Cimera dels Estats Units i Rússia

El president dels Estats Units, Joe Biden, i el president rus, Vladímir Putin, es reuneixen per intentar millorar les relacions entre tots dos països

Avui es reuneixen per primera vegada el president de Rússia, Vladímir Putin, i el dels Estats Units, Joe Biden, que va accedir al càrrec al gener. Les relacions entre tots dos països no són gaire bones, així que no s’esperen grans anuncis ni acords entre les dues potències.

La trobada entre Biden i Putin tindrà lloc en un luxós hotel de Ginebra, a Suïssa, país conegut per la seva neutralitat als conflictes internacionals. Després de la trobada, el president estatunidenc ha decidit que donarà una roda de premsa en solitari per no donar una imatge d’unitat amb el govern rus.

Els Estats Units i Rússia competeixen des de fa dècades en diferents àmbits: influència política sobre altres països, armament militar, desenvolupament tecnològic… Els últims anys s’han enfrontat per diverses qüestions, com els atacs de ciberseguretat que el govern dels Estats Units atribueix a pirates informàtics russos, o a l’hora de posicionar-se en bàndols oposats a les guerres d’altres països. De moment, l’enfrontament no ha arribat a provocar un conflicte bèl·lic.

Biden ha estat sempre molt crític amb el govern autoritari de Vladímir Putin. Va qualificar el president rus d’“assassí” pels nombrosos atacs contra dissidents i opositors polítics. L’últim cas conegut és el del polític i activista Aleksei Navalni, que va ser enverinat, va sobreviure i avui dia està empresonat en una presó russa. Rússia és un dels països on més es reprimeix a la dissidència, segons l’ONG Amnistia Internacional.

A l’abril, Biden va imposar dures sancions econòmiques a Rússia per la possible intervenció del servei d’intel·ligència rus en les eleccions nord-americanes del 2020 a favor de Donald Trump, que va acabar perdent les eleccions. Les polítiques de Trump quan era president dels Estats Units (2016-2020) van ser molt polèmiques i a causa del seu fort caràcter es va enfrontar amb diversos governants, aquest podria ser un motiu perquè Putin preferís tenir-lo com a rival al poder.

El govern estatunidenc també creu que Rússia està darrere de l’atac a Solarwinds, una empresa de programari que utilitzen algunes agències i departaments públics dels Estats Units. A més, també ha criticat durament l’ocupació militar de Crimea, territori d’Ucraïna que Rússia va annexionar en 2014 i que li serveix per guanyar posicions a Europa.

La història de dos països i dos presidents

Les trajectòries de Biden i Putin són molt diferents. Joe Biden va néixer en Scranton (Pennsilvània) el 20 de novembre del 1942. Es va llicenciar en Ciències Polítiques i Dret. Ha dedicat tota la seva vida a la política, al Partit Demòcrata dels Estats Units. Els seus referents són activistes i progressistes estatunidencs com Martin Luther King.

Als 30 anys ja era senador i el 2008 va fer el salt a l’escenari polític mundial com a vicepresident de Barack Obama. El 2020 va aconseguir imposar-se en unes eleccions molt disputades i convertir-se en el 46è president dels Estats Units als 78 anys.

D’altra banda, Vladímir Putin va néixer a Leningrad (actual Sant Petersburg) el 7 d’octubre del 1952 i va créixer a la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS). Va ser agent del KGB, la policia secreta russa, fins que va dimitir el 1991 per fer-se funcionari i polític. Va arribar a la presidència l’any 2000 i des de llavors s’ha mantingut al poder reformant la constitució al seu favor. Gràcies a aquests canvis a les lleis, podria ocupar el poder fins al 2036.

Les seves reformes han enfortit l’economia i reforçat la potència militar de Rússia, encara que el seu govern també és conegut per reprimir durament les crítiques i l’oposició.

L’origen de la rivalitat: la Guerra Freda

La Guerra Freda va ser un conflicte de tensió mundial entre Rússia i els Estats Units, que s’enfrontaven pel control militar i ideològic del planeta. Va sorgir després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945): encara que Rússia i els Estats Units eren aliats durant el conflicte, el pols entre el comunisme liderat per Rússia i el capitalisme estatunidenc va marcar la política internacional durant dècades.

Els Estats Units i l’URSS rivalitzaven per a imposar el seu model social, polític i econòmic a la resta del món. El capitalisme proposa un model polític i econòmic en el qual la propietat privada i les empreses juguen un paper molt important. Per contra, el comunisme soviètic dóna prioritat a les polítiques i serveis socials promoguts pel govern.

El 1991, el president rus Mikhaïl Gorbatxov va declarar la fi de la Unió Soviètica i, juntament amb el president estatunidenc George W. Bush, van donar per tancada la Guerra Freda. Però l’arribada de Putin al poder ha fet augmentar de nou la tensió entre tots dos països. Encara que Rússia ja no sigui un país comunista, les polítiques autoritàries i les ofensives militars enterren alguns avenços democràtics que Rússia havia obtingut des del final de la Guerra Freda.