La Fundació Antoni Tàpies projecta Vertigo Sea, una instal·lació de John Akomfrah que descriu la relació de la humanitat amb el mar
Per Judith Vives
La relació dels humans amb el mar es remunta al nostre passat més remot, quan els nostres avantpassats van descobrir la pesca i la navegació.
Aquesta relació ha estat intensa i complexa al llarg dels segles. Aquesta complexitat és la que ha volgut plasmar l’artista John Akomfrah en la instal·lació titulada Vertigo Sea que es pot veure a la Fundació Antoni Tàpies. Aquesta obra no és només una història de relació de l’home amb la natura i sobre la bellesa de l’oceà, sinó que en ella també es mostra la violència i la precarietat de la vida.
Vertigo Sea és una instal·lació de vídeo de tres canals que descriu precisament la relació de la humanitat amb el mar, amb els seus moments de gran bellesa al costat dels seus aspectes més crítics, com les migracions, l’esclavitud, la colonització o les guerres. Al mateix temps, reflexiona sobre l’impacte de l’ésser humà en la natura i els efectes que aquest té en el canvi climàtic.
Amb la seva peça, aquest artista d’origen africà establert a Londres utilitza les imatges per denunciar qüestions que segueixen sent de plena actualitat, com les migracions o la crisi climàtica, temàtiques molt presents en tota la seva obra.
Un vídeo en tres parts
En aquesta instal·lació en tres pantalles es poden veure impressionants imatges dels paisatges oceànics, de la vida marina i escenes de paisatges gelats de l’Àrtic, combinades amb imatges del tràfic d’esclaus, de la crueltat de la pesca de balenes o de la cacera d’óssos polars. També apareixen imatges de la travessia de persones migrants a través del mar i dels oceans, que arrisquen la seva vida buscant un millor destí.
'Vertigo Sea' és una instal·lació de vídeo de tres canals que descriu la relació de la humanitat amb el mar. L’obra és una narració sobre l’ésser humà i la natura, sobre la bellesa, la violència i la precarietat de la vida.
+ https://t.co/hSKNooBO5Z#Art #Barcelona #Museus pic.twitter.com/JfeRiy612y
— Fundació Tàpies (@fundaciotapies) February 17, 2021
Al vídeo també s’evoca a Olaudah Equiano, un esclau africà llibert (alliberat) i pioner de la causa abolicionista que al segle XVIII va navegar pels mars, va explorar l’Àrtic i va acabar vivint a Anglaterra. Allà va arribar a fer campanya per estendre el vot als treballadors i va publicar una autobiografia en la qual relatava els horrors de l’esclavitud. Amb aquestes idees relacionades, l’artista busca un paral·lelisme entre la destrucció de el món natural i la nostra pròpia destrucció.
Per al vídeo, l’artista ha utilitzat material audiovisual d’arxiu de la BBC Natural History Unit i també noves filmacions realitzades a Escòcia, Noruega i les Illes Fèroe.
Per la seva peça, Akomfrah s’ha inspirat en llibres com la famosa novel·la Moby Dick (1851) d’Herman Melville, o el poema èpic Whale Nation, de Heathcote Williams (1988), una obra que també ens parla de la vida de les balenes, els mamífers més grans de la terra.
La contraposició d’imatges a Vertigo Sea contribueix a la reflexió sobre el nostre passat i la crítica social de qüestions molt actuals, totes relacionades amb el vincle de l’home amb la natura i el mar.
El mar, el passat colonial, l’esclavitud i els records són els temes habituals en les videocreacions de John Akomfrah. Aquest artista compta amb una productora pròpia, Smoking Dogs Films que impulsa projectes audiovisuals innovadors, tant per a televisió i cinema com més enfocat al videoart.
El videoart
El videoart va néixer a finals dels anys 60 i principis dels 70 aprofitant el sorgiment de les tecnologies emergents de vídeo que es van desenvolupar en aquella època. Aquesta disciplina audiovisual consisteix a crear peces artístiques basades en la combinació d’imatges en moviment i sons.
En el videoart, les imatges es poden crear de zero o aprofitar enregistraments ja existents i es poden presentar en diferents formats, com ara vídeos, projeccions o instal·lacions en museus.
Això precisament és el que es pot veure fins al mes de juny a la Fundació Antoni Tàpies a l’exposició de John Akomfrah. La seva obra és molt representativa de l’ús del videoart com a canal de creativitat i denúncia, alhora que connecta els seus vídeos amb la seva pròpia biografia.
Akomfrah va néixer el 1957 a Accra, Ghana, però viu i treballa a Londres. Va ser cofundador del Black Audio Film Collective, a Londres. En moltes de les seves obres presenta composicions visuals multicanal que contrasten i proposen diàlegs entre la imatge i el so i entre la realitat i la ficció.
'Peripeteia' de John Akomfrah.
Veniu a veure-la a l'exposició dedicada al cineasta britànic 'John Akomfrah. Vertigo Sea'.
Divendres i dissabte de 10 a 19h o diumenge de 10 a 15h
+ https://t.co/LimIxc4u8T#Cinema #art #Museus #Barcelona #Catalunya #GranBretanya #FundacioTapies pic.twitter.com/gvlATkev2k
— Fundació Tàpies (@fundaciotapies) February 23, 2021
A la Fundació Antoni Tàpies també es pot veure una altra de les seves obres, la instal·lació de vídeo monocanal titulada Peripeteia (2012). En aquest cas, el punt de partida són dos retrats pintats per Albrecht Dürer, Kopf eines Negers (Cap d’un home negre, 1508) i Porträt der Afrikanerin Katherina (Retrat de la africana Katherina, 1520). La identitat misteriosa d’aquests dos personatges porta a una reflexió sobre la dimensió universal del sofriment, de la derrota i de la memòria passada que genera coneixement del present.
Informació elaborada en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies.
