L’antiga Editorial Montaner y Simón, seu d’aquest centre d’art, és un exemple de l’estil arquitectònic que va néixer a finals de segle XIX
La Fundació Antoni Tàpies és un dels centres de referència de l’art contemporani a Barcelona. Però a la seva seu situada al centre de la ciutat també pots admirar les característiques principals d’un altre estil, el modernisme. I és que l’edifici que ocupa la Fundació és una de les millors mostres d’aquest moviment artístic que es va desenvolupar a finals de segle XIX i a principis del XX. L’edifici que avui acull la Fundació Antoni Tàpies va ser, al seu moment, la seu de l’antiga Editorial Montaner y Simón.
Construït entre els anys 1879 i 1881, aquest edifici va ser dissenyat per l’arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. Va ser una de les primeres construccions comercials de l’Eixample i el primer edifici que va integrar la tipologia i tecnologia industrial en el teixit urbà. Juntament amb la casa Vicens de Gaudí, és un dels pocs exemples que es conserven d’aquesta forma de construcció.
Quan passis per davant d’aquest edifici, al carrer Aragó, no t’oblidis d’observar els seus detalls, ja que ens permeten conèixer les principals característiques del modernisme. Aquests són alguns dels més importants.
Nous materials
Una d’aquestes característiques és l’ús de nous materials que doten les construccions d’un aspecte modern i innovador. A la seu de la Fundació Antoni Tàpies es va utilitzar per primera vegada el maó vist, un material dúctil i lleuger molt utilitzat en l’àmbit industrial. També es va usar el ferro, un material resistent que va permetre crear espais en plantes més lliures i més grans. El vidre és un altre dels materials que destaca en aquesta construcció, amb el qual es juga amb els colors i permet l’entrada de llum natural.
Llibertat de formes
L’arquitectura modernista destaca en general per la seva llibertat de formes. Només cal pensar en edificis emblemàtics com La Pedrera per entendre que aquest estil defuig les convencions.
En el cas de l’arquitecte Domènech i Montaner, la seva forma d’entendre el modernisme és més racionalista que la de Gaudí. No obstant això, la llibertat que caracteritza aquest moviment es pot observar a la façana de l’edifici de l’Editorial Montaner y Simón, en la qual es crea una xarxa harmònica d’elements verticals i horitzontals, i en els diferents estils de les finestres.
Estil eclèctic
El modernisme és també un estil eclèctic. A la façana de la Fundació Antoni Tàpies, per exemple, es combinen influències clàssiques, com seria la porta centralitzada i els dos cossos laterals simètrics. També hi ha elements musulmans, com l’ús de la rajola, els elements de tipus mossàrab i la composició geomètrica pròpia dels decorats arabescos.
La part més alta de la façana és d’inspiració medieval. A més, a l’edifici s’hi poden observar diferents elements simbòlics, com un elm i un àngel trompeter, els busts de Dante, Cervantes i Milton, o unes rodes dentades que representen l’època industrial.
Un toc contemporani
L’antiga editorial Montaner y Simón es va convertir l’any 1990 en la seu de la Fundació Antoni Tàpies, després d’una restauració de l’edifici realitzada pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech Girbau. La seu de la Fundació Antoni Tàpies va ser declarada monument històric l’any 1997.
Com que l’edifici quedava molt encaixat entre les mitgeres de les cases contigües, el mateix Antoni Tàpies va tenir la idea de crear una escultura que contribuís a elevar l’altura de la façana per subratllar la seva nova funció destinada a l’art contemporani. Per aquesta raó es va instal·lar l’escultura que corona l’edifici, titulada Núvol i cadira, que representa una cadira que sobresurt d’un gran núvol. La cadira, motiu recurrent en l’obra de Tàpies, al·ludeix a una actitud meditativa i de contemplació estètica.
Posteriorment, l’any 2010, es va instal·lar a la terrassa de l’edifici una altra obra de Tàpies, l’escultura Mitjó.
Informació elaborada en col·laboració amb la Fundació Antoni Tàpies