Durant la pandèmia hi ha hagut un increment de les taxes d’ansietat i depressió
El coronavirus ha provocat molts canvis en les nostres societats. Una de les seqüeles ha estat l’increment de l’estrès psicològic. Els temors sobre els impactes dels virus a la salut, les preocupacions pels membres de la família, l’aïllament social estès, els problemes econòmics i la incertesa han causat angoixa a persones de tot el món.
Això ha tingut conseqüències en la salut mental d’algunes persones i s’han incrementat els casos de certs trastorns i agreujat d’altres.
Una enquesta recent de l’organització Mental Health Research Canada assenyala que la salut mental s’ha vist greument afectada durant la pandèmia, i hi ha hagut un increment important en les taxes d’ansietat i depressió.
De fet, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va advertir a mitjans de maig del 2020 que la crisi del coronavirus i les seves conseqüències afectarien la salut mental de moltes persones. L’organització va explicar que es podria registrar un augment dels suïcidis i dels trastorns, i va demanar als governs que no deixessin de banda l’atenció psicològica.
L’OMS va detectar un increment de l’angoixa del voltant d’un 35% a la Xina, d’un 60% a l’Iran i d’un 40% als Estats Units, tres dels països més afectats per la pandèmia.
Recomendaciones para mantener la salud mental durante la pandemia.
El encierro, el miedo y la pérdida de ingresos son consecuencias colaterales a las medidas preventivas ante el coronavirus, lo que puede generar crisis en las familias y afectar seriamente nuestra salud mental. pic.twitter.com/ePIkuwke9W
— MunicipioBalsas (@MunicipioBalsas) May 27, 2020
Els col·lectius més afectats
Entre els col·lectius més afectats es troben els professionals que han estat més exposats al virus, tant aquells vinculats a l’àmbit sanitari com aquells que han portat a terme altres tasques essencials. Alguns d’ells tenen molta por de portar el virus a casa.
Les persones que han estat contagiades pel coronavirus i els familiars que no han pogut acomiadar-se de les seves persones properes mortes a causa de la malaltia Covid-19 també han resultat molt afectades emocionalment.
També es veuran perjudicades en aquest sentit les persones que han tingut o tindran greus dificultats econòmiques durant els pròxims mesos. La quarantena ha provocat que moltes persones es quedin sense feina. Aquesta situació ha provocat que s’agreugin les desigualtats socials i la pobresa.
Les persones amb trastorns de salut mental previs tenen un risc important de recaigudes. Els nens i adolescents, que estan acostumats a sortir al carrer, també poden tenir altes taxes de depressió i ansietat.
Un estudi ha detectat que el 22,6% dels estudiants de Hubei, la província Xina en la qual es va originar el brot del coronavirus, han patit símptomes depressius. És una xifra més alta que la mitjana d’escoles de primària de la resta de la Xina.
Por a sortir al carrer
Durant el confinament hem passat moltes hores tancats a casa i sense poder veure als nostres familiars i amics. Poc a poc, l’estricta quarantena es va aixecant. Però hi ha persones que alhora es neguen a sortir al carrer. Aquest temor es coneix com a “síndrome de la cabanya“. És important especificar que no es tracta d’una patologia com a tal.
El síndrome de la cabaña ocurre porque el cerebro se habitúa a un ambiente en particular 🏠
Es una de las consecuencias directas que está causando el confinamiento sobre gran parte de la población mundial debido al coronavirus, pero ha sido anteriormente estudiado. pic.twitter.com/vrDbmRWX04
— Dra. Verónica Morin (@Vm0rin) May 28, 2020
Aquesta síndrome implica la por a contactar amb altres persones fora de la llar, la por a realitzar activitats que abans eren quotidianes com treballar fora de casa, viatjar en transport públic, relacionar-nos amb altres persones conegudes…
Les persones que passen el confinament soles tenen més possibilitats de desenvolupar la “síndrome de la cabanya”. No tenir cap contacte físic o proper amb una altra persona de forma presencial pot haver creat una forma de rebuig a allò que ara és excepcional per a elles: el contacte amb els altres.
Per superar aquesta por, es recomana començar a sortir de forma gradual i aprendre a reconèixer les necessitats de cada un. També és recomanable seguir tots els protocols de seguretat: les pautes de distanciament social, rentar-nos les mans freqüentment, complir els horaris i usar mascareta, de manera que tinguem més sensació de seguretat.
Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula. També ofereix recursos d’educació mediàtica per fomentar la lectura crítica dels mitjans de comunicació. Consulta la nostra pàgina web!
