25 novembre 2024
spot_img
25 novembre 2024

Les xarxes socials, una revolució comunicativa

Les plataformes virtuals han canviat la manera en la qual ens relacionem

Per definició, una xarxa social és una estructura social de la qual formen part diverses persones o organitzacions. Per exemple, podria ser un grup d’amics o una família, perquè són persones que comparteixen vincles i que es comuniquen entre elles. És un concepte que s’utilitza en sociologia, la ciència que s’encarrega d’estudiar la societat humana.

Però des de la popularització d’internet, quan parlem d’una xarxa social normalment ens referim a plataformes virtuals que permeten que els usuaris interactuïn els uns amb els altres. Les persones, empreses i organitzacions les utilitzen per relacionar-se entre ells. Per fer-ho, han de crear-se un perfil i poden utilitzar-lo per compartir text, imatges i vídeos.

En la seva majoria, els usuaris utilitzen les xarxes socials per mantenir el contacte amb amics i familiars, però n’hi ha que han vist en aquestes plataformes una via per organitzar protestes i moviments socials i polítics. Per exemple, la Primavera Àrab (2010), el 15M (2011) a Espanya o l’Occupy Wall Street (2011) als Estats Units.

Facebook, la xarxa més popular

Actualment, la xarxa social més popular del món és Facebook. L’empresa, dirigida per Mark Zuckerberg, es va crear el 2004. A l’abril de 2020, segons Statista, comptava amb 2.498 milions d’usuaris actius.

Facebook és propietària d’Instagram, la quarta xarxa social més popular, amb 1.000 milions d’usuaris actius. També de WhatsApp, la xarxa de missatgeria instantània amb més usuaris: 2.000 milions al món.

La xarxa social ha tingut diversos casos polèmics. Un d’ells es va fer públic el 2018, quan es va donar a conèixer que una empresa, Cambridge Analytica, havia recopilat les dades de prop de 87 milions d’usuaris de la xarxa, sense que la majoria d’ells donessin el seu permís. Va comerciar amb aquestes dades, que es van utilitzar en campanyes polítiques com la de Donald Trump i la campanya a favor del Brexit.

La privacitat, en risc

Tot i les facilitats que ens ofereixen les xarxes socials per comunicar-nos els uns amb els altres, hem de ser conscients que qualsevol cosa que vam penjar a internet deixa de ser privada.

Tant les persones que treballen per a aquestes plataformes com altres usuaris, organitzacions o persones anònimes poden accedir, en molts casos, al que compartim a través d’aquests serveis. Per això és important ser conscients de quina informació publiquem en cada moment.

No obstant això, moltes vegades les plataformes reuneixen informació sobre nosaltres sense que siguem conscients. Per exemple, saben quin contingut ens agrada, amb quines persones parlem més, quines pàgines web vam consultar, i fins i tot poden arribar a saber en quin lloc del món som i quines idees polítiques tenim.

Tenir una xarxa social acostuma a ser gratis, però aquestes plataformes utilitzen aquesta informació per fer-nos arribar anuncis personalitzats d’acord amb els nostres gustos i opinions. Empreses, organitzacions i fins i tot partits polítics paguen a les xarxes per mostrar anuncis a potencials clients o votants.

A més, algunes xarxes socials estan pensades per oferir-nos aquell contingut amb el qual interactuem més o que ens agrada més. Aquest fenomen es coneix com a ‘cambra d’eco’.

En aquest sentit, si ens informem només a través de les xarxes socials, només tindrem una visió de món i farà que mai qüestionem les nostres idees, la qual cosa pot conduir-nos a considerar com a fals un contingut veraç que posi en dubte les nostres creences. És important ser conscients d’això i utilitzar diferents fonts per informar-nos, no només aquelles que ens arriben a través de les nostres xarxes socials.

Compte amb la desinformació!

Una de les característiques de les xarxes socials és que permeten compartir contingut amb els contactes de manera fàcil i ràpida. Qualsevol missatge pot arribar a l’altra punta de món en qüestió de segons i viralitzar-se ràpidament. Però alguns d’aquests continguts poden ser rumors o mentides que es comparteixen com si fossin veritables.

Les persones que comparteixen fake news i altres tipus de desinformació normalment ho fan per diversos motius: per difondre informació falsa i enganyar-nos, per a modificar la nostra opinió sobre alguna cosa o per obtenir un benefici.

Per identificar la desinformació, és important que ens fixem en diversos detalls: On es publica? Qui n’és l’autor? Hi ha altres mitjans de prestigi que publiquin la mateixa informació? Explica d’on surten les dades i la informació?

Si no ens fiem d’un contingut, és millor no compartir-lo. Ara que podem enviar un missatge a milers de persones en un instant, evitar la difusió de mentides també és la nostra responsabilitat.

Junior Report dissenya unitats didàctiques per llegir i treballar l’actualitat a l’aula.

1- Si vols treballar aquest tema a classe, descarrega l’itinerari d’EDUCACIÓ MEDIÀTICA

2- Si vols llegir altres articles sobre el tema, consulta’ls aquí: PERIODISME I MITJANS DE COMUNICACIÓ

3- Si vols treballar altres temes d’actualitat, consulta les nostres UNITATS DIDÀCTIQUES

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -