Madagascar, una gran illa de l’oceà Índic, hi ha hagut protestes perquè falta llum i aigua en moltes ciutats. Els joves diuen que el govern no gestiona bé els diners i que hi ha massa corrupció. Alguns manifestants fins i tot demanen que el president dimiteixi. Segons Nacions Unides, hi ha hagut morts i ferits durant les protestes, però la gent continua sortint al carrer.
Al Nepal, un país situat entre la Xina i l’Índia, el govern va prohibir diverses xarxes socials, com Facebook i TikTok. Els joves van respondre amb manifestacions molt grans. Volien denunciar el nepotisme, que és quan algú aconsegueix una feina o un privilegi gràcies als seus familiars poderosos, i no per mèrit propi. Finalment, les protestes van fer caure el govern i van aconseguir que una dona coneguda per lluitar contra la corrupció, la Sushila Karki, fos elegida nova primera ministra.
A Sèrbia, els estudiants han ocupat universitats i carrers després que s’ensorrés una estació de tren per culpa d’una construcció mal feta. L’accident va causar 16 morts, i molts van veure que la causa real era la corrupció. Els joves van cridar “Pumpaj!”, que vol dir “Puja el volum!”, per demanar que la seva veu fos escoltada.
També hi ha protestes al Marroc, on molts nois i noies s’han mobilitzat per demanar hospitals en lloc d’estadis de futbol. Diuen que el govern inverteix diners en preparar el Mundial de 2030, però no en millorar els serveis bàsics.
Al Perú i Paraguai, a Sud-amèrica, els joves surten al carrer amb un missatge molt clar: “Som el 99,9 % i no volem més corrupció”.
Una bandera pirata com a símbol de llibertat
A les protestes d’aquests països hi apareix sovint una bandera comuna: una calavera amb un barret de palla. És la mateixa que porta el personatge Monkey D. Luffy, protagonista de la famosa sèrie japonesa One Piece.
A One Piece, Luffy és un pirata que viatja pel mar amb la seva tripulació buscant el tresor més gran del món. Però el seu somni real és viure en un món on tothom sigui lliure i ningú sigui oprimit.
Per això, molts joves utilitzen aquesta bandera per representar el seu somni de llibertat, amistat i justícia. En comptes d’un símbol polític tradicional, trien una imatge coneguda i estimada, que mostra valentia i esperança.
Quan veus una bandera de One Piece en una manifestació, vol dir que aquells joves comparteixen un missatge: volen ser lliures com els pirates de la sèrie, però en la vida real, lluitant contra la injustícia i la corrupció.
Com t’afecta aquesta notícia?
Les protestes no surten del no-res. Molts joves del món viuen en condicions molt difícils. Segons el Banc Mundial i l’Organització Internacional del Treball (OIT), més de la meitat dels nois i noies entre 15 i 24 anys treballen sense contracte ni seguretat social.
A Àfrica, la taxa d’ocupació informal —és a dir, sense drets ni assegurança— arriba al 85%. A Amèrica Llatina, és del 60%. Això vol dir que la majoria dels joves treballen moltes hores, cobren poc i no tenen cap protecció si es posen malalts o perden la feina.
A més, segons un estudi de Latinobarómetro, el 64% dels joves llatinoamericans diuen que no se senten representats per cap partit polític. Això vol dir que no confien en els governs ni creuen que la política els escolti.
Aquest desinterès no vol dir que no tinguin idees o ganes de millorar el món. Vol dir que busquen altres formes de participar, com les protestes o les accions a les xarxes socials.
També hi ha factors demogràfics importants: en molts països del Sud Global —que inclou Àfrica, Àsia i Amèrica Llatina—, la meitat de la població té menys de 30 anys. Això vol dir que els joves són majoria i, per tant, poden tenir molta força quan s’uneixen.
Però encara que les protestes no sempre aconsegueixin resultats immediats, tenen un efecte molt important: ensenyen als joves que tenen veu i que poden organitzar-se per defensar els seus drets.