Deu anys de la fi d’ETA

La banda terrorista va anunciar que deixava les armes fa deu anys però les conseqüències del conflicte segueixen molt presents en la societat basca

El 20 d'octubre del 2011, la banda terrorista ETA va anunciar que deixava les armes després de gairebé 50 anys de lluita armada a Espanya i França. Durant aquest temps, els integrants de la banda van dur a terme centenars d'atemptats per obligar el govern espanyol a negociar la independència dels territoris bascos.

ETA era una organització revolucionària que volia aconseguir la independència d'Euskal Herria, un territori que comprèn les províncies d'Àlaba, Guipúscoa, Biscaia i Navarra, en territori espanyol (les tres primeres formen la comunitat autònoma del País Basc), i el País Basc francès, dins de les fronteres de França.

ETA es va fundar el 1958 com una associació nacionalista que volia lluitar contra la dictadura de Francisco Franco, seguint l'exemple d'altres moviments revolucionaris que lluitaven contra règims dictatorials, com a Algèria o Cuba. Durant els primers anys va dur a terme diverses accions violentes, però no va ser fins a l'Assemblea del 1964 que els seus integrants van votar a favor de la lluita armada per aconseguir els seus objectius.

Per finançar-se i comprar armes, ETA extorsionava els empresaris bascos amb l'anomenat “impost revolucionari”: enviaven cartes reclamant el pagament d'una quantitat de diners per contribuir a la causa, amb l'amenaça de destruir els seus negocis o fins i tot de fer-los mal a ells i a les seves famílies.

Entre el 1964 i el 2011 va dur a terme més de 3.000 atemptats que van provocar la mort de 853 persones i van ferir-ne més de 6.000, segons les últimes dades oficials del govern espanyol. La majoria de les víctimes van ser policies i militars, però també va haver-hi víctimes civils com jutges, polítics i empresaris.

Els segrestos, assassinats i bombes van marcar la història d'Espanya durant el final de la dictadura franquista (1939-1975) i l'inici de la transició democràtica a Espanya. El 1973 van assassinar Luis Carrero Blanco, president del govern i figura clau del règim de Franco. L'atemptat amb més víctimes mortals es va produir el 1987 en un Hipercor de Barcelona, on les bombes van provocar 21 morts.

Les dificultats del procés de pau

A partir de la dècada de 1980, ETA va declarar diverses treves i alto el foc. La via armada no estava aconseguint resultats així que, un cop acabada la dictadura, la banda terrorista va intentar negociar amb el govern espanyol una sortida pacífica al conflicte. Ara bé, el govern no estava disposat a deixar que el País Basc s'independitzés, així que les converses sempre fracassaven i tornaven els atemptats. 

Dins de la mateixa organització, hi havia opinions enfrontades entre els que volien abandonar la lluita armada i els que eren partidaris de continuar. També entre l'esquerra abertzale, el moviment nacionalista basc que agrupava diversos partits i formacions d'esquerres.

 El govern espanyol va arribar a il·legalitzar partits polítics com Batasuna perquè considerava que donaven suport directament a ETA. No obstant això, una part dels polítics i de la societat civil considerava que l'esquerra abertzale, i fins i tot els presos i antics membres d'ETA, també havien de formar part de les negociacions de pau.

Al setembre del 2010, ETA va enviar un comunicat en vídeo a la cadena britànica BBC on anunciava un cessament de la violència. Feia mesos que s'havia creat un grup internacional de mediadors que treballaven amb totes les parts implicades per trobar una solució al conflicte basc: la banda terrorista i el govern espanyol, però també amb membres del govern basc, de l'esquerra abertzale i de la societat basca.

Un any després, el 17 d'octubre del 2011 va tenir lloc la Conferència de Pau de Sant Sebastià, en la qual personalitats polítiques de diferents països i representants de la societat basca demanaven posar fi al conflicte. Tres dies després, ETA anunciava el cessament definitiu de la seva activitat armada.

Una societat dividida

Durant els anys que ETA va estar activa, una part de la societat basca va viure amb molta por, sobretot polítics, empresaris i policies que vivien al País Basc, que es van convertir en el principal objectiu de la banda i havien d'anar constantment amb escorta. Més de la meitat dels assassinats d'ETA van tenir lloc al País Basc.

A l'altre costat estaven les famílies dels presos d'ETA i el seu entorn, que van patir la repressió de les autoritats durant el franquisme, però també durant la Transició democràtica. Els grups abertzale més radicals van estar perseguits i fins i tot van ser víctimes del terrorisme d'Estat.

Avui dia, els efectes del conflicte en la societat basca segueixen molt presents. Una de les grans reclamacions per aconseguir la reconciliació és posar fi a les polítiques penitenciàries d'excepció, que imposen condemnes més dures als presos etarres. Per exemple, se'ls envia a presons lluny del País Basc (fet que dificulta les visites de familiars) o s'imposen penes de presó molt prolongades, que van en contra de l'objectiu de reinserció del sistema penal a Espanya.

Els últims dies s'han celebrat diverses concentracions per defensar els drets dels presos d'ETA, organitzades per plataformes de familiars i a favor de l'amnistia. En canvi organitzacions com l'Associació de Víctimes del Terrorisme ho consideren homenatges encoberts als terroristes.

Així i tot, una part de les víctimes aposta per perdonar els assassins per posar fi al conflicte, l'odi i la divisió. És el cas de Maixabel Lasa, que l'any 2000 va perdre al seu marit, Juan María Jaúregui, assassinat per ETA. Una dècada més tard, Lasa va rebre la carta d'un dels assassins del seu marit, que li demanava que el visités a la presó per demanar-li perdó.

En el desè aniversari de la fi d'ETA, membres destacats de l'esquerra abertzale com Arnaldo Otegi, que va ser membre de Batasuna i va estar empresonat per la seva vinculació amb la banda terrorista, ha demanat perdó a les víctimes i han reconegut que la lluita armada mai hauria d’haver estat el camí.

GAL: la guerra bruta de l'Estat

Les forces policials a Espanya van treballar conjuntament per intentar aturar l'activitat terrorista d'ETA. Investigaven la banda i els seus membres per descobrir on es reunien i quins podien ser els següents objectius, i així evitar nous atemptats.

Malgrat això, a finals dels 80 es va destapar l'existència dels Grups Antiterroristes d'Alliberament (GAL), uns grups parapolicials que actuaven al marge de la llei per combatre la banda terrorista. L'escàndol va ser encara més gran quan es va descobrir que havien estat finançats pel mateix govern espanyol entre el 1983 i el 1987.

Els GAL van practicar l'anomenat terrorisme d'Estat, cosa que significa que van dur a terme assassinats, segrestos i tortures finançats amb diners públics. Actuaven de manera indiscriminada i arrestaven persones sospitoses de col·laborar amb ETA sense respectar els seus drets. Van assassinar 27 persones.

José Barrionuevo, ministre de l'Interior en aquella època, i Rafael Vera, secretari d'Estat de Seguretat, van ser jutjats com a responsables polítics dels GAL i van entrar a la presó el 1998. Tot i així, van ser indultats pel govern i van quedar en llibertat al cap de pocs mesos.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!