Crisi migratòria a El Hierro

L'últim naufragi a l'illa ha provocat la desaparició al mar de més de 50 persones, convertint-se en la tragèdia migratòria més gran ocorreguda a les Canàries 

La petita illa canària d'El Hierro s'ha convertit en protagonista després que el cap de setmana passat un cayuco amb almenys 90 persones bolqués a menys de set quilòmetres de la costa. El naufragi es va produir just quan havien de ser rescatats per Salvament Marítim.

L'embarcació va salpar de Nuadibu, a Mauritània, i va passar sis dies al mar abans de bolcar. Els migrants portaven dos dies sense aigua ni menjar, el que els va portar a haver de beure aigua salada per hidratar-se. La desesperança per la situació va contribuir que es generés pànic entre els ocupants, provocant que l'embarcació bolqués.

Després de l'incident, els equips d'emergència van aconseguir rescatar 27 persones amb vida i van recuperar els cadàvers de nou, però l'altre mig centenar es van perdre al mar. Salvament continua buscant als migrants desapareguts, però ja ha assenyalat que estem davant la major tragèdia migratòria que ha tingut lloc a Canàries en els darrers trenta anys.

Des que es va reactivar la ruta canària, l'illa d'El Hierro s'ha convertit en el principal focus d'arribada de migrants. De fet, l'arribada de noves embarcacions no cessa. Una altra cayuco va arribar aquest dilluns al municipi de La Restinga amb 77 persones, el que eleva a 158 els migrants que han desembarcat les últimes hores a les illes de Tenerife i El Hierro.

Aquest estiu s'han commemorat els trenta anys de l'arribada de la primera pastera a l'arxipèlag canari, que va tenir lloc el 28 d'agost de 1994. Aquest dia, dos joves sahrauís van creuar per primera vegada els 96 quilòmetres que separen l'illa de Fuerteventura de Àfrica a través del mar.

Ruta migratòria a les Canàries

Quan parlem de crisi migratòria a Canàries ens referim a l'augment de l’arribada de migrants a l’arxipèlag espanyol localitzat a l'Oceà Atlàntic. Aquest fenomen s'ha intensificat en els darrers anys, convertint-se en un dels principals punts d'entrada a Europa (juntament amb la ruta del Mediterrani).

Les Illes Canàries estan situades a uns 100 km de la costa del Marroc, el que les converteix en una destinació relativament propera per a les embarcacions que surten del nord-oest africà. Això fa que siguin un punt estratègic per als migrants que intenten arribar a territori europeu.

No obstant això, aquesta ruta és molt perillosa. Els corrents oceànics i les males condicions de les embarcacions fan que milers de migrants hagin mort a l'intent d'arribar a les illes. A més, aquells que aconsegueixen trepitjar terra ferma sovint ho fan a condicions de salut molt precàries, amb deshidratació, desnutrició i ferides.

Des de començament d'any, més de 27.000 migrants han arribat a les Illes Canàries. Del total, el programa Migrants desapareguts de les Nacions Unides té constància que almenys 781 han perdut la vida en intentar-ho, encara que les xifres reals podrien ser molt més altes.

Del país d'origen al centre d'acollida

Les persones que viatgen en aquestes piragües solen deixar enrere els països d'origen perquè volen unes millors condicions de vida i arrisquen la vida per aconseguir aquest objectiu. De vegades escapen de la crisi econòmica, la desocupació i la manca d'oportunitats, però en altres casos fugen dels conflictes i la violència.

Segons els últimes dades recopilades per ACNUR, molts dels nens, nenes i adolescents que han arribat a l'arxipèlag canari en els darrers mesos han patit violacions de drets humans, violència sexual i de gènere, inclosa la mutilació genital femenina i el matrimoni forçós, o pateixen persecució per pertànyer al col·lectiu LGBTIQ+.

Aquells que no estan acompanyats i que aconsegueixen arribar a les Canàries passen per centres d'acollida de menors. L'objectiu d'aquestes infraestructures és oferir-los protecció, allotjament i assistència bàsica mentre se'n determina la situació i es busquen solucions a llarg termini. 

Tot i això, amb l'augment significatiu de migrants, els sistemes d'acollida estan desbordats des de fa uns anys. Segons El País, els centres d'acollida de les illes no haurien de superar els 2.000 nens i adolescents, però ja mantenen més de 5.300. El diari ha revelat que la Fiscalia ara està investigant suposats maltractaments i abusos comesos presumptament en aquests centres.