Les dues seleccions s'enfrontaran aquest diumenge a Londres per coronar-se com a reines del futbol europeu
Alemanya i Anglaterra han superat totes les fases de l'Eurocopa 2022 i s'enfrontaran en una final al mític estadi de Wembley, a Londres (Regne Unit). El partit es disputarà diumenge 31 de juliol i podria jugar-se davant de 87.000 espectadors si s'omple l'estadi.
Anglaterra, la selecció amfitriona, era una de les favorites del torneig i ha aconseguit superar altres seleccions fortes com Espanya, Àustria o Suècia. Ara disputarà la final a casa i comptarà amb jugadores de luxe per endur-se el trofeu com Fran Kirby (Chelsea), Beth Pixeu (Arsenal) o Lucy Bronze (que acaba de fitxar pel FC Barcelona).
Per la seva part, Alemanya era un dels equips més temuts i a les semifinals va superar l’equip de França, una altra de les favorites. Les alemanyes són la selecció amb més títols (tenen 8 Eurocopes) i compten amb jugadores estrella com Alexandra Popp (Wolfsburg), Sara Däbritz (Olympique de Lió, actual campió de la Champions League) o la jove promesa Lena Oberdorf (Wolfsburg).
Aquesta és la 13a edició de l'Eurocopa Femenina, que havia de celebrar-se al 2021 però es va endarrerir un any per la pandèmia. La competició es va fundar el 1984 (24 anys després que l'Eurocopa masculina) i des del 1997 té lloc cada quatre anys.
L'Eurocopa 2022 està batent rècords d'audiència televisiva: fins als quarts de final s'ha aconseguit una audiència acumulada de 164 milions d'espectadors (sumant l'audiència de tots els partits), segons dades oficials de la Unió de Federacions de Futbol Europees (UEFA). És la mateixa quantitat que es va registrar durant tots els partits de l'anterior Eurocopa.
A més, els portaveus de la UEFA destaquen que més de la meitat d'aquests espectadors són seguidors neutrals, és a dir: aficionats al futbol que no són seguidors de cap dels equips que estan veient jugar. Això indica un interès creixent pel futbol femení en general, independentment de qui jugui.
El negoci de l'Eurocopa
Malgrat les diferències econòmiques entre el futbol femení i masculí, l'Eurocopa Femenina aporta grans beneficis a les seleccions i els clubs europeus que cedeixen a les seves jugadores per a aquesta competició.
D'una banda, la UEFA paga un premi acumulatiu: cada selecció rep un mínim de 600.000 euros per participar i, després, poden anar sumant primes per cada fase que superin. Així, arribar als quarts de final es paga amb 200.000€, els quatre equips semifinalistes reben 320.000€ i els dos finalistes, 420.000.
La selecció que guanyi la final s'emporta 660.000€, que se sumen a les primes de totes les fases anteriors. Així, la selecció que guanyi l'Eurocopa aquest diumenge haurà acumulat un premi de poc més de 2 milions d'euros.
Els premis d'enguany són el doble que les de l'anterior Eurocopa, celebrada a Holanda el 2017. Això demostra l'aposta pel futbol femení per part de la UEFA i els clubs. Ara bé, aquests premis queden encara molt lluny de les xifres de l'Eurocopa masculina, on l'equip campió rep 10 milions d'euros.
Per als clubs de futbol europeus, l'Eurocopa també comporta beneficis econòmics encara que no hi competeixin directament. LA UEFA paga a aquests equips una quota per cada jugadora que vagi cedida a les seleccions: és una manera de compensar el desgast físic de les futbolistes, però també de reconèixer la qualitat dels equips.
Per aquest motiu, tenir jugadores que competeixin a nivell internacional amb les seves seleccions és un símbol de prestigi per als equips de futbol. I, alhora, jugar en un campionat internacional és l'aparador perfecte per a les jugadores.
Regne Unit: un país, quatre seleccions
L'Eurocopa o el Mundial de Futbol són competicions disputades per seleccions: un equip que es forma amb jugadors o jugadores de diferents equips d'un mateix país. Per això també s’anomenen “seleccions nacionals”.
No obstant això, al Regne Unit, cada una de les quatre regions té la seva pròpia selecció: Anglaterra, Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord. Així, en aquesta Eurocopa, Anglaterra i Irlanda del Nord van quedar aparellades al Grup A i es van enfrontar a la fase de grups. Per què alguns territoris britànics poden jugar com a països?
Gran Bretanya es considera el bressol del futbol (altres veus situen l’origen a Amèrica del Sud, on aquest esport mobilitza masses). A mitjan segle XIX ja existien diversos clubs i associacions de futbol al país i, al 1872, es va disputar el que es considera el primer partit internacional de futbol de la història entre Anglaterra i Escòcia.
Aquestes quatre regions es consideren “països” segons els textos legals britànics (el Regne Unit no té una constitució). I, encara que totes han de seguir les lleis aprovades al Parlament de Westminster (Londres), sí que tenen federacions esportives diferenciades.
Així, quan es va formar la Federació Internacional de Futbol (FIFA) al 1904, era evident que Anglaterra, Escòcia i Gal·les jugarien per separat i així s'ha mantingut des de llavors. El mateix passa amb altres esports com el rugbi mentre que, als Jocs Olímpics, els atletes de les diferents nacions britàniques competeixen junts sota la bandera de Gran Bretanya.