La Cimera del Clima acaba avui a Glasgow sense que s'hagin adoptat compromisos ferms per aturar el canvi climàtic
La COP26, la Cimera del Clima de les Nacions Unides, acaba avui a Glasgow (Escòcia) sense que s'hagi aconseguit un acord definitiu per reduir l'augment de temperatura global a 1,5 graus centígrads a finals de segle, fet que permetria evitar les pitjors conseqüències del canvi climàtic.
Les expectatives sobre la COP26 eren molt grans. Des que la cimera va començar el passat 31 d'octubre, activistes mediambientals, organitzacions ecologistes i institucions globals com les mateixes Nacions Unides han pressionat els líders polítics perquè es comprometin de veritat en la lluita contra el canvi climàtic.
Així, les últimes setmanes s'han anunciat diversos tractats per reduir les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, com l'acord per limitar la desforestació signat per més de 100 països, entre els quals es troben el Brasil, Rússia, Indonèsia o la República Democràtica del Congo, on troben alguns dels boscos i selves tropicals més importants del món.
També s'ha presentat una aliança de països i fabricants de vehicles que es comprometen a acabar amb els cotxes de combustió de cara a l'any 2035. Això significaria que, a partir d'aquesta data, només podrien fabricar-se vehicles elèctrics de zero emissions (encara que els cotxes de combustió produïts abans del 2035 podrien continuar circulant i, per tant, contaminant).
Malgrat això, països com els Estats Units, la Xina o Alemanya, que figuren entre els principals productors de vehicles del món, no s’han sumat a aquest pacte. Això resta efectivitat a l'acord.
Finalment, els governs de la Xina i els Estats Units, els dos països més contaminants del món, han emès una declaració conjunta en la qual reconeixen la necessitat d'actuar urgentment contra l'emergència climàtica. Per això es comprometen a treballar conjuntament per a implementar els objectius de l'Acord de París.
Ara queda pendent que, durant l'última jornada de la COP26, els representants de tots els països participants siguin capaços d'aconseguir un acord d'última hora que pugui salvar el planeta.
Les contaminació en dades
A l'hora de mesurar la contaminació a l'atmosfera se sol tenir en compte les emissions de diòxid de carboni (CO₂), que és el principal gas d'efecte d'hivernacle. Aquestes emissions provenen principalment de la crema de combustibles fòssils com el carbó, el petroli o el gas natural.
Per mesurar les emissions de diòxid de carboni es fan servir dos mètodes: emissions totals i emissions per càpita. Les emissions totals fan referència a la quantitat de diòxid de carboni emès per tot un país. En aquest cas, el país més contaminant és la Xina, seguida dels Estats Units i l'Índia, segons les dades del Banc Mundial del 2018.
Per fer-nos una idea, la Xina va ser responsable de gairebé una tercera part de totes les emissions de CO₂ al món. Fins al 2005 els Estats Units encapçalaven aquesta classificació, però el creixement econòmic de la Xina els últims anys, aconseguit gràcies a un augment de la producció a les fàbriques, també ha fet augmentar la contaminació del país.
Les emissions per càpita, però, també tenen en compte la quantitat de persones que viuen en cada país i es calculen dividint el nombre total d'emissions entre el total de la població.
En aquest sentit, si tenim en compte les emissions per habitant, la llista de països més contaminants canvia totalment: Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units es col·loquen als primers llocs malgrat ser països molt petits. Un dels motius principals és que aquests països són alguns dels principals productors de petroli, combustible fòssil molt contaminant.
Amb la COP26 no n’hi ha prou
Malgrat les declaracions polítiques dels últims dies, els ecologistes critiquen que els acords presentats no són prou ambiciosos, perquè no fixen uns límits concrets a les emissions de cada país, ni tampoc imposen taxes més altes als sectors més contaminants, per exemple. Tot es resumeix en “esforços” i “compromisos” que no es compleixen perquè no hi ha lleis que hi obliguin.
De fet, una de les principals crítiques a la COP26 ha estat la gran presència d'empreses petrolieres i lobbies relacionats amb els combustibles fòssils, que pressionen els governs i institucions perquè els nous acords climàtics no siguin massa ambiciosos i perjudiquin el seu negoci.
Un estudi de l'ONG climàtica Global Witness indica que, si reuníssim tots els representants del lobby dels combustibles que han participat a la Cimera del Clima, tindrien més presència que els 8 països més afectats pel canvi climàtic junts.
Alhora, els activistes mediambientals han criticat l'absència de la societat civil en les negociacions, on podrien haver pressionat per aconseguir acords més realistes per fer front a la crisi climàtica.
Els joves activistes de Fridays For Future, Unite For Climate Action i altres plataformes ecologistes recorden que combatre el canvi climàtic és també una qüestió de justícia i igualtat, ja que els pitjors efectes de l'escalfament global repercutiran sobre els països i regions amb menys recursos.
