La major part de l’electricitat que consumim es produeix a l’instant: emmagatzemar-la serà un dels grans reptes dels pròxims anys
Per Enric Ventura
Podem produir electricitat amb fonts renovables i fonts tradicionals. Podem enviar electricitat d’un punt a un altre. Però, a diferència d’altres productes, l’electricitat és molt difícil d’emmagatzemar.
El principal motiu és més humà que científic: s’ha investigat poc. Però, segons Albert Estapé, director d’Estabanell Distribució, això podria millorar ràpidament.
“Si pensem en la informàtica, en vint anys hem passat d’emmagatzemar dades en un disquet a desar una quantitat miler de vegades més gran en un petit llapis de memòria”, explica Estapé.
https://www.instagram.com/p/BHd2JkQDwS0/?utm_source=ig_web_copy_link
La paradoxa del mòbil
Els primers mòbils tenien una autonomia de poques hores, encara que la seva única funció fos parlar per telèfon. Ben aviat van millorar-se fins que fa quinze anys n’hi havia prou de carregar la bateria un parell o tres de cops per setmana.
Avui dia, les bateries són encara millors, però patim per acabar el dia sense arribar al 0%. El motiu és que hem multiplicat el consum d’energia del mòbil a una velocitat més gran del que ha millorar la capacitat de les bateries.
A nivell domèstic, correm un risc similar: és poc probable que canviem els nostres hàbits per reduir el consum. Però encendre el llum, veure la televisió, mantenir la calefacció i posar una rentadora és massa càrrega per a una bateria.
Solucions actuals
Una primera opció és acumular l’aigua que sí ens permet generar electricitat. Són les centrals reversibles. En moments de poca demanda d’energia, bombegen l’aigua a nivells superiors perquè torni a baixar quan sigui necessària més electricitat.
Les alternatives químiques són útils a petita escala, com les piles d’una joguina o les bateries dels cotxes.
Però la cosa es complica si volem abastir el consum domèstic: ara mateix, la bateria d’un cotxe elèctric només podria proveir una casa durant un dia.
Canvi de model
Un possible canvi de model elèctric implicaria que cada llar rebria electricitat de la seva pròpia bateria. No obstant això, aquesta opció suposa molts canvis.
Per a una xarxa elèctrica és més senzill controlar el nombre d’estacions i subestacions elèctriques que existeixen actualment, abans que controlar una bateria en cada casa.
A més a més, distribuir les bateries carregades a cada casa implicaria desplaçaments en vehicles que empitjorarien el trànsit i l’aire. I tot això només per aconseguir el mateix resultat que les xarxes elèctriques actuals.
La solució més sostenible seria una llar autosuficient, on les fonts renovables com l’energia solar carreguessin les bateries. El problema seria dependre d’una sola font: una ratxa de dies ennuvolats, què faríem si se’ns esgota la nostra bateria abans que el sol torni?
Hill Country House sirve como un faro para mostrar lo que podría ser un hogar autosuficiente en un entorno rural. | https://t.co/ni9vHgrXDq pic.twitter.com/eONI5toE9V
— Arquine (@Arquine) November 21, 2018
Aquest article compta amb la colaboració d’Estabanell Energia.