El Partit Comunista de Cuba impulsa el relleu generacional i la família Castro s'aparta de la cúpula de poder
El Partit Comunista de Cuba (PCC), l'únic partit legal a l'illa, ha celebrat el seu VIII Congrés per renovar els càrrecs i decidir les noves estratègies polítiques del govern. El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, va ser nomenat també el nou primer secretari del PCC, el principal càrrec polític a Cuba.
Díaz-Canel substituirà Raúl Castro, que al juny farà 90 anys i ha ocupat el càrrec de primer secretari des de la mort del seu germà Fidel Castro el 2016. Fidel va liderar la Revolució Cubana del 1959 i, des de llavors, Cuba ha estat sempre governada pel castrisme.
El relleu polític a Cuba va començar a l'abril del 2018, quan Miguel Díaz-Canel va ser escollit president. Aleshores ja es va considerar un canvi històric perquè, per primera vegada, el president del país no pertanyia a la família Castro. Ara, per primera vegada en 60 anys, tampoc hi haurà cap Castro a la cúpula del poder cubà.
#ÚLTIMAHORA | El presidente cubano, Miguel Díaz-Canel, seguirá consultando a Raúl Castro tras reemplazarlo como primer secretario del Partido Comunista de Cuba (PCC). pic.twitter.com/EzOL9CenGp
— EFE Noticias (@EFEnoticias) April 19, 2021
El relleu generacional era un dels objectius del Congrés, ja que gran part dels dirigents del partit pertanyen a l'època de la Revolució. Les noves regles estableixen límits d'edat per als càrrecs directius del Partit Comunista: tenir un màxim de 60 anys per entrar al Comitè Central del PCC i 70 anys per als càrrecs de direcció.
No obstant això, la dissidència, que és com s'anomena als opositors del castrisme, denuncien que el canvi de càrrecs al PCC no suposa un canvi real en les polítiques ni tampoc per al règim comunista de la família Castro, que s'ha perpetuat al poder.
La població cubana pateix una crisi econòmica i escassetat d'aliments provocada per la falta de recursos i l'embargament dels Estats Units, que des de fa anys impedeix l'arribada de productes bàsics a l'illa. Aquesta situació s'ha agreujat amb la covid-19.
D'una banda, les autoritats cubanes neguen la situació d'escassetat i culpen el govern dels Estats Units de les dificultats econòmiques. Per l'altra, l'oposició denuncia la repressió i censura del govern, que actua de manera contundent per fer callar les veus més crítiques.
El gobierno de #Cuba intenta silenciar cualquier voz crítica, pero no es fácil mantener la censura en la era de internet. 💻 La bloguera @yoanisanchez utiliza las redes para explicar al mundo lo que sucede en Cuba. 🙋♀️ Conoce su historia en https://t.co/orltfMfk05 pic.twitter.com/5RArKdrUBE
— Junior Report (@JuniorReport_) April 21, 2018
El Congrés del PCC es va celebrar a porta tancada i sense accés de mitjans estrangers, una mostra del control que el règim cubà exerceix sobre la publicació d'informació.
Cuba i els Estats Units: una relació difícil
Durant dècades, el govern comunista ha garantit l'accés gratuït a serveis bàsics com la salut o l'educació per a tota la població cubana. No obstant això, la difícil situació econòmica de l'illa també es deu a la mala gestió dels dirigents del Partit Comunista, que sovint han estat acusats de corrupció.
Milers de persones han emigrat de Cuba els últims anys a la recerca d'una vida millor. Per proximitat, la majoria s'instal·la als Estats Units, on existeix una gran comunitat cubana que s'oposa al règim castrista.
L'altra causa que perjudica el desenvolupament de Cuba és l'embargament econòmic imposat després de la Revolució del 1959. Fidel Castro va aconseguir fer fora del país els dirigents cubans controlats pel govern nord-americà i va imposar un sistema comunista, totalment oposat al sistema capitalista dels Estats Units.
Poco más de 100 kilómetros separan la isla de Cuba 🇨🇺️ de Estados Unidos: son países vecinos, pero sus gobiernos están muy distanciados… 🚧 ¿Cuál es el origen de sus diferencias? 👉 Te contamos la complicada relación de #Cuba y Estados Unidos en https://t.co/9ehm0fWFEy pic.twitter.com/Dxfdn0D8L8
— Junior Report (@JuniorReport_) April 19, 2018
L'enfrontament entre Cuba i els Estats Units s'ha mantingut des de llavors, encara que en diferents graus depenent de qui fos el president a la Casa Blanca. A diferència de l'expresident Donald Trump, que va augmentar les sancions al govern cubà durant el seu mandat, s'espera que amb el nou president, Joe Biden, millorin les relacions i puguin aconseguir nous acords.
La Revolució Cubana
Cristòfor Colom va arribar a les platges de Cuba a l'octubre del 1492. L'illa va ser colònia espanyola durant quatre segles fins que, el 1895, alguns municipis cubans es van rebel·lar contra els espanyols. Després de diversos anys d'enfrontaments, van guanyar la guerra i van aconseguir la independència el 1898.
La victòria de Cuba va ser possible gràcies a la intervenció dels Estats Units, però no va ser una ajuda desinteressada: els estatunidencs volien utilitzar l'illa com a base estratègica per als seus negocis a Amèrica del Sud. Per aconseguir-ho, van col·locar al poder el dictador Fulgencio Batista, que dirigia un govern corrupte i repressiu i utilitzava l'exèrcit per eliminar els opositors.
Aquest va ser l'origen de la revolució. Entre desembre del 1956 i gener del 1959, Fidel Castro i un grup de guerrillers van lluitar per tota l'illa per enderrocar el règim de Batista. L'1 de gener Fidel Castro va proclamar el triomf de la revolució i el 8 de gener, l'exèrcit de rebels va entrar a l'Havana i va prendre el comandament del govern i les institucions.
Era el naixement d'un nou estat comunista i de la figura de Fidel Castro, un governant polèmic que va dirigir el país amb mà de ferro i es va mantenir 50 anys al poder.
