El rem, esport i salut

En aquesta SA treballareu de manera cooperativa per dissenyar la proposta d’un club escolar de rem. A partir de la lectura d’un article sobre la història i els valors del rem a Catalunya, i de la investigació sobre els clubs existents, creareu una proposta completa que inclogui el nom, els valors, la ubicació, les activitats i el funcionament del vostre club.

L’objectiu és fomentar la creativitat, el diàleg i l’organització, aprenent alhora sobre la rica tradició del rem a Catalunya i els valors que transmet: cooperació, esforç, resiliència i respecte pel medi natural.

El repte final és presentar la proposta de club davant de la classe com si fóssiu davant d’una junta fundadora real, convencent els assistents que el vostre club és el millor per al vostre territori.

Producte final: Proposta de club escolar de rem (nom, valors, ubicació, activitats i funcionament), presentada a la classe i publicada a la revista del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer els orígens i els valors del rem a Catalunya a través de la lectura periodística.
• Identificar les característiques d’un club de rem real (estructura, valors, activitats, funcionament).
• Treballar de manera cooperativa per dissenyar una proposta creativa, coherent i ben argumentada.
• Practicar el diàleg, la negociació i la presa de decisions en equip.
• Fomentar la creativitat i l’organització a través d’un repte amb sentit real.

1- Introducció (25 minuts)

Lectura guiada: Article 1: El rem, un esport amb història i valors. (link)

Preguntes per activar coneixements previs:

• Sabies que el rem és un dels esports amb més tradició a Catalunya?
• Quins valors creus que s’aprenen remant amb un equip?
• Coneixes algun club esportiu escolar? Com funciona?

Activitat breu a la pissarra: Pluja d’idees a la pissarra: “Quines característiques hauria de tenir un club de rem ideal per al nostre centre?” Dues columnes: valors / activitats.

2- Investigació: com funciona un club de rem real? (60 minuts)

Dividiu-vos en equips. Cada grup investiga un club de rem real de Catalunya (web de la Federació Catalana de Rem) i elabora un resum visual sobre:

Àmbits d’investigació:

• Identitat del club: nom, historia, seu, colors, lema i valors que promou.
• Estructura i funcionament: junta directiva, socis, entrenadors, categories d’edat i quotes.
• Activitats: entrenaments, competicions, regates de promoció, activitats socials i de formació.
• Vinculació amb el territori: espai on es practica, relació amb la natura i la comunitat local.

Guia de treball:

• Cerqueu la informació al web del club o de la Federació Catalana de Rem.
• Fixeu-vos especialment en com expliquen els seus valors i com els fan visibles.
• Anoteu tres idees que us agradaria incorporar al vostre propi club.

3- Disseny cooperatiu del club escolar de rem (65 minuts) 

Amb la informació recollida, cada equip dissenya la proposta del seu club escolar de rem. La proposta ha d’incloure obligatòriament:

1. Nom i identitat: 
2. Valors: 
3. Ubicació: 
4. Activitats: 
5. Funcionament: 

El docent acompanya els equips assegurant que les propostes siguin coherents, creatives i ancorades en els valors del rem treballats a l’article.

4- Preparació de la presentació (30 minuts)

Cada equip prepara una presentació oral de 5 minuts per defensar la seva proposta de club davant de la classe, com si fos davant d’una junta fundadora real.

El reportatge ha d’incloure:

• Una introducció atractiva: per quin motiu existeix aquest club?
• Els elements clau de la proposta (nom, valors, ubicació, activitats, funcionament).
• Un argument convincent: per quin motiu el nostre club és el millor per al nostre entorn?

Eines recomanades: Canva, Google Slides o presentació en format pòster.

5- Presentació i votació (40 minuts)

Cada grup presenta la seva proposta de club (5 minuts). Després de totes les presentacions, la classe vota (de manera anònima) la proposta més convincent, justificant el vot amb tres criteris:

• Creativitat i originalitat del nom i identitat.
• Coherència entre els valors i les activitats proposades.
• Viabilitat de la proposta per al nostre entorn real.

Feedback entre iguals: Cada grup rep un comentari positiu i una proposta de millora dels companys.

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita en un exit ticket sobre:

• Quin valor del rem creus que és més important per a un club escolar? Per quin motiu?
• Quina decisió ha estat més difícil de prendre en equip durant el disseny del club?
• Creus que podríeu crear un club de rem real al vostre centre? Quins passos caldria fer? Sabies que el Consell Esportiu de la teva comarca i la Federació Catalana de Rem poden ajudar a fer-ho possible?

Producte final:

Proposta de club escolar de rem (nom, valors, ubicació, activitats i funcionament), presentada a la classe i publicada a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en investigadors i divulgadors de la història del rem a Catalunya i al vostre entorn proper. A través de la lectura d’un article sobre els clubs, les modalitats i el territori, i d’una recerca guiada interdisciplinària entre Ciències Socials i Educació Física, explorareu la tradició remera del país: des dels primers clubs del segle XIX fins a les competicions actuals.

L’objectiu és entendre el rem com un fenomen cultural arrelat al territori, que reflecteix la identitat marítima i fluvial de Catalunya i que ha evolucionat mantenint els seus valors fonamentals. La investigació culmina en una exposició oral on cada grup comparteix els resultats amb la resta del grup.

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer els orígens i l’evolució del rem a Catalunya i al territori proper.
• Identificar clubs, modalitats i espais naturals vinculats a la pràctica del rem.
• Realitzar una recerca guiada interdisciplinària (Ciències Socials i Educació Física) amb fonts contrastades.
• Elaborar i presentar oralment una exposició rigorosa i ben estructurada.
• Treballar de manera col·laborativa i aprendre dels resultats dels altres grups..

1- Introducció: què tenim al nostre voltant? (25 minuts)

Lectura guiada: Article 2: El rem de la nostra zona: clubs, modalitats i territori (link)

Preguntes per obrir la reflexió:

• Sabies que a Catalunya hi ha clubs de rem des del segle XIX?
• Quines modalitats de rem coneixes? En quin espai natural les imagines?
• Creus que el rem és diferent a Banyoles, a l’Ebre o a la costa? Per quin motiu?

Activitat breu (1-2-4): Cada alumne escriu una pregunta que li ha generat la lectura. Primer individualment, després ho comparteix amb la parella i finalment amb un grup de 4. Les preguntes més interessants guien la recerca posterior.

2- Recerca guiada: la història del rem al nostre territori (65 minuts)

Treball en 4 grups d’investigació, cadascun especialitzat en un bloc temàtic:

• Grup 1: Orígens i evolució: primers clubs de rem a Catalunya (finals s. XIX), Federació Catalana de Rem (1922), etapes clau fins als JJOO de Barcelona 1992.
• Grup 2: Modalitats: rem olímpic (banc mòbil), rem de banc fix (llagut català, trainera, batel), rem de mar i rem indoor. Característiques, espais i competicions.
• Grup 3: El rem al nostre entorn: clubs de la zona propera, espais naturals on es practica (riu, estany, mar, port), activitats per a joves.
• Grup 4: Rem i territori: vinculació del rem amb la identitat cultural, el patrimoni marítim i fluvial i les festes locals del territori.

Cada grup elabora:

• Un esquema o línia del temps visual amb les idees principals.
• Dues o tres dades o fets rellevants que volen destacar a l’exposició.
• Una connexió entre la seva recerca i el present: com continua viu avui? (El Grup 3 pot incloure una breu fitxa del club proper investigat: nom, any de fundació, modalitats que practica i com qualsevol jove del centre podria unir-s’hi.)

3- Anàlisi crítica: el rem d’ahir i el d’avui (45 minuts) 

Posada en comú interdisciplinària entre els grups per detectar continuïtats i canvis.

Preguntes clau:

• Quines coses han canviat al llarg de la història del rem (materials, regles, qui practica)?
• Quines coses s’han mantingut iguals (valors, relació amb l’aigua, treball en equip)?
• Quin moment de la història del rem et sembla més significatiu? Per quin motiu? El club proper que ha investigat el Grup 3, forma part d’aquesta història viva? Quan va néixer i per quin motiu?

Construcció col·lectiva: Tots els grups contribueixen a una línia del temps mural (o digital en Padlet) que connecta els blocs d’investigació i mostra l’evolució del rem des dels seus orígens fins avui. La Federació Catalana de Rem apareix com l’entitat que impulsa i coordina aquest esport al llarg de tot el recorregut..

4- Preparació de l’exposició oral (60 minuts)

Repte comunicatiu: Explicar la recerca de manera clara, rigorosa i atractiva per a un públic de la mateixa edat.

L’exposició ha d’incloure:

• Una introducció que enganxi: per quin motiu és interessant la part que heu investigat?
• Les idees principals de la recerca, ben explicades i amb suport visual.
• Dues o tres dades o fets rellevants que il·lustrin les conclusions.
• Un tancament que connecti la història amb el present.

El docent recorda les consignes per a una bona exposició oral:

• Parleu a la classe, no llegiu les diapositives.
• Useu imatges, mapes o esquemes per il·lustrar el que expliqueu.
• Repartiu el temps i les parts de manera equilibrada entre tots els membres del grup.

5- Exposicions orals i intercanvi (40 minuts)

Cada grup presenta la seva exposició (8 minuts). Mentre un grup presenta, la resta pren notes per respondre a les preguntes del tancament. El Grup 3, si ha pogut investigar un club proper, pot incloure la seva fitxa com a tancament de l’exposició: un exemple real que connecta la història amb el present i amb la possibilitat de practicar rem avui.

Feedback entre iguals:

• El missatge és clar i entenedor?
• Es basa en dades i fonts contrastades?
• La part visual ajuda a comprendre el contingut?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita amb Mentimeter sobre:

• Quina part de la història del rem t’ha sorprès més? Per quin motiu?
• Hi ha algun club de rem proper que no coneixies? Canvia la teva percepció de l’esport? Et veuries formant-ne part algun dia?
• Quin vincle veus entre la història del rem i el lloc on vius?

Producte final:

Exposició oral (amb suport visual) sobre la història del rem a Catalunya i al territori proper, presentada a la classe i publicada a la revista del centre.

En aquesta SA combinareu la teoria i la pràctica per descobrir com funciona una embarcació de rem i com el cos humà actua com a motor. A través de la lectura d’un article tècnic i d’una sessió pràctica amb remorgòmetres, aprendreu les parts del bot, el principi de palanca que regeix el moviment i la seqüència de treball muscular correcta: cames, tronc i braços.
L’objectiu és comprendre que remar no és simplement moure rems, sinó una activitat que exigeix coordinació precisa, timing i coneixement del propi cos. La coordinació, l’esforç personal i la superació individual i col·lectiva són el cor d’aquesta SA.
La sessió pràctica amb remorgòmetres permet aplicar immediatament el que s’ha après i viure en primera persona la sensació de remar i la importància de la tècnica.

Objectius d’aprenentatge
Identificar les parts principals d’una embarcació de rem i la seva funció.
Comprendre el principi de palanca aplicat al rem i la seqüència muscular cames-tronc-braços.
Aplicar la tècnica bàsica del rem en una sessió pràctica amb remorgòmetres.
Treballar la coordinació, l’esforç personal i la superació individual i col·lectiva.
Redactar un informe tècnic personal sobre l’experiència de remar.

1- Introducció: primer, entenem el bot (25 minuts)
Activitat de xoc: El docent projecta una imatge d’un bot de rem olímpic i una altra d’un llagut tradicional català.
Preguntes per activar coneixements previs:
Quines parts creus que té un bot de rem? Quina funció fa cadascuna?
Quins músculs creus que s’utilitzen quan es rema? Ordena’ls de més a menys important.
Creus que la tècnica és més important que la força en el rem? Per quin motiu?
Lectura guiada: Article 3: Com funciona realment una embarcació de rem? (link)
Posada en comú breu: Quina informació de l’article ha canviat la teva idea inicial sobre el rem?

2- Investigació en grups d’experts: anatomia i física del rem (55 minuts)
Treball en 4 grups d’experts, cadascun especialitzat en un aspecte tècnic:
Blocs d’investigació:
Grup 1: Anatomia del bot: casc, seient mòbil i fix, pedalines, portants, chumaceres. Funció de cada part i per quin motiu és clau per a l’eficiència.
Grup 2:  El rem com a palanca: principi de palanca de segon gènere, diferència entre pala Macon i Big Blade, com la chumacera actua com a punt de suport.
Grup 3: Les fases del moviment: fase aquàtica (passada) i fase aèria (recuperació), forces positives i negatives, per quin motiu els moviments bruscos frenen el bot.
Grup 4: El cos com a motor: seqüència, cames (60%) / tronc (30%) / braços (10%), importància del timing, coordinació en equip.
Cada grup elabora:
Un esquema o diagrama amb les idees principals.
Una analogia o exemple per explicar-ho de manera senzilla.
Dues consignes tècniques per aplicar a la sessió pràctica.

3- Posada en comú tècnica i preparació de la sessió pràctica (30 minuts)
Cada grup explica breument les seves conclusions als altres (4 minuts per grup). El docent sintetitza els aprenentatges clau en una llista de consignes tècniques per a la sessió pràctica:
Inicia sempre el moviment amb les cames.
Activa el tronc quan les cames han fet la meitat del recorregut.
Els braços entren els últims i guien el rem cap al pit.
A la fase aèria, mou-te amb suavitat: cap moviment brusc.
Mantén el ritme constant: el timing és tan important com la força.

4- Sessió pràctica amb remorgòmetres (90 minuts)
Repte pràctic: Aplicar la tècnica apresa i descobrir en primera persona la sensació de remar.
Organització de la sessió (al gimnàs o espai habilitat):
Escalfament i familiarització (15 min)
Aprenentatge per parts (30 min)
Pràctica en parelles (25 min)
Mini-repte col·lectiu (20 min)
El docent recorda constantment:
No heroïtzis la força: el que busquem és tècnica i coordinació.
L’error és part de l’aprenentatge: si perds el ritme, reprèn-lo amb calma.
Escolta el teu cos: com et sents durant la fase aquàtica i la fase aèria?

En aquesta SA us convertireu en geògrafs i comunicadors de salut per dissenyar un itinerari que descobreixi els espais naturals propers on es practica el rem. A través de la lectura d’un article sobre els beneficis físics i mentals del rem i d’una recerca interdisciplinària (Ciències Naturals i Geografia), explorareu els entorns aquàtics del vostre territori: rius, estanys, ports i costa.

L’objectiu és entendre que el rem és un esport que no es pot desvincular del medi natural on es practica, i que aquest contacte amb l’entorn és precisament un dels seus majors beneficis per a la salut física i mental. Opcionalment, la SA es pot complementar amb una sortida educativa real a un club o espai aquàtic local.

Objectius d’aprenentatge

• Identificar els espais naturals propers (rius, estanys, costa, ports) on es practica el rem.
• Comprendre els beneficis físics i mentals del rem i la seva relació amb el contacte amb la natura.
• Realitzar una recerca interdisciplinària (Ciències Naturals i Geografia) sobre els entorns aquàtics.
• Dissenyar un itinerari educatiu per descobrir els espais de rem del territori.
• Produir un reportatge de salut que connecti el rem, la natura i el benestar.

1- Introducció: on es pot remar prop de nosaltres? (25 minuts)

Activitat inicial de contrast: A la pissarra s’escriuen dues frases:

• El rem és un esport que es practica en llocs llunyans i difícils d’arribar.
• El rem es practica en espais naturals propers que potser no coneixem.

Preguntes per obrir la reflexió:

• Quin espai natural proper imagines quan penses en remar?
• Creus que el contacte amb l’aigua i la natura afecta el teu estat d’ànim? Com?
• Sabies que el rem és un dels pocs esports que es practica completament en contacte amb la natura?

Lectura guiada: Article 4: El rem i la salut: beneficis físics i mentals. (link)

Posada en comú breu: Quina connexió nova has descobert entre el rem, la salut i la natura?

2- Investigació: els espais naturals del rem al territori (60 minuts)

Treball en 4 grups d’investigació, cadascun especialitzat en un tipus d’entorn aquàtic:

• Grup 1: Rius i meandres: especialment els rius de la zona i l’Ebre (Flix, Amposta, Deltebre). Característiques, clubs, modalitats i espècies animals i vegetals presents.
• Grup 2: Estanys i llacs: l’estany de Banyoles com a referent olímpic. Aigües tranquil·les, biodiversitat, impacte del rem sobre l’ecosistema.
• Grup 3: Costa i mar: rem de mar (coastal rowing) a la costa catalana. Ports esportius, riscos i bellesa del rem en mar obert.
• Grup 4: Espais propers al centre: investigació específica sobre els espais aquàtics més propers a l’escola (riu, pantà, port, piscina amb remorgòmetres…).

Cada grup elabora:

• Una fitxa de l’espai investigat: ubicació, característiques naturals, clubs presents i modalitat de rem.
• Dos beneficis específics per a la salut que aporta remar en aquell entorn.
• Una recomanació: per quin motiu hauria de visitar-lo algú del nostre grup?

3- Disseny de l’itinerari d’espais de rem (45 minuts) 

Tots els grups contribueixen a dissenyar un itinerari col·lectiu per descobrir els espais naturals on es practica el rem:

• Cada grup proposa el seu espai investigat com a parada de l’itinerari.
• L’itinerari s’ordena de manera lògica (per proximitat, per tipus d’espai o per dificultat de la modalitat).
• Per a cada parada s’inclou: mapa, fitxa de l’espai, activitat de rem recomanada i benefici per a la salut.

Posada en comú: El grup classe debat quin ordre és més coherent per a l’itinerari i si caldria prioritzar els espais més propers per a una possible sortida real. El Consell Esportiu de la comarca pot facilitar el contacte amb els clubs de rem del territori per organitzar aquesta sortida.

Opció ampliada: Si és possible, l’itinerari es complementa amb una sortida educativa real a un club o espai aquàtic local, prèviament contactat pel docent.

4- Creació del reportatge de salut (80 minuts)

Repte comunicatiu: Crear el reportatge “El rem i la natura: moure’s per sentir-se bé” que connecti els espais naturals investigats amb els beneficis per a la salut.

El reportatge ha d’incloure:

• L’itinerari d’espais naturals de rem (mapa + fitxes).
• Una secció sobre els beneficis físics del rem (musculació global, baix impacte, postura).
• Una secció sobre els beneficis mentals (estrès, concentració, connexió amb la natura).
• Un apartat especial: “Per quin motiu el rem és especialment saludable per als joves?”, incloent-hi una referència als clubs del territori on poden continuar practicant-lo.

Es treballa:

• Rigor informatiu i connexió entre Ciències Naturals, Geografia i Educació Física.
• Llenguatge divulgatiu, proper i motivador per a un públic jove.
• Disseny visual atractiu: mapes, imatges d’espais naturals, infografies de beneficis.

5- Presentació i intercanvi (40 minuts)

Presentació dels reportatges en format exposició oral breu. Feedback entre iguals:

• El missatge sobre la connexió entre rem, natura i salut és clar?
• L’itinerari és atractiu i viable per al nostre entorn?
• El reportatge motiva a voler sortir a practicar rem a la natura?

6- Reflexió final (20 minuts)

Reflexió escrita individual:

• Quin espai natural proper t’agradaria visitar per practicar rem? Hi ha algun club de rem a prop d’aquell espai on podries continuar practicant?
• Despres d’aquesta SA, com explicaries a un amic per quin motiu el rem és bo per a la salut?

Producte final:

Itinerari d’espais naturals per al rem (mapa + fitxes) i reportatge “El rem i la natura: moure’s per sentir-se bé”, publicats a la revista del centre.

En aquesta SA us convertireu en creadors de continguts i promotors esportius per dissenyar i produir una campanya real de promoció del rem entre joves. A partir de la lectura d’un article sobre les iniciatives escolars de rem i de l’anàlisi de campanyes de promoció esportiva existents, creareu materials atractius, creatius i rigorosos que apropin el rem als vostres companys i a la comunitat educativa.

L’objectiu és demostrar que el rem no és un esport d’elit ni inaccessible, sinó una activitat que pot iniciar-se des de l’escola i que ofereix una experiència única de connexió amb el territori, la salut i els valors esportius. La campanya ha de ser creativa, potenciar el treball en equip i tenir un impacte real dins i fora del centre.

Objectius d’aprenentatge

• Conèixer les iniciatives escolars i col·laboracions entre centres educatius i clubs de rem.
• Identificar el rem indoor com a porta d’entrada accessible per als joves.
• Analitzar campanyes de promoció esportiva existents i identificar-ne els elements clau.
• Crear continguts de comunicació creatius, rigorosos i adaptats a un públic jove.
• Potenciar el treball en equip i la responsabilitat col·lectiva a través d’un projecte amb impacte real.

1- Introducció: qui hauria de provar el rem? (25 minuts)

Activitat de xoc: El docent projecta tres materials de promoció esportiva (un cartell, una publicació a xarxes socials i un vídeo curt) de tres esports diferents.

Preguntes per activar la reflexió:

• Quin t’ha cridat més l’atenció? Per quin motiu?
• Quin missatge transmet cadascun? A qui s’adreça?
• Com hauria de ser una campanya de promoció del rem per a joves de la teva edat? Creus que la campanya hauria d’explicar on i com es pot continuar practicant el rem fora de l’escola?

Lectura guiada: Article 5: Com iniciar-se en el rem des de l’escola? (link)

Posada en comú breu: Quina iniciativa escolar de rem t’ha semblat més interessant o replicable? Per quin motiu?

2- Anàlisi de campanyes de promoció esportiva (55 minuts)

En aquesta activitat l’alumnat analitza com es comunica el rem i l’esport en general als joves.

Organització: Treball en grups petits. Cada grup rep un dossier amb campanyes de promoció esportiva variades (rem, esports aquàtics, esports escolars).

Tasques del grup: Per a cada campanya analitzada:

• Identificar el missatge principal i el públic al qual s’adreça.
• Detectar els elements que la fan atractiva (to, imatges, format, canal).
• Valorar si és honesta i rigurosa o si simplifica o exagera.
• Preguntar-se: funcionaria per als joves del nostre centre? Per quin motiu?

Cada grup omple una fitxa breu de la millor campanya analitzada:

• Missatge principal.
• Tres elements que la fan efectiva.
• Una idea que voldrien incorporar a la seva pròpia campanya.

Posada en comú guiada: Destacant que les campanyes més efectives per a joves combinen autenticitat, humor o emoció genuïna, arguments reals i un format adaptat als canals que usen.

3- Investigació: el rem i els joves (60 minuts)

En aquesta activitat l’alumnat investiga com els joves s’inicien al rem i quins obstacles o oportunitats troben.

Treball en 4 grups petits a partir de materials adaptats:

• Grup 1: projectes de rem indoor a escoles catalanes (regates escolars, campionats juvenils).
• Grup 2: col·laboracions entre centres educatius i clubs de rem locals (sortides, xerrades, visites), amb el paper del Consell Esportiu com a facilitador d’aquests vincles.
• Grup 3: obstacles típics per als joves (cost, distància, desconeixement, por al ridícul…).
• Grup 4: testimonis de joves que han provat el rem per primera vegada i com els ha anat.

Preguntes guia

• Quins obstacles podeu anticipar entre els joves del vostre centre?
• Quins arguments poden ser més convincents per superar-los?
• Com podeu fer que el rem sembli proper, accessible i divertit?

4- Veus protagonistes: arguments reals per a la campanya (50 minuts)

L’alumnat escolta o llegeix testimonis de joves que han provat el rem per primera vegada i de docents o entrenadors que han impulsat projectes escolars de rem.

Tasques:

• Identificar quines sensacions, aprenentatges i sorpreses han destacat els protagonistes.
• Seleccionar les tres cites o idees més potents per incorporar a la campanya.
• Pensar com presentar-les de manera atractiva: vídeo, cartell, publicació, infografia…

Cada grup escriu el lema de la seva campanya: una frase breu, directa i memorable que capturi l’essència del seu missatge sobre el rem.

5- Taller de creació de la campanya: Rema amb nosaltres! (90 minuts)

Repte creatiu: Crear una campanya de promoció del rem dirigida als estudiants del propi centre i/o a la comunitat educativa.

Condicions de la campanya:

• Ha d’incloure almenys dos formats (vídeo, cartell, publicació per a xarxes, presentació o infografia).
• Ha de respondre a la pregunta: per quin motiu hauria de provar el rem algú com jo? I ha d’incloure un missatge clar sobre on i com es pot fer el pas: club local, Consell Esportiu, jornada d’iniciació.
• Ha d’incorporar arguments basats en els articles i recerques treballats (no només opinions).
• Ha de ser creativa, autèntica i adaptada als canals que usen els joves del centre.

Fases del taller:

1. Definir el missatge, el públic i els canals (20 min): 
2. Producció dels materials (50 min): 
3. Revisió i ajustos finals (20 min): 

El docent recorda les consignes:

• No exageris: l’autenticitat funciona millor que l’exageració.
• Parla d’igual a igual: com li explicaries el rem al teu millor amic?
• Usa exemples reals i propers: res de promeses impossibles.

6- Mostra col·lectiva i reflexió final (30 minuts)

Es presenten les campanyes de tots els grups. Cada grup rep feedback del seu grup-parella a partir de tres preguntes:

• El missatge és clar i atractiu per a un jove del nostre centre?
• Els arguments per provar el rem són convincents i honests?
• Els materials són creatius i adequats per als canals triats?

Reflexió final en parelles:

• Creus que aquesta campanya podria canviar la percepció del rem entre els teus companys?
• Quin aspecte del rem et sembla més difícil de comunicar? Per quin motiu?
• Després de tota la unitat, provaríes el rem? Argumenta la teva resposta.

Tancament de la UD: El docent recupera les preguntes inicials de totes les SAs i convida l’alumnat a reflexionar sobre el recorregut fet: de la història als valors, del territori a la tècnica, de la salut a la promoció. El rem com a fil conductor d’aprenentatges molt diversos. I, sobretot, com a porta oberta a un itinerari real que continua fora de l’aula: el centre educatiu ha estat el punt de partida; el club del territori és el pas següent, i la Federació Catalana de Rem l’entitat que impulsa i acompanya tot aquest recorregut.

Producte final:

Campanya de promoció del rem “Rema amb nosaltres!”: vídeos, publicacions per a xarxes socials, cartells o presentacions digitals, publicats a la revista del centre i/o a les xarxes del centre.

Aquesta unitat didàctica proposa a l’alumnat una aproximació activa, significativa i interdisciplinària al món del rem a Catalunya. A partir del treball amb articles periodístics, recerca guiada, creació de continguts i pràctica esportiva, l’alumnat descobreix el rem com un esport amb profund arrelament cultural, valors educatius clars i impacte positiu sobre la salut i el medi ambient.

A diferència d’un enfocament purament esportiu, aquesta proposta situa el rem com a fenomen social, cultural i ambiental que connecta les persones amb el seu entorn, transmet valors aplicables a la vida quotidiana i promou la cohesió comunitària. El rem s’estudia no només com una pràctica física, sinó com una finestra al territori, la natura, la tradició marítima i el creixement personal.

La proposta s’organitza en 5 situacions d’aprenentatge interconnectades amb un enfocament competencial i basat en l’aprenentatge actiu. L’alumnat assumeix progressivament els rols de fundador de club, investigador, esportista, geògraf i comunicador i promotor esportiu, elaborant productes reals publicats a la revista del centre. Al llarg d’aquest recorregut, l’alumnat experimenta de primera mà l’itinerari de promoció que impulsa la Federació Catalana de Rem: del centre educatiu al club del territori.

Nivell i matèries:

Aquesta unitat és adequada per a Educació Secundària Obligatòria, especialment vinculable a les matèries de Ciències Socials, Llengua i Literatura, Educació Física, Ciències Naturals, Educació en Valors i Educació Digital.

Durada estimada:

La durada estimada és de 18 a 22 hores, adaptable segons el nivell i el ritme del grup.. La unitat es pot implementar sencera o seleccionant les SA més pertinents per a cada context.

Conèixer els orígens i els valors del rem a Catalunya i aplicar-los al disseny d’un club escolar propi.
Investigar la història del rem al territori proper de manera interdisciplinària i compartir-la amb rigor.
Comprendre el funcionament tècnic d’una embarcació de rem i aplicar la tècnica bàsica en una sessió pràctica.
Identificar els espais naturals on es practica el rem i analitzar els beneficis per a la salut i el medi ambient.
Crear una campanya de promoció del rem entre joves orientada a un objectiu real: convidar altres alumnes a descobrir un club, participar en una jornada d’iniciació o conèixer les activitats de rem del territori.
Treballar de manera cooperativa, assumint rols i responsabilitats compartides dins dels equips.
Produir continguts periodístics i comunicatius de qualitat, publicats a la revista del centre.
Fomentar el pensament crític, la curiositat científica, la responsabilitat ambiental i la creativitat.

Recursos informatius:

• 5 articles periodístics de Junior Report sobre el rem (història i valors, territori, tècnica, salut i iniciació escolar).
• Web de la Federació Catalana de Rem: llistat de clubs, modalitats, competicions, història i informació sobre el programa de promoció en edat escolar que impulsa la Federació.
• Informació sobre clubs de rem de la zona propera al centre.
• Vídeos divulgatius sobre tècnica de rem, anatomia del bot i beneficis per a la salut.
• Testimonis de remers locals, entrenadors i joves que han provat el rem per primera vegada a través de l’escola o d’un club del territori.
• Mapes de Catalunya amb espais aquàtics (rius, estanys, costa) i dades sobre participació esportiva juvenil. Contacte del Consell Esportiu de la comarca com a agent de connexió entre el centre i els clubs de rem del territori.
  

Recursos materials:

• Ordinadors o tauletes amb connexió a internet.
• Eines digitals per a creació de continguts (Canva, Padlet, CapCut, PowerPoint, Mentimeter).
• Gravadores o mòbils per enregistrar àudio i vídeo.
• Fulls de treball, guies de verificació i rúbriques d’avaluació.
• Projector o pantalla per a presentacions i mostres finals.
• Remorgòmetres (imprescindibles per a la SA 3 pràctica, si no es disposa d’ells al centre, es pot sol·licitar al club de rem local o a la Federació Catalana de Rem).

SA	Títol	Durada aproximada	Producte final
SA 1	Construïm el nostre propi club de rem	3–4 h	Proposta de club escolar de rem presentada a la classe
SA 2	Remem la història	4–5 h	Exposició oral sobre la història del rem al territori
SA 3	Aprenem a remar	4–5 h	Sessió pràctica amb remorgòmetres + informe tècnic personal
SA 4	Mou-te per l’aigua	3–4 h	Itinerari d’espais naturals + reportatge de salut
SA 5	Fem campanya pel rem!	4–5 h	Campanya de promoció “Rema amb nosaltres!”

L’avaluació s’articula des d’un enfocament competencial i formatiu, combinant l’observació del procés, la coavaluació i autoavaluació, i l’anàlisi dels productes finals.

Es valoren especialment la creativitat i la cooperació (SA1), el rigor de la recerca i l’oralitat (SA2), la comprensió tècnica i la pràctica (SA3), la interdisciplinarietat i el disseny (SA4) i la comunicació creativa amb impacte real (SA5). Cada SA incorpora rúbriques específiques i una graella d’habilitats socioemocionals.

1. Comparteix el sentit de la unitat des del principi
Inicia la UD amb una pregunta potent: “Sabies que el rem és un dels esports amb més tradició a Catalunya i que es practica en rius, estanys i mar obert a pocs quilòmetres d’aquí?” Explica que no es tracta de convertir-se en remers professionals, sinó de descobrir un esport desconegut a través de la investigació, la pràctica i la comunicació.

2. Cuida el to: rigor i proximitat
Evita enfocaments superficials o purament motivacionals. Acompanya l’alumnat a entendre que explorar un esport des d’una mirada periodística implica recerca, contrast de fonts i pensament crític. Al mateix temps, el rem és proper i accessible: deixa que l’alumnat ho descobreixi per si mateix.

3. Assigna rols dins dels equips des del principi
Investigador/a, redactor/a, dissenyador/a gràfic, presentador/a, responsable de fonts. Això afavoreix la interdependència positiva i evita que sempre siguin les mateixes persones qui liderin. A la SA3, el rol d’observador/a tècnic/a és clau per al feedback entre parelles.

4. Treballa amb fonts i materials reals i locals
Articles de la zona, webs de clubs propers, vídeos de competicions locals i testimonis de remers del territori. Quant més proper sigui el material, més real i significatiu serà l’aprenentatge. Si hi ha un club de rem a menys d’una hora del centre, considera contactar-lo per a la SA4 o la SA5. Els Consells Esportius de cada comarca poden facilitar aquest contacte i actuar com a pont entre el centre educatiu i els clubs del territori.

5. Aprofita la SA3 com a eix de la UD
La sessió pràctica amb remorgòmetres és la gran oportunitat per connectar la teoria (SA1, SA2) amb l’experiència corporal. Si els remorgòmetres no estan disponibles al centre, consulta amb la Federació Catalana de Rem o amb clubs locals: molts ofereixen préstec o visites escolars.

6. Integra la interdisciplinarietat de manera explícita
El rem toca la història i la identitat (SA1 i SA2), la física i la biologia (SA3), la geografia i les ciències naturals (SA4) i la comunicació digital (SA5). Recorda a l’alumnat aquestes connexions al llarg de la UD per fer visible que aprendre sobre el rem és aprendre sobre moltes coses alhora.

7. Garanteix espais de reflexió personal
Petits escrits, exit tickets o diaris de pensament ajuden a consolidar aprenentatges i a fer visible l’evolució de cada alumne. La reflexió final de la SA5 és especialment important: és el moment de tancar el cercle de tota la UD.

8. Assegura la inclusió i la diversitat de formats
Ofereix diferents canals d’expressió (oral, escrita, visual, sonora, corporal) i nivells de profunditat. La diversitat de tasques de cada SA permet que cada alumne pugui contribuir des dels seus punts forts, ja sigui investigant, dissenyant, parlant en públic o remant.

9. Dona sentit comunicatiu real al treball
Publicar a la revista del centre, compartir a les xarxes o presentar la campanya a altres classes reforça la idea que el que fan té impacte i responsabilitat. Si és possible, convida un remer, remera o entrenador local a la presentació final de la SA5. Considera etiquetar els productes finals a @JuniorReportCAT i als canals de la Federació Catalana de Rem. La Federació és l’entitat que impulsa i coordina el programa de promoció del rem en edat escolar i pot amplificar el treball fet.

10. Tanca la UD amb una mirada global
Recupera les preguntes inicials de cada SA i ajuda l’alumnat a veure el recorregut fet: del club ideal a la història real, de la física al cos en moviment, dels espais naturals a la campanya comunicativa. El rem com a fil conductor d’aprenentatges molt diversos i ben integrats. Recorda a l’alumnat que el que han viscut a l’aula és el primer pas d’un itinerari real: centre educatiu → Consell Esportiu → club del territori → Federació Catalana de Rem. Un camí que molts esportistes catalans han recorregut.