Un robatori sense precedents al Louvre de París
En només set minuts, un grup de lladres va entrar al museu i es va emportar diverses joies de la col·lecció de Napoleó amb un valor patrimonial incalculable
Només havia passat mitja hora des que el Museu del Louvre havia obert les portes, quan quatre lladres van aconseguir entrar a l’edifici sense que ningú se n’adonés. Encaputxats i amb petites motoserres, es van colar a dins a través d’un muntacàrregues ubicat a una zona en obres.
Els lladres van trencar una finestra i van accedir a la galeria Apolo, que acull joies, diademes i fermalls de l’era napoleònica, període en què Napoleó Bonaparte va tenir el poder a França. En només set minuts, van aconseguir emportar-se nou peces, encara que en van perdre una pel camí.
Una diadema de la reina Maria Amèlia, un collaret de maragdes de la reina Maria Lluïsa i un fermall de l’emperadriu Eugènia de Montijo són algunes de les joies que han desaparegut.
El valor de les peces robades és difícilment calculable, perquè formen part de la història de França. Després de conèixer el succés, el museu va ser evacuat i va romandre tancat la resta del dia. A més, s’ha obert una investigació per intentar esbrinar la identitat dels lladres.
El robatori també planteja serioses dubtes sobre la seguretat del museu francès. Com és possible que diverses persones hagin entrat en un edifici tan protegit i ningú se n’hagi adonat? A principis d’any, la direcció del museu va demanar al govern que renovés les sales i reforcés la protecció de les obres. Mesos després, els treballadors del Louvre van organitzar una vaga per alertar sobre la manca de personal, especialment a l’àrea de seguretat.
Quines mesures existeixen per preservar la seguretat dels museus?
Altres robatoris al Louvre
Aquest no és pas el primer atracament que pateix el Louvre en la seva història. El 1983, van robar diverses peces d’una armadura del Renaixement i no es van recuperar fins al 2021. El 1911, es va produir un dels robatoris més famosos de la història d’aquest museu, quan algú es va emportar l’obra mestra de Leonardo da Vinci: La Gioconda (o Mona Lisa).
Els responsables del museu van estar dos anys buscant el quadre i, quan estaven a punt d’abandonar la recerca, va passar una cosa inesperada. El director de la Galeria dels Uffizi i un marxant d’art van ser citats en un hotel de Florència per un tal “Leonardo”, que afirmava tenir el retrat robat.
Després d’examinar el quadre i comprovar-ne l’autenticitat, van trucar a la policia i el lladre va ser detingut. El responsable va ser Vincenzo Peruggia, un antic treballador del Louvre que va argumentar que volia tornar el quadre a Itàlia, ja que considerava que Napoleó l’havia robat per emportar-se’l a França a principis del segle XIX.
El robatori va convertir la Mona Lisa en una icona mundialment coneguda. Abans que desaparegués, era una obra que només interessava experts del món de l’art i alguns visitants del Louvre, però no tenia la fama universal que té avui.
Més recentment, el 1998, algú va robar Le Chemin de Sevres (El camí de Sevres), una pintura de l’artista del segle XIX, Camille Corot. El quadre va ser despenjat de la paret sense que ningú se n’adonés i, avui dia, encara no s’ha recuperat.
Com t’afecta aquesta notícia?
El Louvre de París és el museu més visitat del món: només l’any passat va tenir 8,7 milions de visitants. A l’interior, trobem obres i objectes amb un patrimoni i valor històric incalculables, com el quadre de la Mona Lisa, l’escultura de la Venus de Milo o la corona del rei Lluís XV, entre molts altres.
Quan un lloc com el Louvre pateix un robatori, no només se’n veu afectat el museu, sinó tota la societat. Els museus són com “caixes fortes” de la nostra cultura, espais on es protegeix i comparteix la història de la humanitat. Que una obra desaparegui significa perdre una part de la nostra memòria col·lectiva, cosa que ens pertany a tots.
Per això aquesta notícia ens recorda la importància de cuidar, valorar i respectar el patrimoni cultural.