Com funciona realment una embarcació de rem?
El cos humà és el principal motor en aquest esport que exigeix una gran coordinació i una tècnica específica
Quan veiem una embarcació de rem lliscar sobre l’aigua, pot semblar una cosa senzilla. Nosaltres veiem unes persones que remen i avancen. Però darrere d’aquest moviment hi ha tota una sèrie de factors a tenir en compte. Cal una coordinació extrema i una tècnica depurada que permetin aprofitar la ciència i la força del cos.
En aquest article descobriràs la física que s’amaga darrere d’aquest esport i quin paper té cadascuna de les seves parts.
Què és una embarcació de rem?
Com el seu nom indica, és un tipus d’embarcació dissenyada per moure’s exclusivament gràcies a l’acció dels rems. A diferència dels bots amb motor o vela, aquí el motor és la persona humana que mou els rems.
Actualment, estan construïts amb materials moderns com la fibra de carboni o el kevlar. Això fa que els bots siguin extremadament lleugers, per tal que flotin més i costin menys de moure, i alhora molt rígids, de manera que tota la força que es fa no es perdi deformant el bot, sinó que es transformi en velocitat pura.
L’anatomia del bot
Perquè el bot pugui navegar a gran velocitat, cada part compleix una funció específica com si fos un cotxe de Fórmula 1 dins l’aigua. Tot comença pel casc, que és la part inferior de l’embarcació en contacte amb l’aigua; té una forma molt estilitzada i hidrodinàmica dissenyada exclusivament per reduir la resistència de l’aigua, que és el fre natural que actua contra el bot.
A l’interior hi trobem el seient, que defineix la modalitat de rem que es practica. A l’anomenat banc mòbil (típic del rem olímpic), el seient té unes rodetes i llisca sobre unes vies metàl·liques, fet que permet moure les cames endavant i endarrere per utilitzar els quàdriceps, els músculs més potents del cos. Per contra, al banc fix (típic del rem tradicional com el llagut català, la trainera o el batel), el seient és una fusta fixa i la força es genera principalment amb l’esquena i els braços. Per poder transmetre tota aquesta energia, els remers recolzen els peus a les pedalines, unes sabatilles cargolades rígidament a l’estructura del bot.
La connexió amb l’exterior es fa mitjançant els portants i les chumaceres. Els portants són uns braços de metall o carboni que sobresurten cap enfora dels costats del bot, i actuen com un punt de palanca lliurant més força. Al final d’aquests hi ha la chumacera, una peça articulada on es recolza el rem.
La part del rem que entra a l’aigua s’anomena pala, i pot ser de tipus Macon (simètrica, en forma de cullera, ideal per aprendre) o Big Blade (asimètrica, en forma de destral, utilitzada en competició perquè agafa més aigua i propulsa molt més).
Com es mou el bot?
El rem funciona com una palanca de segon gènere, igual que un carretó de sorra manual on el pes queda al mig. Per entendre-ho fàcilment: la pala es clava a l’aigua i es queda fixa, actuant com la roda del carretó (el punt de suport). Quan estires el puny del rem des de l’altre extrem, tota la força es concentra al mig, a la chumacera, que és la que empeny el bot cap endavant. Així doncs, en el rem, l’aigua no es mou, sinó que el que avança és el bot.
Aquest moviment és cíclic i es divideix en dues fases que es repeteixen constantment. Durant la fase aquàtica (o passada), la pala entra a l’aigua de ganivet i s’hi clava; és el moment d’aplicar les forces positives mitjançant la connexió del cos i l’acceleració constant del bot.
Un cop acabat el recorregut, passem a la fase aèria (o recuperació), on el rem surt de l’aigua. Aquí val posar la pala en posició horitzontal perquè no freni amb el vent. Aquesta fase serveix per relaxar el cos i tornar cap endavant de manera fluida i ordenada, preparant la següent remada sense sacsejar l’embarcació.
El cos és el motor
Remar implica un treball de braços, però no només. De fet, cal implicar tot el cos en una seqüència coordinada de major a menor potència muscular. El moviment comença sempre amb les cames, que assumeixen el 60% de la feina empenyent fort contra la pedalina i desplaçant el carro cap enrere.
Quan les cames ja han fet la meitat del seu recorregut, s’activa el tronc o l’esquena, que aporta un 30% de la força obrint-se cap enrere com una frontissa per transmetre tota l’energia cinètica cap al rem. Finalment, els braços, que només representen el 10% de la força total, entren en acció a l’últim moment per guiar el rem cap al pit i donar un toc final de velocitat abans de treure la pala de l’aigua.
La tècnica i “Timing”
Ja pots ser la persona més forta del gimnàs, que si puges a un bot de rem i no tens timing, l’embarcació no correrà. El timing és la sensació de ritme, la capacitat de sincronitzar els teus moviments a la perfecció amb el comportament de l’aigua i, si és el cas, amb la resta de companys de la tripulació.
Si es fan moviments bruscos o es canvia el pes de sobte durant la fase aèria, es generen forces negatives que actuen com un fre invisible per al bot. El bon remer és aquell que aconsegueix aplicar una força explosiva a l’aigua, però manté una suavitat i un equilibri absoluts quan es mou per fora d’ella.
Conèixer l’embarcació i entendre la física que la mou és el primer pas per gaudir de la increïble sensació de lliscar sobre l’aigua en perfecta harmonia.
