1 desembre 2022
spot_img
1 desembre 2022
spot_img

COP27: nova cimera per salvar el planeta

Prop de 200 països de tot el món es reuneixen un any més a la Cimera del Clima per debatre mesures contra el canvi climàtic

La 27a Cimera del Clima de les Nacions Unides, també coneguda com a Conferència de les Parts (COP), començarà diumenge 6 de novembre a la ciutat egípcia de Sharm al-Sheikh, al costat del Mar Roig.

L'edició d'enguany reunirà un cop més dirigents mundials, científics, activistes climàtics i altres membres de la societat civil per debatre quines mesures s’han de prendre per reduir les emissions contaminants produïdes pels combustibles fòssils, frenar l'augment de la temperatura global i evitar així els pitjors efectes del canvi climàtic.

La presidència de la COP és rotatòria, això vol dir que cada any se celebra en un país i/o continent diferent. Malgrat això, els darrers anys aquest criteri no s'ha complert per diferents motius: l'arxipèlag de Fiji (Oceania) va renunciar a organitzar la COP23 perquè no tenia prou infraestructures per allotjar els milers d'assistents; mentre que la COP25 de Xile (Amèrica del Sud) va acabar celebrant-se a Madrid per les protestes socials del 2019.

El fet que la COP27 se celebri a Egipte s'ha interpretat com una manera de donar protagonisme als països del Sud Global, que són els més afectats pel canvi climàtic i, alhora, els que tenen menys recursos per fer-hi front i adaptar-se.

En aquest sentit, s'espera que els països del Sud Global exigeixin acords de justícia climàtica, és a dir, que els països rics es comprometin a invertir fons perquè els països més pobres puguin adaptar-se a la crisi climàtica i fer front a les sequeres, les inundacions o els fenòmens climàtics extrems.

Sense avenços en l'Acord de París

L'objectiu de la COP27 no és nou: des que es va celebrar la primera Cimera del Clima l’any 1995, països de tot el món s'han reunit cada any per a avançar en la lluita contra el canvi climàtic. Però posar-se d'acord no és fàcil.

Cada país té els seus interessos, sobretot econòmics, i renunciar a l'ús de combustibles fòssils (petroli, carbó, gas natural) per reduir l'emissions contaminants implica també reduir la productivitat i els ingressos. Per això és tan difícil que els països es posin d'acord per a limitar l'emissions… encara que el futur del planeta estigui en joc.

Aquest debat fa dècades que dura i enfronta els països rics i industrialitzats, principals causants del canvi climàtic, amb els països més pobres, que pateixen els pitjors efectes de la contaminació global.

A la COP21, celebrada el 2015, semblava que els països havien aconseguit un pacte històric: els 196 signants de l'Acord de París es comprometien a treballar plegats per limitar l'augment de temperatura entre 1,5 i 2 graus centígrads de cara a l'any 2100. A més, establien un fons anual de 100.000 milions de dòlars per ajudar els països amb menys recursos a combatre la crisi climàtica.

No obstant això, aquest acord no ha arribat a complir-se. Molts països han presentat plans per reduir les emissions, però no són prou ambiciosos. D'altra banda, països com la Xina o l'Índia (el primer i el tercer més contaminants del món), s'han desmarcat dels acords.

Crítiques a la COP27

La celebració d'aquesta Cimera del Clima també ha rebut diverses crítiques. D'una banda, les organitzacions de drets humans han criticat l'elecció d'Egipte com a seu, un país on es reprimeix la llibertat d'expressió, hi ha milers d'activistes i opositors empresonats i es discrimina minories com les dones o el col·lectiu LGTBIQ+, tal com assenyala Amnistia Internacional.

El govern d'Egipte ha nomenat com a president de la COP el ministre d'Exteriors, Sameh Shoukry, en lloc d'escollir la ministra de Medi Ambient, Yasmine Fouad, que hauria de tenir més informació en matèria de canvi climàtic. Una mostra més que el poder sol recaure en mans de dirigents homes.

D'altra banda, les organitzacions i activistes mediambientals tenen por de quedar apartats de les taules de diàleg. El govern egipci ha restringit els actes de la primera jornada de la COP al·legant motius de seguretat, però els grups de la societat civil creuen que es tracta d'una estratègia per disminuir la seva presència en l'esdeveniment.

Finalment, activistes com Greta Thunberg han fet una crida per boicotejar la cimera, ja que consideren que es tracta d'un simple aparador que les grans empreses i governs fan servir per netejar la seva imatge davant del gran públic. A més, denuncien que els acords de la COP no tenen un resultat real contra el canvi climàtic.

En aquest sentit, Thunberg assenyala que el canvi real només pot arribar des de la societat civil i, sobretot, per part de les generacions més joves que es manifesten a tot el món per pressionar els governs i demanar-los que actuïn contra el canvi climàtic.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Acceso para estudiantes / Accés per estudiants
Introduce la contraseña para acceder a los materiales:
Introdueix la contrasenya per accedir als materials:



Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -