Més de 100 països es comprometen a frenar la pèrdua de massa forestal i repoblar els boscos la propera dècada
Els líders polítics de la COP26, la Cimera del Clima de les Nacions Unides, han presentat el primer gran acord de la trobada: els governs de 110 països s'han compromès a aturar la tala massiva de boscos i frenar de la desforestació global de cara a l'any 2030.
Els 110 països signants representen prop del 85% dels boscos del planeta, per la qual cosa es tracta d'un pas històric per assegurar la supervivència d'aquests ecosistemes, que representen la llar de milions d'espècies animals i plantes.
Entre els signants es troben països com el Brasil, Rússia, Indonèsia o la República Democràtica del Congo, en els territoris dels quals hi ha alguns dels boscos i selves tropicals més importants del món: la selva amazònica al Brasil, la taigà siberiana a Rússia, els boscos tropicals d'Indonèsia o la conca del Congo, on hi ha la segona selva més important del món.
L'objectiu de l'acord no és només salvar els boscos, sinó també reduir les emissions derivades de la desforestació. Els arbres absorbeixen el CO₂ de l'atmosfera i són un dels principals recursos naturals per combatre l'escalfament global. Per aquest motiu, la destrucció dels boscos agreuja encara més el canvi climàtic.
Les organitzacions ecologistes s'han mostrat escèptiques davant l’anunci de la COP26, perquè el 2014 es va signar un compromís semblant que al final no es va complir. La Declaració de Nova York sobre els Boscos volia reduir a la meitat la pèrdua anual de boscos, però la realitat és que el ritme de desforestació ha augmentat els darrers anys.
Malgrat això, els defensors del nou acord assenyalen que hi ha diferències importants. D'una banda, l'acord del 2014 no va rebre el suport del Brasil, de Rússia ni de la Xina, el país més contaminant del món. De l’altra, el nou pacte contempla la creació d'un fons de 19.000 milions de dòlars per preservar la natura.
La desforestació en dades
Des del 1990 el món ha perdut 420 milions d'hectàrees de bosc a causa de la desforestació, segons un informe publicat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).
Els últims anys, el ritme de desforestació ha disminuït, però la pèrdua de boscos continua sent greu: cada any es perden 4,6 milions d'hectàrees a tot el món. Això equival a 46.000 quilòmetres quadrats, una superfície similar a Estònia.
En l'actualitat, més del 90% de la desforestació es produeix a les selves tropicals. La regió del món més afectada és l’Àfrica, que entre el 2010 i el 2020 va perdre 3,9 milions d'hectàrees de bosc; seguida d'Amèrica del Sud que, en el mateix període de temps, va perdre 2,6 milions d'hectàrees.
Una de les principals amenaces per als boscos i selves són els incendis, que cada any són més violents i intensos. Els insectes, les malalties i els fenòmens meteorològics extrems també poden ser un risc per a la desforestació.
No obstant, el principal responsable de la desforestació són les activitats humanes, com l'agricultura i la ramaderia. Molts boscos es destrueixen per convertir-los en terra de cultiu i pasturatge per al bestiar. De totes les persones que viuen en la pobresa extrema, més del 90% depenen dels boscos per obtenir aliments i sobreviure.
El paper de les comunitats indígenes
Una part del fons es destinarà a protegir les comunitats indígenes, considerades les guardianes dels boscos perquè és allà on viuen, són la seva llar i també la seva forma de vida. Sovint, els indígenes han estat víctimes de la desforestació i han hagut de fer front a governs i empreses que volen explotar de manera il·lícita els recursos naturals.
Protegir els drets dels indígenes és la millor manera de preservar els entorns naturals: els pobles indígenes habiten una tercera part dels boscos intactes del món. Per això és important que la seva experiència i la seva opinió s'inclogui a les decisions de la COP.
La desforestació obliga les comunitats indígenes a desplaçar-se del seu lloc d'origen. La majoria de boscos i selves es talen per a crear camps de cultiu i, sobretot, com a pastura per al bestiar. Precisament, els caps de bestiar són un dels principals generadors de metà, un dels gasos d'efecte d'hivernacle més nocius. Per això les organitzacions ecologistes recomanen reduir el consum de carn per combatre el canvi climàtic.
Dins de l'acord, un total de 28 països s'han compromès a promoure un comerç sostenible perquè la producció de productes com la xocolata o l'oli de palma no provingui de zones desforestades. Entre els països signants hi ha també Indonèsia, principal productor d'oli de palma a nivell mundial, un cultiu que ha arrasat amb milers d'hectàrees de selva tropical.
Carta oberta als líders mundials
Greta Thunberg és una activista mediambiental sueca que, amb només 18 anys, s'ha convertit en un referent per a joves ecologistes de tot el món. El 2018 va començar a fer vaga escolar per demanar al govern suec que complís amb els compromisos de reducció d'emissions i des de llavors s'ha convertit en la cara visible d'una nova generació preocupada pel canvi climàtic.
Amb motiu de la COP26, l'activista ugandesa Vanessa Nakate, la polonesa Dominika Lasota, la filipina Mitzi Tan i la pròpia Thunberg han escrit una carta als líders mundials reclamant més accions per evitar una catàstrofe climàtica i ecològica. La carta ja ha estat signada per un milió i mig de persones i inclou cinc punts clau:
- Mantenir l’objectiu de limitar a 1,5 °C l’augment de temperatura global
- Posar fi a totes les inversions en combustibles fòssils i aturar nous projectes i prospeccions
- Publicar les dades reals sobre emissions totals
- Activar el fons de 100.000 milions promesos el 2015 per ajudar els països més pobres a lluitar contra el canvi climàtic
- Promoure polítiques climàtiques que protegeixin els treballadors i els més vulnerables, i que serveixin per reduir la desigualtat
