Artemis II fa història i aconsegueix veure la cara oculta de la Lluna
Els quatre astronautes d’aquesta missió de la NASA han assolit la distància més gran mai recorreguda pels éssers humans a l’espai
Per primera vegada en més de 50 anys, un grup d’astronautes ha viatjat fins a l’òrbita de la Lluna. La missió Artemis II ha estat l’encarregada de tornar al nostre satèl·lit i ho ha fet amb un objectiu: comprovar que els humans poden viatjar de forma segura fins a la Lluna i tornar, el que servirà per preparar futures missions.
Els quatre astronautes a bord de la nau Orion es van enlairar des de Florida l’1 d’abril passat i, durant el viatge, han aconseguit una fita molt important: han assolit la major distància recorreguda pels éssers humans a l’espai. Reid Wiseman, Christina Koch, Victor Glover i Jeremy Hansen han superat els 406.000 quilòmetres de distància de la Terra.
A més, la tripulació ha pogut observar la cara oculta de la Lluna al complet, una regió que mai no es veu des de la Terra i que genera un gran interès científic. Encara que el programa Apollo ja la va observar als anys 70, no ho va poder fer íntegrament: els seus astronautes van viatjar quan hi havia Lluna plena, de manera que la cara oculta estava pràcticament a les fosques.
Durant l’exploració d’aquesta regió lunar, la tripulació d’Artemis II ha estat 40 minuts incomunicada. La Lluna bloqueja completament les senyals de ràdio cap a la Terra de manera que, mentre la nau viatjava “per darrere” del nostre satèl·lit, els astronautes no tenien comunicació directa amb la NASA.
Què significa la trajectòria de retorn lliure que farà la nau quan torni a la Terra?
Què és el programa Artemis i quin l’objectiu té?
Artemis és el nom del programa de la NASA que vol tornar a portar astronautes a la superfície lunar. Per aconseguir-ho, el programa desenvoluparà diverses fases prèvies. Artemis I les va dur a terme el 2022, i va ser un vol de prova sense tripulació que va orbitar la Lluna per provar que el coet i la nau Orion funcionaven correctament.
Artemis II, la missió que està actualment en marxa, busca viatjar al voltant de la Lluna però sense aterrar. El seu objectiu principal és recopilar informació clau: com funciona la nau, com respon la tripulació a l’espai i com es comporten tots els sistemes durant un vol lunar.
El 2027, està previst que es llanci Artemis III, una missió que només donarà voltes a la Terra i que servirà per provar la unió de la nau Orion als mòduls de descens lunar, és a dir, a les naus dissenyades per portar els astronautes des de l’òrbita de la Lluna fins a la superfície.
Un cop completades aquestes tres primeres missions, el programa de la NASA posarà en marxa Artemis IV amb la idea de convertir-se en el primer allunatge tripulat a la Lluna des de l’Apollo 17 el 1972. Si tot surt bé, serà la primera vegada que els humans trepitgin el Pol Sud del satèl·lit, una regió mai abans visitada.
Com t’afecta aquesta notícia?
Des que Artemis II va emprendre el viatge cap a la Lluna, les xarxes socials s’han omplert de teories de la conspiració sobre els viatges espacials fins al nostre satèl·lit. Un dels mites més estesos és que els astronautes de l’Apollo 11, Neil Armstrong i Buzz Aldrin, mai van arribar a la Lluna.
Hi ha multitud d’evidències que demostren que les missions Apollo van portar fins a 12 homes a la superfície lunar entre 1969 i 1972: les fotografies i vídeos presos a la superfície lunar, les roques lunars portades a la Terra, els mesuraments científics que es van realitzar allà, el seguiment de les naus que van fer les estacions espacials…
Malgrat totes aquestes proves, segur que has vist que moltes persones continuen dubtant que l’home realment toqués el terra lunar. Una de les preguntes que més es repeteix aquests dies és: “Per què no hem tornat a la Lluna en tots aquests anys?” La raó principal no és que fos impossible, sinó que els Estats Units va deixar de veure’l com una prioritat.
Hem de tenir en compte que les missions Apollo es van desenvolupar durant la Guerra Freda, quan els Estats Units i la Unió Soviètica competien per demostrar el seu poder tecnològic i polític. Quan els EUA van aconseguir el seu objectiu d’enviar l’home a la Lluna, el govern va deixar d’invertir tant a la NASA. La investigació i el desenvolupament tecnològic per viatjar al nostre satèl·lit va deixar de considerar-se una prioritat una vegada la carrera espacial va acabar.
50 anys després, es desenvolupen noves missions per tornar a la Lluna, però aquesta vegada els objectius són diferents. No es tracta només de trepitjar la Lluna una vegada i tornar, sinó d’aprendre a viure i treballar a la Lluna, construint una base on els humans puguin passar llargues temporades.