En aquestes tres dècades, la fundació ha difós l’obra d’Antoni Tàpies i ha donat a conèixer alguns dels artistes actuals més interessants
Per Judith Vives
Al bell mig del carrer Aragó de Barcelona, molt a prop de Passeig de Gràcia, s’aixeca un edifici modernista coronat amb un vistós núvol metàl·lic. Es tracta d’una obra de l’artista Antoni Tàpies, i que permet identificar des de lluny la seu de la fundació que porta el seu nom.
Creada el 1984 pel mateix artista amb l’objectiu de promoure l’estudi i el coneixement de l’art modern i contemporani, la Fundació Antoni Tàpies va obrir les seves portes com a museu l’any 1990 a la seu de l’antiga Editorial Montaner y Simón. Aquest any es compleixen, doncs, els 30 anys de trajectòria de la Fundació Antoni Tàpies.
El núvol i la cadira que coronen la @fundaciotapies, vistos des de la terrassa del museu (Aragó 255 #DretaEixample) pic.twitter.com/Y2g5Pvc96A
— Barcelona Singular (@Bcnsingular) November 18, 2020
En aquestes tres dècades, la Fundació Antoni Tàpies s’ha dedicat a l’estudi i difusió de l’obra de l’artista, organitzant exposicions monogràfiques que han donat a conèixer les seves diferents facetes i aportacions al món de l’art i la cultura.
Considerat un referent internacional de l’art informalista, el seu personal estil combina la pintura amb altres elements i materials reciclats. Però la seva creació va més enllà per tocar també altres camps com els gravats, els llibres o l’escenografia i el teatre.
La Fundació compta amb la col·lecció pública més completa d’obres d’aquest artista. Hi podem trobar pintures, escultures, objectes, dibuixos, llibres, gravats i cartells i podem conèixer les diferents tipologies, tècniques i materials emprats per l’artista al llarg de la seva trajectòria.
Però la Fundació Antoni Tàpies també ha obert les seves portes a altres artistes i creadors contemporanis, des de noms consolidats com Andy Warhol, Francis Picabia o Sol LeWitt, fins a artistes menys coneguts com ara Lygia Clark o Allan Kaprow.
En aquest temps les exposicions no s’han limitat només a artistes plàstics, sinó que la Fundació també ha organitzat exposicions de fotografia d’autors com Garry Winogrand, Brassaï o Laszló Moholy-Nagy; de dansa, amb Merce Cunningham o de cinema i videoart amb Chris Marker, Harun Farocki i Albert Serra.
Artistes contemporanis que val la pena conèixer
A través de la seva programació la Fundació Antoni Tàpies ha ajudat a comprendre l’evolució de l’art del segle XX i XXI i ha donat a conèixer artistes que avui dia són una referència.
Entre ells, destaca la figura de Louise Bourgeois. La Fundació Antoni Tàpies va organitzar el 1991 la primera gran retrospectiva d’aquesta artista, pràcticament desconeguda en aquell moment, i avui considerada una de les artistes més importants del segle XX.
Nascuda a París el 1911, Louise Bourgeois va aprendre a dibuixar al taller de restauració de tapissos de la seva família. Formada a la Sorbonne i a l’École de Beaux-Arts, el 1938 va donar el salt als Estats Units després de casar-se amb l’historiador d’art Robert Goldwater.
A Nova York va entrar en contacte amb el món artístic de la ciutat i va freqüentar els surrealistes i altres artistes exiliats allà. Aviat es va convertir en un dels noms més actius en la naixent avantguarda artística americana dels anys 50.
Amb les seves escultures plenes de protuberàncies i de formes orgàniques va definir el seu estil, especialment amb aquelles amb forma d’aranya. El caràcter simbòlic de les seves obres la van convertir també en referent del feminisme.
https://twitter.com/pcagalleryArt/status/1329004197216473089
Creadors joves i emergents
Les exposicions celebrades durant aquests 30 anys de la Fundació Antoni Tàpies també ens han permès conèixer artistes menys coneguts i creadors emergents. És el cas, per exemple, de l’Eulàlia Valldosera, que després de la retrospectiva que li va dedicar la fundació va aconseguir el premi Nacional d’Arts Plàstiques. La seva obra està formada per fotografies, vídeos, escultures i projeccions de llum, i en elles ofereix una reflexió sobre la identitat de la dona i la seva relació amb el sexe, l’amor o la maternitat.
La Fundació Antoni Tàpies fa 30 Anys#FundacioTApies30Anys
La Fundació Antoni Tàpies va dedicar una exposició l'any 1997 a l'artista cubana Ana Mendieta. Les primeres performances d’aquesta artista es gesten durant la seva etapa de formació universitària a Iowa. (FIL) pic.twitter.com/0nbo5QpBc8
— Fundació Tàpies (@fundaciotapies) November 23, 2020
Una altra de les artistes que hem pogut conèixer gràcies a la Fundació Antoni Tàpies és Ana Mendieta, una creadora cubana que va emigrar als Estats Units. La seva mort prematura i el caràcter efímer de les seves obres han impedit que sigui més coneguda. No obstant això, la seva obra, de caràcter autobiogràfic, ens parla de l’exili, la pèrdua i la marginació. Amb les seves peces conceptuals de vídeo-creació i performance també expressa un discurs crític amb la societat, feminista i en defensa de les minories.
Més recentment, es va organitzar una exposició de l’artista Oriol Vilanova, qui recupera en el seu treball la idea dels antics gabinets de curiositats. Per a aquesta mostra, va convertir les sales de la fundació en un aparador de milers de postals de tots els països i les èpoques. L’artista dedica els diumenges a passar per mercats buscant postals per a la seva col·lecció, que va exposar amb una sorprenent instal·lació.
Informació elaborada en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies
