Continua desapareguda la tennista xinesa víctima de violació

La tennista Peng Shuai va denunciar que va ser violada per un dirigent del govern xinès i des de llavors no se sap on és

L'Associació Femenina de Tennis (WTA) i l'Associació de Tennistes Professionals (ATP) estan molt preocupats per la situació de la tennista xinesa Peng Shuai, que va desaparèixer a principis de novembre després de denunciar que havia estat violada per un dirigent del govern de la Xina.

Peng Shuai, de 35 anys, és una de les tennistes professionals més importants de la Xina. El 2014 va arribar a ser número 1 en la categoria de dobles i al llarg de la seva carrera ha guanyat més de 20 títols de la WTA, entre els quals destaquen Wimbledon (2013) i Roland Garros (2014) també en categoria de dobles.

El 2 de novembre, la tennista va publicar un missatge al seu perfil de Weibo, una de les poques xarxes socials autoritzades a la Xina, on explicava que havia estat forçada sexualment per l'exviceprimer ministre Zhang Gaoli i que després s'havia vist obligada a mantenir una relació amb ell fins fa pocs mesos. El missatge va ser vist més de 100.000 vegades. 

El text va ser detectat ràpidament pels censors xinesos i eliminat de la xarxa social, encara que per la xarxa circulen captures de pantalla de la publicació. L'estricte sistema de censura del govern xinès ha bloquejat qualsevol referència al cas i els cercadors no mostren cap resultat si s'hi introdueixen els noms de Peng Shuai i Zhang Gaoli.

Des de llavors, Shuai no ha tornat a fer cap declaració en públic o per xarxes socials. La WTA, l'ATP i els mitjans de comunicació no han pogut contactar directament amb ella, encara que l'Associació Xinesa de Tennis assegura que es troba bé.

Tennistes coneguts mundialment com Naomi Osaka, tercera en la classificació mundial femenina i guanyadora de dos grand slam, i Novak Djokovic, primer del rànquing mundial de l'ATP i guanyador de 20 grand slam, han mostrat la seva preocupació i denuncien la censura del govern xinès sobre el cas.

El moviment #MeToo a la Xina

El moviment #MeToo contra l'assetjament i la violència sexual es va fer viral el 2018 després que diverses actrius de Hollywood denunciessin els abusos del famós productor Harvey Weinstein.

La capacitat de difusió de les xarxes socials va provocar un moviment de solidaritat global en el qual milers de dones van compartir les seves pròpies experiències com a víctimes de violacions, agressions i abusos. El #MeToo va servir per conscienciar sobre la violència sexual a tot el món, independentment del context o la classe social.

No obstant això, les autoritats xineses han intentat silenciar el moviment feminista des del principi. El Partit Comunista Xinès prohibeix qualsevol crítica o oposició al govern i, en aquest sentit, el #MeToo es considera un desafiament al poder perquè posa en qüestió el sistema polític i social tal com funciona ara.

El 2020 es va incorporar el delicte d’“assetjament sexual” al Codi Civil xinès, fet que es va interpretar com una petita victòria a favor dels drets de les dones xineses. Malgrat això, molt pocs casos de violència sexual arriben a ser jutjats en aquest país perquè les autoritats acostumen a exigir proves com vídeos o fotografies de l'incident per  donar credibilitat a les acusacions. 

Això suposa una revictimització de la víctima, que a més de refer-se de l'agressió sexual ha de defensar el seu testimoni davant d’un jurat. Per això moltes dones a la Xina no denuncien les agressions, mentre que d’altres utilitzen les xarxes socials per fer pública la seva experiència i aconseguir suport social que els ajudi a pressionar les autoritats. 

És el cas de l'activista Xianzi, que el 2014 va ser víctima d'assetjament sexual per part de Zhu Jun, un famós presentador de televisió a la Xina. Xianzi va aprofitar el #MeToo per fer públics els abusos i denunciar-los davant la justícia. No obstant això, les autoritats han bloquejat els seus perfils a xarxes socials i tancat totes les pàgines web de suport a l'activista, mentre que els tribunals han desestimat les seves demandes una vegada i una altra.

Violència sexual a l'esport

El cas de Peng Shuai s’afegeix al d'altres esportistes d'elit que també han fet el pas de denunciar les agressions i abusos sexuals que han patit durant la seva carrera esportiva. 

Un dels casos més impactants va ser el de Larry Nassar, metge de la selecció de gimnàstica dels Estats Units, que durant gairebé 20 anys com a metge titular de l'equip va abusar de més de 250 gimnastes menors d’edat, entre elles l'estrella de la gimnàstica Simone Biles. 

Els abusos de Nassar van sortir a la llum el 2015 i van provocar una gran polèmica perquè es va descobrir que, malgrat les denúncies repetides de diverses gimnastes, el metge va aprofitar-se de la seva posició per ocultar-ho i la federació estatunidenca també va intentar amagar els abusos per evitar un escàndol. Nassar va ser condemnat a cadena perpètua.

Lamentablement, els abusos sexuals es produeixen en diferents esports i a tots els països. Aquestes agressions tenen conseqüències molt greus per a les víctimes: afecten la seva autoestima i la seva salut mental, però també poden perjudicar les seves relacions personals i acabar amb el seu futur esportiu.

Treballa l’actualitat a l’aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!