Quina diferència hi ha entre malnutrició i desnutrició? Què és la inseguretat alimentària?
Segons l’informe sobre seguretat alimentària i nutrició, la malnutrició és l’efecte sobre la salut provocat per un consum insuficient, desequilibrat o excessiu de nutrients.
La malnutrició és deguda a la falta de nutrients, ja sigui perquè no hi ha aliments per menjar o perquè els aliments disponibles no aporten les vitamines i els minerals necessaris per a un correcte desenvolupament.
Existeixen diferents formes de malnutrició. La fam o desnutrició és la més estesa: afecta 1 de cada 9 persones d’arreu del món. L’obesitat o el sobrepès són altres efectes de la malnutrició: en aquest cas, el problema no és la falta d’aliments sinó una alimentació desequilibrada (moltes calories i poca activitat física).
Atentos/as, Octubre 18-20: A tocar los tambores para salvar vidas. Cambiemos la situación con las enfermedades no transmisibles @NCDs_PAHO pic.twitter.com/8H8NNH4Y9j
— OPS/OMS (@opsoms) August 25, 2017
Tots els països del món estan afectats per alguna forma de malnutrició. La població en risc més vulnerable són les dones, els bebès lactants, els nens i els adolescents. Una bona alimentació és clau durant l’embaràs i els dos primers anys d’una persona, per assegurar el seu creixement.
La desnutrició és l’estat en què es troba una persona que ha ingerit una quantitat insuficient de nutrients, o bé no ha ingerit aliments en una mínima qualitat. La desnutrició també pot ser resultat d’una malaltia.
Quan la desnutrició crònica afecta els nens que estan en etapa de creixement, el seu pes i la seva alçada estan per sota dels nivells habituals per la seva edat. En cas de desnutrició aguda, la primor suposa un problema de salut greu.
La subalimentació es dona quan una persona passa almenys un any sense poder menjar aliments que li aportin l’energia necessària (és a dir, la persona no menja aliments amb els nutrients necessaris per a un correcte desenvolupament). Sovint s’utilitza com a sinònim de fam.
D’altra banda, l’estat nutricional d’una persona es valora analitzant la ingesta de nutrients que fa cada dia, en funció de les seves necessitats i de la capacitat del seu organisme per digerir, absorbir i utilitzar els nutrients.
La importància de la seguretat alimentària
Algunes persones viuen en zones molt pobres, afectades per la falta de recursos econòmics, o que es troben enmig d’un conflicte i no hi poden portar una vida normal. Els habitants d’aquestes regions no tenen manera d’accedir a aliments nutritius, suficients per tenir un creixement i un desenvolupament normals.
En aquests casos, les autoritats parlen d’una situació d’inseguretat alimentària. Aquesta situació pot ser temporal (deguda a un fet concret i puntual), estacional (es repeteix periòdicament, com la sequera a l’estiu) o crònica (quan es converteix en una situació permanent).
Per contra, la seguretat alimentària és la situació que es dona quan les persones poden accedir, en tot moment, a aliments nutritius per portar una vida activa i sana.
La seguretat alimentària depèn de quatre factors: la disponibilitat d’aliments, els recursos econòmics per comprar-ne, el consum d’aliments i l’estabilitat al llarg del temps.
L’estat de la seguretat alimentària i la nutrició al món
És un informe elaborat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Alimentació i l’Agricultura (FAO), el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), l’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Programa Mundial d’Aliments (PMA) i el Fons de les Nacions Unides per la Infància (Unicef).
Cada dia seleccionem una notícia, n’expliquem el context i dissenyem materials perquè estudiants de tot el món puguin llegir, debatre i opinar sobre l’actualitat a classe. Subscriu-t’hi!
