Les Unitats Femenines de Protecció (YPJ) estan formades per dones que es presenten voluntàries per lluitar contra Estat Islàmic
La guerra civil a Síria enfronta des del 2011 l’exèrcit sirià contra els rebels sirians que intenten enderrocar el règim del president Bashar al-Assad. Fa ja més de vuit anys que el conflicte afecta la població, i ha provocat més de 500.000 morts.
En aquest conflicte, però, no hi participen només combatents sirians. Hi ha intervingut exèrcits de diferents països han intervingut per tal de frenar una altra amenaça a la zona: l’Estat Islàmic (EI), un grup terrorista que ha dut a terme atemptats als cinc continents.
En aquest context destaquen les Unitats de Protecció Popular (YPG, per les seves sigles en kurd), milícies formades per combatents kurds que han jugat un paper molt important en la lluita contra l’EI al nord de Síria.
I juntament amb les YPG hi ha les Unitats Femenines de Protecció (YPJ): grups de dones, en la seva majoria kurdes, que lluiten en la guerra contra aquest grup terrorista.
Milicianas kurdas de la Unidades de Protección Popular (YPG). ❤
Lucharon contra Daesh, capearon la guerra civil Siria, y hoy son atacadas por Erdogan. La Historia del pueblo Kurdo es la de una nación sin Estado, de su confederalismo democrático, y de un coraje sin parangón. pic.twitter.com/FRAxYymJmk— Israel Álvarez Calzada. ⚖️ (@Isracalzada) October 11, 2019
El naixement de les milícies kurdes
Les Unitats Femenines de Protecció es van constituir com a milícia armada el 2013 a Rojava, una regió del nord de Síria controlada pels kurds. De moment, el règim de Bashar al-Assad no s’oposa al fet que ocupin aquest territori, ja que els kurds han ajudat l’exèrcit sirià en la guerra contra els rebels.
Segons dades de l’autogovern kurd, el 2013 tant les milícies com la policia kurda ja comptaven amb seccions formades només per dones. El seu objectiu era arribar al 50% de dones allistades a les tropes de combat.
Aquest grup de dones van captar l’atenció de la premsa internacional pel seu paper a la batalla de Kobane (2014-2015), una ciutat situada al nord de Síria que havia estat ocupada per l’Estat Islàmic i els combatents kurds van aconseguir recuperar.
La lluita d’aquestes brigades femenines també va ser decisiva en el rescat d’una part de la comunitat yazidita, una minoria religiosa que va quedar atrapada pel conflicte al mont Sinjar, a l’Iraq.
Dones protagonistes de la lluita
La dones de les YPJ segueixen els principis formulats per Abdullah Öcalan, un dels líders kurds que va fundar el partit PKK a Turquia. El moviment kurd defensa el lideratge compartit entre homes i dones en totes les esferes de la societat, incloent-hi l’àmbit politicomilitar.
“Les dones de Rojava duem a terme una lluita doble. Volem el reconeixement dels drets del poble kurd i aconseguir l’emancipació de la dona en un Orient Mitjà marcadament patriarcal”.
Són les paraules de Yanda Welat, una jove soldat membre de les YPJ, incloses al llibre Respirando fuego (Península, 2019), dels periodistes David Meseguer i Karlos Zurutuza.
I és que les dones que formen part de les YPJ no lluiten només per l’alliberament del poble kurd sinó també per defensar els drets i llibertats de les dones davant del domini islamista. Aquesta lluita feminista queda reflectida en el documental Comandante Arian (2018), de la directora i productora Alba Sotorra.
La pel·lícula està rodada de manera intermitent durant tres anys i narra la lluita de la comandant Arian, que va guiar el batalló femení de les YPJ cap a Kobane per alliberar la ciutat de l’Estat Islàmic.
Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.
