Per què va ser important el descobriment de la penicil·lina?
L’arribada de la penicil·lina va suposar un abans i un després en la història de la medicina. L’ús d’aquests antibiòtics ha salvat milions de vides al món, i ha contribuït a que les persones tinguin una esperança de vida més llarga
Què és la penicil·lina?
La penicil·lina és un conjunt d’antibiòtics produïts a partir de fongs del gènere Penicillium que s’utilitzen per tractar diverses infeccions bacterianes, com algunes infeccions respiratòries, auditives, cutànies i gingivals. L’ús d’aquests antibiòtics ha salvat milions de vides al món, i ha contribuït a que les persones tinguin una esperança de vida més llarga, és a dir, que visquin més anys.
Per exemple, l’ús de la penicil·lina va reduir dràsticament la taxa de mortalitat per pneumònia bacteriana durant la Segona Guerra Mundial. També va reduir les morts causades per sífilis, una malaltia de transmissió sexual que va passar de causar greus complicacions a tenir un tractament eficaç.
Qui la va descobrir?
L’arribada de la penicil·lina es considera un dels descobriments accidentals més important de la història. Es va produir una mica per casualitat, quan l’any 1928 el científic escocès Alexander Fleming investigava maneres de prevenir les infeccions causades per bacteris del gènere estafilcoc.
Durant l’estiu, va deixar unes 50 mostres perquè aquest bacteri creixés i se’n va anar de vacances. En tornar, va observar que una de les mostres s’havia contaminat amb una floridura i que, curiosament, al seu voltant, els bacteris no havien crescut.
Encuriosit per aquella observació, Fleming va fer créixer la floridura per separat en un cultiu pur i va descobrir que produïa una substància capaç de matar diversos bacteris causants de malalties. Va identificar que la floridura pertanyia al gènere Penicillium i, després d’anomenar-la durant un temps ‘suc de floridura’, li va atorgar el nom de penicil·lina.
Quan es va comercialitzar?
Tot i que Alexander Fleming de seguida va entendre la importància d’allò que havia descobert: que la floridura de les seves mostres produïa una substància capaç de matar bacteris, la penicil·lina va tardar 15 anys a convertir-se en un medicament d’ús universal.
L’inici de la Segona Guerra Mundial va accelerar la seva investigació. Un grup de científics de la Universitat d’Oxford (Regne Unit), Ernst Boris Chain, Howard Walter Florey i Norman Heatley van desenvolupar mètodes per aïllar, purificar i produir penicil·lina en quanitats suficients per al seu estudi. En aquesta tasca també van col·laborar les anomenades “dones de la penicil·lina” que purificaven uns 500 litres de cultiu a la setmana per un sou irrisori: dues lliures -uns 2 euros i mig-.
El maig del 1940, els investigadors van demostrar l’eficàcia del principi actiu en vuit ratolins infectats amb el bacteri de l’estreptococ. Només van sobreviure els que havien rebut l’antibiòtic. Després d’aquesta prova es va fer el primer assaig en humans. El primer pacient tractat va experimentar una notable millora, però va morir quan es van esgotar les reserves de penicil·lina; en altres pacients, però, el tractament va resultar efectiu.
L’esclat de la Segona Guerra Mundial va impulsar la producció a gran escala de la penicil·lina, que es va convertir en un medicament essencial per tractar infeccions bacterianes. En reconeixement a la seva contribució, Fleming, Chain i Florey van rebre el Premi Nobel de Medicina l’any 1945.
Com actua?
La penicil·lina actua com un agent contra els bacteris. Quan entra al cos i els detecta, s’adhereix a ells debilitant-ne la paret cel·lular. Sense aquesta paret cel·lular ben forta, els bacteris queden molt debilitats, i com que la pressió interna és més elevada que la de l’exterior, s’inflen i s’acaben trencant en diferents parts que son eliminades pel sistema immunològic de la persona malalta.
Per què ha estat un descobriment tan revolucionari?
L’arribada de la penicil·lina va suposar un abans i un després en la història de la medicina i de la salut pública. Abans de la seva implementació en l’àmbit clínic, una infecció bacteriana lleu podia arribar a complicar-se i causar greus problemes de salut.
Amb el temps, les malalties infeccioses com la pneumònia, la tuberculosi o la gastroenteritis van deixar de ser una de les primeres causes de mort a Europa. A més també es va ampliar el seu ús per tractar infeccions respiratòries, auditives, cutànies o gingivals, i patologies com la diftèria.
La penici·lina ha curat més malalties que qualsevol altre medicament i s’estima que, juntament amb els antibiòtics que s’han descobert després, la humanitat ha duplicat la seva esperança de vida.
Què és la resistència a la penicil·lina?
La resistència bacteriana als antibiòtics és un problema global, que amenaça la qualitat de vida que s’ha aconseguit des del descobriment de la penicil·lina. Quan aquests medicaments s’utilitzen en situacions on no son realment necessaris, o quan no es completen els cicles marcats pels professionals, els bacteris poden arribar a sobreviure i desenvolupar certes mutacions que els fan resistents al medicament utilitzat.
A més, aquests bacteris poden traslladar aquestes propietats resistents a altres bacteris, fins i tot de diferents espècies. Aquest és un problema urgent perquè les infeccions causades per bacteris resistents als antibiòtics són molt difícils de tractar.
Quin és el futur dels antibiòtics?
La lluita contra la resistència bacteriana requereix d’un compromís conjunt de molts col·lectius: governs, professionals de la salut, científics i de tota la societat. La promoció d’un ús responsable dels antibiòtics, i la precisió dels diagnòstics, son algunes de les eines que ens poden ajudar a combatre-hi.
Tot i això, la investigació continua essent un punt essencial per estar alerta de les noves amenaces i les possibles solucions.