Cop d’estat al Sudan

L'exèrcit ha arrestat diversos membres del govern de transició que va posar fi al règim del dictador Omar al Bashir

L'exèrcit del Sudan ha irromput en diversos edificis governamentals i ha arrestat una part de l'equip de govern sudanès, inclòs el primer ministre, Abdalla Hamdok, i quatre dels seus ministres, que estan sota arrest domiciliari. Els militars han dissolt el govern de transició i han declarat l'estat d'emergència.

El general Burhan, portaveu dles militars, ha anunciat que el cop d'estat era necessari per resoldre l'enfrontament entre els partits polítics i redreçar el país. Malgrat això, diversos grups pro-democràtics i organitzacions civils han fet una crida a la població perquè surti al carrer per protestar contra les detencions i mostrar així el seu suport al govern.

Els militars s'han desplegat per Khartum, la capital del país, i s'han situat a les entrades principals de la ciutat per controlar l'entrada i sortida de vehicles. També s'ha tancat l'aeroport i s'han cancel·lat tots els vols internacionals.

Les forces armades també han entrat als estudis de la televisió i la ràdio públiques, per controlar les emissions i la informació que arriba a la població. Alguns mitjans denuncien també que s'han tallat les comunicacions i la connexió a internet.

La història recent del Sudan està marcada per les guerres internes i els cops d'estat. Actualment, el país viu una greu situació política i econòmica que es va originar molt abans que l'actual govern estigués al poder.

Al desembre del 2018, la població sudanesa va sortir als carrers per protestar contra la pujada del preu dels aliments i contra el règim d'Omar al Bashir, que havia governat el país durant 30 anys. Les protestes van ser massives i es van allargar durant mesos fins que, a l'abril del 2019, les forces militars van portar a terme un cop d'estat per enderrocar al dictador.

Es va instaurar llavors un govern de transició format per diversos partits polítics. Sota l'aprovació de la Junta Militar, aquest govern estava encarregat de posar en marxa diverses reformes polítiques i econòmiques per millorar la situació del país. Malgrat això, aquestes reformes no han acabat de funcionar i el malestar de la població s’ha mostrat en noves protestes.

A mitjans de setembre ja es va produir un intent de cop d'estat, la qual cosa va fer augmentar les tensions entre el govern i l'exèrcit. Milers de persones han sortit al carrer des d'aleshores per defensar el govern civil, però els militars no estan disposats a renunciar al poder.

Un país sumit en la pobresa

El 2011, després de dècades de conflicte, la regió sud del Sudan es va independitzar i va crear un nou estat: el Sudan del Sud. Aquesta separació va tenir greus conseqüències econòmiques per al Sudan, que va perdre els beneficis procedents de les explotacions petrolíferes que es troben al Sudan del Sud: els diners de la venda de petroli suposaven més de la meitat dels ingressos del govern sudanès, segons dades del Banc Mundial.

La falta d'ingressos ha perjudicat el creixement econòmic del Sudan i ha provocat la inflació dels preus, és a dir: com que els productes són difícils d'aconseguir i n’hi ha molt pocs, els preus pugen i són molt cars, però els salaris continuen sent igual de baixos per a la majoria de la població.

El resultat és que només els més rics poden permetre's comprar aliments i productes de primera necessitat. Segons dades de les Nacions Unides, més de la meitat de la població sudanesa viu en la pobresa i el país ocupa el lloc 170 de 189 de l'Índex de Desenvolupament Humà, un indicador que mesura el nivell de desenvolupament de cada país segons factors com l'esperança de vida, l'educació o l'ingrés per càpita.

Finalment, el Sudan és un dels principals països receptors de persones refugiades a l’Àfrica, que escapen de la fam, la pobresa i els conflictes armats en altres països africans. Els últims mesos ha rebut desenes de milers d'etíops que fugen del conflicte a la regió de Tigre, però també de sud-sudaneses que fugen de la guerra, la sequera i la fam. 

A la regió de Darfur, a l'oest del Sudan, hi ha més de 4 milions de persones que depenen de l'ajuda humanitària, la meitat dels quals són persones desplaçades que viuen en camps de refugiats.

El conflicte oblidat de Darfur 

A l'agost, el govern del Sudan va anunciar que entregaria l'exdictador Omar al Bashir a la Cort Penal Internacional (CPI) perquè pogués ser jutjat pel genocidi i crims de guerra comesos durant la guerra de Darfur. Bashir es troba empresonat al Sudan des que va ser derrocat el 2019.

El 2003, diverses minories ètniques que vivien a la regió de Darfur es van rebel·lar contra el govern de Bashir, de majoria àrab. Com a resposta, va ordenar una campanya de neteja ètnica per acabar amb totes les persones que pertanyessin als mateixos grups ètnics que els rebels.

Durant anys es va bombardejar aquest territori de manera indiscriminada, es van destruir centenars de pobles i es van arrasar els cultius. Segons les Nacions Unides, més de 300.000 persones van ser assassinades i 2,7 milions van haver de desplaçar-se per sobreviure.

El govern del Sudan va signar un acord de pau el 2006, però els atacs van continuar fins a finals del 2008. L'any següent, la Cort Penal Internacional va emetre una ordre de detenció contra Bashir per jutjar-lo per genocidi. Va ser el primer líder d'Estat en exercici amb una ordre d'arrest de la CPI en contra seva.

Amb l'actual cop d'estat, molts experts en política internacional creuen que l'exèrcit protegirà Omar al Bashir i no l'entregarà davant la justícia internacional, ja que molts d'aquests militars van formar part de la campanya a Darfur i també van cometre crims.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!