Els ‘lobbies’ o grups de pressió treballen per influir a les decisions de governs i institucions
En política, no tot són partits i representants polítics: també existeixen organitzacions i grups amb els seus propis interessos, que aconsegueixen intervenir en la presa de decisions.
Aquests grups pressionen als polítics perquè votin a favor o en contra de determinades propostes, en funció de si beneficien als seus interessos o no.
Què és un lobby?
La paraula ‘lobby’ prové de l’anglès i significa vestíbul, perquè antigament els interessats esperaven a l’avantsala del parlament per parlar amb els diputats i influir en la seva votació.
A més de les grans empreses multinacionals, que tenen interessos globals, existeixen altres organitzacions que intenten influenciar en les polítiques: ONG i fundacions, sindicats (associacions de treballadors), col·legis professionals, grups d’empreses o organitzacions d’idees, coneguts com ‘think tank’.
Com influeixen a la política?
Per aconseguir que les polítiques beneficiïn els seus interessos, els representants dels lobbies contacten amb els polítics i negocien amb ells l’aprovació o el bloqueig d’una llei, segons els convingui.
En aquestes negociacions es produeix un intercanvi d’informació. Els representants del lobby ofereixen dades rellevants d’un tema concret sobre el qual el polític no té tanta informació.
L’intercanvi d’idees i informació és molt important en política. Els diputats han de regular activitats que no sempre coneixen de primera mà; en canvi, els lobbies acostumen a ser empreses que dominen aquestes activitats, així que ofereixen als polítics una informació privilegiada a canvi del seu vot.
A més d’informació, els lobbies també poden aconseguir favors oferint donacions als partits polítics o fent enquestes per conèixer l’opinió de la societat.
Els ‘lobbies’ al Parlament Europeu
Un dels principals problemes d’aquest sistema d’influències és l’atenció desigual que reben els lobbies.
Per exemple, en dos anys i mig, el comissari de Clima i Energia del Parlament Europeu es va reunir 460 vegades amb els ‘lobbies’ d’empreses elèctriques, mentre que només va mantenir reunions amb organitzacions socials en 51 ocasions.
El Parlament Europeu és la institució de la Unió Europea (UE) on els ciutadans voten directament (a través dels eurodiputats, que són els seus representants). L’Europarlament pot proposar lleis i votar per aprovar-les, per això és una institució atractiva pels lobbies.
Cada lobby o grup de pressió tria a quins polítics dirigir-se sobre la base dels seus objectius i l’àmbit en què treballi. Les empreses tecnològiques són algunes de les més potents a Brussel·les, una de les seus del Parlament Europeu.
https://twitter.com/SoloSocialMedia/status/923196483284770817?ref_src=twsrc%5Etfw&ref_url=http%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20180123%2F44217820227%2Flobbies-poder-sombra.html
Per exemple, en el sector energètic, les companyies d’extracció i subministrament de gas van pressionar a la UE perquè el gas fos considerat una energia neta (quan en realitat és altament contaminant).
El mateix passa amb la pesca: la UE ha establert un límit de captures per a cada país, però el lobby d’empreses pesqueres ha aconseguit canviar les quotes per pescar més i obtenir més beneficis.
El documental Els negocis de Brussel·les (2012), de Matthieu Lietaert i Friedrich Moser, explica com funciona aquesta nova forma de fer política a Europa i quines conseqüències té per la democràcia.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
