Centenars d’apàtrides a Nicaragua

Les autoritats nicaragüenques retiren la nacionalitat a més de 300 persones per criticar el govern de Daniel Ortega 

El govern de Nicaragua ha decidit retirar la nacionalitat a més de 300 activistes, intel·lectuals i opositors polítics, acusats de conspirar contra els interessos del país. L’executiu ha comptat amb el suport de l’Assemblea Nacional (el parlament nicaragüenc) i les autoritats judicials per reformar la Constitució i poder revocar aquest dret.

Segons un comunicat oficial, aquestes persones han estat condemnades per anar en contra de la independència i la sobirania de Nicaragua, a més d’“incitar a la violència, al terrorisme i a la desestabilització econòmica” del país. Per això han estat declarats “traïdors a la Pàtria” i els han tret la ciutadania, fet que els converteix en apàtrides. 

A principis de febrer, el govern de Nicaragua va decidir alliberar 222 presos polítics que complien condemna per criticar el règim del president Daniel Ortega. Aquests opositors van ser deportats als Estats Units, on van rebre la notícia que els havien retirat la seva nacionalitat. 

Les autoritats també els han inhabilitat (no poden presentar-se a les eleccions ni ocupar cap càrrec públic), a més d'expropiar-los les propietats que tenen a Nicaragua: des de cases i apartaments fins a la propietat d'empreses i comptes bancaris.

Daniel Ortega ocupa el poder a Nicaragua des del 2007, malgrat les acusacions de corrupció i repressió política. El seu govern ha reprimit amb violència qualsevol manifestació en contra del seu govern, ha tancat mitjans de comunicació crítics i ha empresonat l'oposició. A finals del 2021, va guanyar les eleccions per un quart mandat consecutiu enmig de denúncies de frau electoral. La majoria de països de la comunitat internacional no van reconèixer els resultats.

El govern d'Espanya ha ofert la nacionalitat espanyola als 222 presos alliberats i a 94 ciutadans nicaragüencs més que també han estat declarats “traïdors a la pàtria”, molts dels quals ja vivien a l'exili, però d’altres s'han vist obligats a marxar del país.

Què vol dir ser apàtrida?

Un apàtrida és una persona que no té la nacionalitat de cap país. Hi ha persones que neixen apàtrides, per exemple: els fills de persones desplaçades que neixen en camps de refugiats i que no estan registrats de manera oficial al seu país, però tampoc al país d'acollida. 

En canvi, altres persones es converteixen en apàtrides al llarg de la seva vida. Per exemple, si el govern del seu país els retira la nacionalitat per motius ideològics (com és el cas dels opositors nicaragüencs), o bé per discriminació religiosa, d'origen ètnic o fins i tot per qüestions de gènere.

Els conflictes entre països també poden provocar una situació d’apatrídia. L'aparició de nous Estats o la modificació de les fronteres en una guerra fa que les persones que hi viuen quedin en mans dels nous governs, que poden negar-se a concedir-los la nacionalitat. 

Actualment hi ha més de 10 milions de persones en situació d’apatrídia al món, segons l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). La pèrdua de nacionalitat implica perdre molts altres drets fonamentals: com que cap país reconeix aquestes persones com a ciutadans propis, tampoc se'ls reconeix el dret a accedir a una educació, aconseguir una feina o tenir un compte bancari, per exemple

Aquesta falta de drets impedeix que puguin dur una vida digna, amb una educació, una ocupació o un habitatge. En molts casos, aquesta situació es trasllada als seus fills, que neixen en la mateixa situació de desprotecció legal i poden ser víctimes de l'explotació o el tràfic de persones.

Apàtrides al segle XXI

Retirar la nacionalitat és una condemna molt antiga. El filòsof grec Sòcrates, que va ser condemnat a mort al segle IV a.C. per no respectar les lleis morals i religioses d'Atenes, es podria haver salvat si abandonava l'antiga ciutat-estat. Però va preferir morir abans de viure desterrat.

En l'antiguitat, el desterrament o exili era un càstig habitual per part de reis i senyors feudals, que d'aquesta manera retiraven la seva protecció als acusats. Incomplir el desterrament podia castigar-se amb la pena de mort.

Avui dia, l’apatrídia afecta comunitats senceres que són discriminades per motius ètnics o religiosos. És el cas de l'ètnia rohingya, una minoria religiosa de Birmània que ha estat perseguida i assetjada de manera sistemàtica pel govern fins a obligar-los a fugir del país. 

En l'actualitat hi ha més de 900.000 refugiats rohingya, la majoria en camps de refugiats a Bangladesh, que han perdut la seva nacionalitat perquè el govern birmà no els reconeix com a ciutadans (encara que viuen en aquest país des de fa generacions).

Un altre cas greu d’apatrídia té lloc a la República Dominicana, un país que comparteix territori amb Haití (tots dos es reparteixen l'illa caribenya de La Hispaniola). Les autoritats discriminen milers de persones que han nascut a República Dominicana però que són descendents d'haitians, motiu pel qual no se'ls concedeix la nacionalitat dominicana. Aquesta situació els impedeix accedir a serveis públics i els obliga a viure en la pobresa.

En canvi, a Nicaragua, la retirada de nacionalitat respon a motivacions polítiques i ideològiques. Entre els 94 opositors als quals s'ha retirat la nacionalitat hi ha escriptors, defensors dels drets humans, acadèmics, estudiants i empresaris.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!