Malgrat formar part d’aquesta galàxia, en el cel podem veure la seva franja central composta per milers de milions d’estrelles
Per Raquel Sáez
Sovint mirem al cel, més ara a l’estiu, i ens sorprenem de la quantitat d’elements brillants que trobem. Ens fixem en la seva grandària, composició i fins i tot en el seu esplendor. Però, sabem realment què és allò que observem des de la Terra? Gairebé sense ser conscients, estem davant de la coneguda com a Via Làctia, una galàxia de la qual nosaltres mateixos formem part.
Panorámica del arco completo de la Via Láctea desde las cumbres de la isla de La Palma. pic.twitter.com/yXEkeEuFPG
— Imanol Zuaznabar (@Imanolzuaznabar) August 19, 2020
Es tracta d’una galàxia amb una característica forma espiral i en la qual es troba alhora el sistema solar i la Terra, entre molts planetes i estrelles. Per això, només podem veure part d’aquest sistema.
“Per la seva estructura espiral, podríem dir que és com una gran ensaïmada. El que passa és que, com estem dins d’ella, no podem veure-la com un conjunt “, explica el director científic del Parc Astronòmic Montsec (PAM), Salvador J. Ribas. I afegeix: “El que veiem és una franja allargada que correspon al pla principal, amb major densitat i que conté milions d’estrelles. Aquesta part és la que podem observar “.
Llet vessada per Hera
La tradició popular ens ha deixat molts noms per a la nostra galàxia: espinada de la nit, camí de Sant Jaume o Via Làctia, procedent de la tradició grega. Per als grecs no era res més que llet, però no una llet qualsevol, sinó la llet vessada per Hera mentre alletava al mític heroi Hèrcules.
En canvi, per a les cultures asiàtiques, el seu origen mitològic està vinculat amb un riu de plata que separava dos enamorats. Segons aquesta creença, només un dia a l’any, un pont format per aus els permetia creuar i retrobar-se. De fet, als països asiàtics, aquesta data coincideix amb el dia dels enamorats. El que a Occident seria Sant Valentí.
Gràcies al famós astrònom Galileo Galilei i al seu rudimentari telescopi, avui sabem que la Via Làctia està formada per centenars de milers de milions d’estrelles. Tantes que, en l’actualitat, només tenim informació d’una mica menys de l’1% de totes elles.
https://www.youtube.com/watch?v=L7yAMDX2xMk&feature=emb_title
L’estiu és el moment ideal per poder observar amb detall la Via Làctia. El que a primera vista pot semblar una boirina, en realitat són centenars d’estrelles. “En aquesta època és el moment en què mirem a la zona més brillant, que correspon a les constel·lacions d’Escorpí i Sagitari”, comenta Ribas.
“Aquesta és la zona central i més densa. Per tant, on hi ha més estrelles. Això sí, és recomanable buscar llocs on el cel sigui molt fosc, perquè afavoreixi el contrast. Lluny de la llum artificial de les ciutats. Per això és recomanable acudir a espais protegits, com és el cas del Parc Astronòmic Montsec “, afegeix Ribas.
El triangle de l’estiu
Altres indicacions imprescindibles per no deixar passar aquesta oportunitat: fer-ho durant els mesos de juliol, agost i principis de setembre i observar-la al capvespre. A més, és recomanable ajudar-nos d’un planisferi o d’alguna aplicació mòbil. En la nostra mà està contemplar algunes de les constel·lacions més cridaneres, com són Cigne, la Lira i Àguila. En cadascuna d’elles, trobarem les estrelles més brillants que conformen el conegut com triangle d’estiu: Deneb, Vega i Altair.
Informació elaborada en col·laboració amb el Parc Astronòmic Montsec