Meta pagarà 17.000 milions de dolars pera dependéncia des joeni as hilats sociau

Era companhia tecnologica Meta, proprietària d’Instagram, Facebook e WhatsApp, a acordat pagar 17.000 milions de dolars (uns 15.000 milions d’èuros) entà méter fin a un des procèssi judiciaus mès grani dera istòria d’internet. Damb aguest pagament, era enterpresa evite anar tà jutjament pes acusacions que soslinhauen qu’auie dessenhat, de manèra intencionada, aplicacions addictives entà infants e adolescents.

Er acòrd barre centenats de demandes presentades per estats nòrd-americani, centres escolars e milèrs de familhes, que denonciauen que Meta sabie qu’er usatge contunhat des sòns hilats podie provocar ànsia, depression, parrabastatges dera conducta alimentària e isolament sociau entre es usatgèrs mès joeni, e que, totun, non hec arren entà evità’c.

A despiet de pagar aguesta chifra milionària, Meta non n’arreconeish bric de colpa. Era enterpresa preferís pagar e comprométer-se a hèr cambiaments abans que riscar-se a un jutjament long, laboriós e damb resultat incèrt. Es sòs se destinaràn, sustot, entà programes de prevencion, tractament dera salut mentau e campanhes d’educacion digitau en escòles e comunitats des Estats Units.

17.000 milions de dolars representen un des pagaments mès grani qu’ua enterpresa tecnologica a auut de hèr jamès entà resòlver un conflicte legau restacat damb era seguretat des usatgèrs. Er acòrd non sonque a conseqüéncies economiques entà Meta, senon que mèrque un precedent e demòstre qu’es tribunaus pòden obligar es granes tecnologiques a assumir responsabilitats pes efèctes qu’es sòns productes an sus era salut des mendres.

Qué cambiarà en Instagram e Facebook?

Ath delà dera compensacion economica, Meta s’a comprometut a introdusir ua sèria de cambiaments tecnics enes sues plataformes, pensadi mès que mès entà protegir es usatgèrs mendres d’edat:

• Notificacions limitades: non s’enviaràn notificacions push as compdes de mendres entre es 22o e ers 7o, ne entre es 8o e es 15 o pendent eth periòde escolar. D’aguesta manèra se vò evitar qu’es telefonets interrompen es ores deth sòn e es classes.
• Sense recompde de “m’agrade”: desapareisherà eth nombre visible de “m’agrade” enes publicacions des usatgèrs mendres d’edat, entà redusir era pression sociau e era comparason constanta damb es auti.
• Limit d’usatge mensuau: es mendres solaments poderàn utilizar Facebook e Instagram (somadi) un maximau de 90 ores ath mes, ua manèra de méter un tet clar ath temps de pantalha.
• Filtres de beutat dehòra: s’eliminaràn es filtres que simulen intervencions estetiques, uns efèctes que s’auien restacat damb problèmes d’autoestima entre adolescents.
• Fren ath scroll infinit: es vidèos ja non se reprodusiràn automaticaments un darrèr er aute; calerà hèr un gèst, coma botjar eth dit, entà passar ath següent. Ath delà, cada 15 menutes de reproduccion, era aplicacion harà ua pausa entà qu’er usatgèr age era oportunitat de desconnectar.

Ei important remercar qu’aguestes mesures non eliminen deth tot eth dessenh pensat entà mantier era atencion der usatgèr. Eth famós scroll infinit seguirà en tot existir, mès òc qu’i introdusissen limits qu’enquiara non existien.

Es denóncies contra Meta non son naues. Era companhia acumule quèishes e investigacions d’ençà der an 2021, quan ancians trabalhadors filtrèren documents intèrns que demostrauen qu’era enterpresa coneishie er impacte nociu d’Instagram ena salut mentau des joeni, mès que mès des gojates adolescentes, e que, maugrat açò, non priorizèc hèr-i cambiaments significatius.

D’alavetz ençà, era pression sociau e politica sus es granes tecnologiques non an parat de créisher. Païsi coma Austràlia, França e Espanha ja estúdien o apliquen leis entà limitar era edat minima d’accès as hilats sociaus, conscienti que de mès en mès mainatges e adolescents passen ores jornalières connectades.

Per qué ei importanta aguesta notícia?

Es hilats sociaus aufrissen fòrça oportunitats, coma mantier eth contacte damb amics, descorbir contenguts educatius e desvolopar era creativitat en entorns digitaus interactius. Eth problèma apareish quan es plataformes incorpòren airines dessenhades especificaments entà captar era atencion contunhada der usatgèr.

Era reproduccion automatica de vidèos, es notificacions constantes o es algoritmes de recomanacion. Aguesti mecanismes son pensadi entà aumentar ath maximau eth temps de pantalha, e açò pòt dificultar era pòsa jornalièra, era concentracion enes estudis o era participacion en activitats dehòra deth hilat.

Enes darrèri ans, er emparament des mendres en internet s’a convertit en ua prioritat entà govèrns e organismes internacionaus. Aguest acòrd judiciau daurís era pòrta entà que d’auti païsi, e tanben era Union Europèa, apròven nòrmes mès estrictes qu’obliguen es tecnologiques a desactivar per defècte es foncions mès addictives quan er usatgèr ei mendre d’edat.

Ara calerà veir se Meta complís reauments es compromisi aqueridi, com s’apliquen es naues mesures ena practica e se d’autes enterpreses deth sector, coma TikTok, Snapchat o YouTube,  se veiràn obligades a seguir eth madeish camin deuant naues demandes o leis.

Er ABC dera notícia

Algoritme: conjunt de nòrmes e formules matematiques qu’empleguen es plataformes digitaus entà analisar es preferéncies d’un usatgèr e mostrar-li contenguts personalizadi que capten era sua atencion.

Dependéncia digitau: patron de comportament caracterizat peth besonh incontrotlable d’emplegar dispositius electronics o hilats sociaus, qu’afècte negativament era vida quotidiana, era pòsa e era salut.

Acòrd judiciau: pacte ac qu’arriben es parts d’un conflicte legau entà méter-i fin sense besonh d’anar tà jutjament, normaument damb ua compensacion economica o compromís concrèts.

Meta: enterpresa multinacionau tecnologica nòrd-americana, fondada per Mark Zuckerberg, proprietària de plataformes coma Facebook, Instagram, WhatsApp e Threads.

Temps de pantalha: quantitat totau de temps qu’ua persona passe interactuant damb dispositius digitaus coma telefonet, ordenadors, tauletes o consoles de videojòcs.

Salut mentau: estat de benèstar emocionau, psicologic e sociau qu’afècte era manèra coma ua persona pense, sent, actue e se restaque damb eth sòn entorn.

Activitat