2 maig 2024
spot_img
2 maig 2024

Un nou coet per arribar a la Lluna

La NASA llança la primera missió del programa Artemis per crear una base espacial a la Lluna, prèvia a l'exploració de Mart

L'Agència Espacial dels Estats Units (NASA) ha aconseguit llançar amb èxit la missió Artemis I, la primera part d'un programa espacial que té com a objectiu crear una base a la Lluna que estigui habitada per humans. Aquest experiment espacial és el primer pas per, en un futur no gaire llunyà, enviar els primers astronautes a Mart.

La matinada del dimecres 16 de novembre, des del Centre Espacial J.F. Kennedy de Florida, la Nasa va llançar el coet SLS, el més potent construït fins ara. A la part superior del coet anava acoblat el mòdul Orion, on s'allotja la tripulació i tots els materials necessaris per a la missió: instruments de mesura, experiments, menjar, oxigen…

Així i tot, aquesta nau no està tripulada, és a dir, no hi ha astronautes que hi viatgin. Al mòdul Orion hi ha tres maniquins que serviran per enregistrar les condicions a l'espai exterior i tenir-les en compte per preparar la segona missió, prevista per a la primavera del 2024, que sí que durà 4 astronautes a bord.

El programa Artemis consta de tres missions que es faran des d’ara fins al 2025. La primera és la nau Artemis I, que ha de passar de llarg la Lluna i viatjar més de 60.000 quilòmetres per l'espai. Després farà mitja volta per tornar a la Terra. Es calcula que aquesta primera fase de prova duri uns 26 dies i que la nau amari a l'oceà Pacífic l'11 de desembre.

El descens de l’Orion serà un dels moments més delicats de la missió, ja que el mòdul entrarà a l'atmosfera terrestre a uns 40.000 quilòmetres per hora i podrà arribar temperatures de gairebé 3.000°C. Haurà de frenar la caiguda amb l'ajuda de diversos paracaigudes per evitar que s'estavelli contra la superfície.

Missió: arribar a la Lluna

Anar a la Lluna ha estat sempre un dels somnis més grans de l'ésser humà. Amb l'inici de l'exploració espacial a mitjan segle passat, diversos països van començar a crear i desenvolupar noves tecnologies per viatjar a l'espai.

En plena competició per dominar el món, la Unió Soviètica i els Estats Units es van llançar a una carrera espacial per arribar a les estrelles. L'astronauta soviètic Yuri Gagarin va ser la primera persona que va viatjar a l'espai el 12 d'abril del 1961. Vuit anys més tard, el 20 de juliol del 1969, la NASA va fer història amb la missió Apollo 11 que va portar els primers astronautes a la Lluna.

L'agència estatunidenca va preparar diverses missions del programa Apollo per explorar la Lluna. L'últim allunatge va tenir lloc al desembre del 1972 amb la nau Apollo 17. Les següents missions es van cancel·lar per falta de pressupost.

Cinquanta anys més tard, el programa Artemis permetrà dur a terme nous experiments científics que aportaran noves dades sobre l'origen de la Terra i l'univers. No obstant això, el principal objectiu és aprendre a viure fora del nostre planeta per poder fer missions molt més llunyanes i ambicioses en el futur.

Està prevista la construcció d'una base lunar, on els astronautes podran viure i explorar la superfície de la Lluna. També hi haurà una passarel·la espacial (Gateway), una mena d'estació espacial a l'òrbita lunar on les naus que vinguin de la Terra podran acoblar-se; des d'aquesta estació, els astronautes agafaran un mòdul de transport (Human Landing System) que els baixarà fins a la Lluna.

La NASA ha col·laborat amb agències espacials d'altres països i regions, com l'Agència Espacial Europea, per elaborar alguns dels components de la nau. La missió Artemis serà la primera que porti a una dona i una persona negra a la Lluna.

De la deessa Artemis a ‘Man on the Moon’

Àrtemis era la deessa grega de la caça i la naturalesa. Era la germana bessona d'Apol·lo, déu del Sol, per això a ella se l’identifica com la deessa de la Lluna.

La Lluna ha format part de la mitologia i el folklore de la civilitzacions més antigues, des de l'Egipte dels faraons fins als maies i els inques. Sovint se l'associava amb la feminitat i era representada amb la figura d'una dona.

Arribar a la Lluna va ser només un somni durant segles, fins que la primera tecnologia espacial va començar a desenvolupar-se al segle XX. Així i tot, van ser autors de ficció com Jules Verne o el cineasta Georges Méliès els primers que van imaginar com serien els coets per viatjar fins allà.

La Lluna ha inspirat novel·les, cançons, òperes, còmics, pel·lícules, obres de teatre… I, fins avui, continua convidant a somiar tots aquells que cada nit la contemplen i es pregunten què amaga la seva llum brillant.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -