Què són els discursos d’odi i com es propaguen a les xarxes socials?
T’expliquem les claus per identificar-los, com demanar ajuda si els pateixes i quin paper tenen els algorismes en la seva difusió a internet
Els discursos d’odi són missatges, comentaris o formes d’expressió que ataquen, humilien o discriminen una persona o un grup de persones per alguna de les seves característiques, com per exemple el seu origen, religió, color de pell, sexe, orientació sexual o discapacitat.
Aquests discursos poden aparèixer en molts espais. Es donen en converses en persona, a les xarxes socials, als mitjans de comunicació, a lletres de cançons, imatges… Es pot pensar que són opinions negatives o crítiques sense importància, però, en realitat, són missatges que busquen menysprear, excloure o provocar rebuig envers persones pel fet de pertànyer a un determinat col·lectiu.
Quan es qüestionen els drets de les dones, de les persones LGTBIQ+, de les persones racialitzades o migrants, el que està en joc és la convivència, però també qui pot ocupar l’espai públic, qui té legitimitat per parlar i quins drets es consideren negociables. Per això, el problema dels discursos d’odi és que poden causar dany real.
Quan es repeteixen estereotips o insults contra determinats grups, es fomenta la discriminació, l’assetjament i, en alguns casos, la violència. Per tant, tot i que en les societats democràtiques es protegeix la llibertat d’expressió, aquesta té límits quan es fa servir per atacar una altra persona.
SIE Digital: una resposta contra la violència masclista digital
Els discursos d’odi poden afectar moltes persones, però n’hi ha algunes que estan especialment exposades a patir-los. Entre elles hi ha les dones, que amb freqüència reben insults, amenaces, humiliacions, difusió d’imatges íntimes sense consentiment i assetjament a les xarxes socials.
Aquestes situacions es produeixen a a Instagram o TikTok, però també a WhatsApp, videojocs, fòrums i altres espais digitals. Encara que, de vegades, se’ls treu importància dient que són “bromes” o “coses d’internet”, no es poden normalitzar. Aquestes conductes poden tenir greus conseqüències emocionals per a les dones, provocant por, ansietat i aïllament.
Per donar resposta a aquesta realitat, la Generalitat de Catalunya ha impulsat el Servei d’Intervenció Especialitzada en Violències Masclistes Digitals (SIE Digital), el primer servei públic especialitzat en aquest tipus de violència a Catalunya, a Espanya i un dels primers d’Europa. Un dels seus objectius és oferir suport, prevenció i acompanyament a dones que pateixen violències masclistes en l’entorn digital.
Per a això, el SIE Digital proporciona atenció psicològica, assessorament jurídic i ajuda tecnològica a les dones per actuar davant diverses situacions, com discursos d’odi, ciberassetjament, extorsió sexual, falsificació d’imatges amb intel·ligència artificial, difusió no consentida d’imatges íntimes, robatori d’identitat, amenaces, control digital, etc.
Fer servir aquest servei és molt senzill. Les persones poden contactar-hi a través de diferents canals: correu electrònic, telèfon, missatges per WhatsApp i Telegram, i xat directe a través de la pàgina web del SIE Digital. Tot i que l’atenció és principalment en línia, també pot ser presencial quan sigui necessari.
Quin paper tenen els algorismes?
Quan parlem de discursos d’odi, també és important conèixer com influeixen els algorismes, que són sistemes automàtics que utilitzen les plataformes digitals per decidir quins continguts mostrar a cada usuari. El seu objectiu principal és organitzar la informació que veiem i maximitzar el temps que dediquem a la plataforma.
El problema és que els algorismes no avaluen el contingut disponible des d’un punt de vista ètic o social, sinó en funció de la seva capacitat per generar interacció. Com més clics, comentaris i “m’agrada” té una publicació, més visibilitat obté dins de la plataforma, ja que el sistema interpreta que és un contingut rellevant o interessant.
En aquest context, els discursos d’odi es difonen amb facilitat, ja que sovint es basen en missatges extrems o provocadors que generen moltes reaccions, (tant positives com negatives). A mesura que aquests continguts reben més interaccions, els algorismes els amplifiquen i els mostren a més usuaris, augmentant-ne l’abast. Per això, és important desenvolupar una actitud crítica com a usuaris i ser respectuosos en l’entorn digital, evitant compartir continguts que puguin fomentar l’odi i la discriminació.