La manifestació de Selma a Montgomery, liderada per Martin Luther King, va marcar un abans i un després en la lluita pels drets civils
Martin Luther King va liderar el moviment pels drets civils de la gent negra a Estats Units. La seva lluita incansable va arrossegar a milers de persones que es van involucrar en la causa i van aconseguir grans assoliments, com la Llei de dret a vot de 1965, que permetia als negres votar.
Les anomenades “marxes de Selma” van ser molt importants per aconseguir aquests drets. La història d’aquestes protestes pacífiques s’explica a la pel·lícula Selma (2014), dirigida per Ava DuVernay. Va ser la primera pel·lícula dirigida per una dona afroamericana i ser nominada als Oscars.
Selma és una ciutat d’Alabama, un estat del sud que destacava pel racisme de la població blanca.
Allí es van organitzar nombroses manifestacions per reivindicar el dret a vot dels negres. Encara que la llei de 1964 ja els permetia votar, les autoritats (formades per blancs) van voler impedir-ho posant-los tot tipus de traves.
Els col·lectius sufragistes (partidaris del dret a vot) van convidar al reverend Martin Luther King a unir-se a la seva reivindicació. King, que havia rebut el Premi Nobel de la Pau al 1964, era una figura pública molt coneguda i respectada en aquell moment.
Martin Luther King, destacado defensor de los derechos de los afroamericanos, dedicado al activismo social con protestas pacíficas. Llegando a cambiar leyes en pro de la igualdad racial. Dio cientos de discursos en todo el país, y en 1964 recibió el Premio Nobel de la Paz pic.twitter.com/5VHJEe40BI
— Educació i Lleure (@Vetllem_drets) April 4, 2018
El diumenge sagnant
La pel·lícula explica el que va passar després de l’arribada de Martin Luther King a Selma, al gener de 1965. Tot va començar amb la mort del ciutadà negre Jimmy Lee Jackson, disparat per un agent de policia blanc.
Després d’aquest succés, el diumenge 7 de març es va organitzar una marxa des de Selma fins a Montgomery, la capital de l’estat d’Alabama. Però les autoritats van impedir el pas de la manifestació pel pont Edmund Pettus de Selma, convertit en un símbol de la lluita pels drets civils.
Al pont, la policia va carregar contra els manifestants i va causar 17 ferits. Per això la primera marxa de Selma es coneix com el Diumenge Sagnant (Bloody Sunday).
https://twitter.com/Ak47Pomack63/status/981605594296737792
En resposta al Diumenge Sagnant, Martin Luther King va convocar una segona marxa animant a participar a gent de tot el país, blancs i negres. Van assistir milers de persones, però tampoc van passar del pont.
Finalment, a la tercera marxa que s’organitzava, els manifestants van arribar a Montgomery amb Martin Luther King al capdavant de la manifestació. Poc després, el president Lyndon B. Johnson va donar llum verda a la Llei del dret a vot.
Les marxes de Selma van comptar amb altres personatges històrics importants, com l’activista Amelia Boynton Robinson o Malcolm X, que va ser un altre gran líder de la comunitat afroamericana.
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!