24 novembre 2024
spot_img
24 novembre 2024

Laura Gubor, actriu de ‘Nada’: “Donar vida a les paraules de Carmen Laforet és un repte; donar vida als seus personatges, una aventura meravellosa”

Els redactors del PLAFA Report entrevisten la Laura Gubor, una de les dues actrius que interpreta l’adaptació teatral de l’obra de Carmen Laforet, ‘Nada’.

La Laura forma part de la Companyia Teatre de Ponent, un grup teatral que demostra novament amb aquesta producció la seva aposta pel teatre de text, per la paraula i per una acurada interpretació com a pedres angulars del projecte Teatre i Literatura, que té com a objectiu apropar la literatura a estudiants, joves i adolescents, amb propostes de gran qualitat.

Com us sentiu representant Nada, aquesta magnífica obra de Carmen Laforet, només dues actrius?

En el meu cas, interpretar cinc personatges fa que hagi d’estar en un estat de tensió constant durant tota la representació. Amb cada entrada i sortida darrere del paravent he de tenir present quin personatge s’activa, com està aquest i en quin moment de la història ens trobem. M’encanta poder fer-ho, és a dir, donar vida a cinc personatges tan diferents i tan intensos.

Nada no és una obra que tracta molts temes. A l’hora d’executar l’obra com us poseu d’acord per escollir els temes que incorporeu a la vostra adaptació teatral?

En realitat, això és decisió del dramaturg i de la directora. Un cop el dramaturg fa l’adaptació, la directora de la peça és la que dóna la personalitat a la representació. Encara que és veritat que als assaigs hem parlat molt sobre certs temes en què hem pogut acabar de donar la nostra opinió.

T’identifiques amb els personatges que interpretes?

Com a actriu, quan interpreto un personatge, sempre intento buscar aquests aspectes personals que m’hi identifiquin, encara que sigui de manera molt petita. Per exemple, en el cas de l’Angustias, és evident que jo no he viscut aquesta vida ni res semblant al que ella representa, però he volgut entendre en quin moment viu, què li ha passat a la seva vida i com es troba interiorment.

Ella té una frustració i una ràbia interna enorme i, com tots, jo moltes vegades a la meva vida he sentit ràbia o frustració. Aquestes petites llavors fan que em pugui arribar a identificar amb els personatges que interpreto.

És difícil fer tants personatges en una mateixa obra?

Més que difícil, és intens, encara que això no vol dir que representar un sol personatge sigui fàcil. Per interpretar tants personatges la clau és preparar-se molt bé cadascun, entendre’ls i veure com actua físicament cadascun per poder canviar en molt pocs segons aquesta manera de ser i sumar-li el vestuari adequat per acabar de donar-los vida en segons.

Quant temps teniu per preparar els personatges?

Ens van donar un text una mica abans de començar els assajos. Posteriorment, havíem d’aprendre’ns-el. En aquesta etapa tu comences a assajar i a posar-te a la pell dels personatges que s’acaben de crear. En aquest muntatge, els assajos van ser de dues setmanes.

Participes en altres obres de teatre mentre interpretes Nada?

Ara mateix no, perquè és molt difícil compaginar projectes. I justament aquest projecte suposa un gran desgast físic. Abans d’això he participat en multitud de projectes teatrals i espero que després ho torni a fer.

Quina opinió tens del públic estudiantil?

“A priori” no és un públic fàcil. Molts cops tenim la sort que els interessa l’obra, la nostra interpretació o alguna cosa. Aleshores s’enganxen i estan atents. Altres vegades, tristament, encara que siguin poques, es dediquen a parlar, a fer comentaris i a intentar boicotejar la nostra feina. Quan això passa, resulta molt difícil fer-ho.

Com dueu a terme dues passades seguides per a un públic com és l’adolescent?

Amb molta energia, tirant tota la carn a la graella, respirant i intentant mantenir l’atenció del nostre públic.

Parlem de la teva formació, on i com et vas formar com a actriu?

En el meu cas, després d’acabar el batxillerat me’n vaig anar a fer una carrera tècnica que vaig acabar. En acabar els meus estudis universitaris, vaig fer dos anys de teatre gestual, seguint el mètode “Lecoq”, a una escola de Barcelona. Quan vaig acabar me’n vaig anar a Madrid un temps. Hi vaig fer alguns cursos d’interpretació, després vaig tornar a Barcelona i vaig fer les proves d’accés a l’Institut del Teatre. Vaig aconseguir una plaça per fer la carrera d’Art Dramàtic especialitzat en Text. Després d’això he fet multitud de cursos i seminaris per continuar formant-me.

Teniu un representant o companyia que us ajudi a escollir on treballar?

Jo sí, tinc representant, però només en el tema audiovisual. Als treballs teatrals, sóc jo mateixa la que decideix.

Què significa per tu representar una obra tan prestigiosa com Nada?

Donar vida a les paraules de Carmen Laforet és un repte i donar vida als seus personatges és una aventura meravellosa.

Podries explicar-nos alguna experiència positiva i una altra de negativa que hagis viscut representant aquesta obra?

Com a experiència positiva em quedo amb el dia que un noi del públic va aixecar la mà per dir-nos que l’última cosa que volia del món era anar al teatre per veure l’obra, però al final va reconèixer que li va flipar. Em va encantar veure com algú totalment tancat a veure una obra de teatre acabés felicitant-nos públicament.

Com a experiència negativa destacaria el dia que vaig acabar tan enfadada que vaig haver de d’esbroncar el públic perquè em va semblar increïble i tristíssima la mala educació d’algunes persones del públic.

Article escrit per Roger Monells i Paula Jiménez, de la revista PLAFA Report, que forma part del projecte Revista Escolar Digital (RED), una xarxa de diaris dirigits i editats per alumnes.  Junior Report impulsa una xarxa de Revistes Escolars Digitals gestionades per alumnes de secundària. Informa’t sobre el projecte aquí.

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -