Governs i institucions treballen per combatre els estereotips i promoure la presència de nenes i dones en l'àmbit científic
Quan parlem de dones famoses, segur que se t'acudeixen diversos noms del món de la música, el cinema, l'esport… o fins i tot de la política. Però, què passa amb la ciència? Igual que Arquimedes, Newton o Einstein, podries dir el nom de tres científiques famoses de la història?
Durant molt de temps les dones han estat excloses de l'àmbit científic, ja sigui per prejudicis o perquè tradicionalment se'ls ha assignat un rol de cuidadores a la llar. A partir del segle XIX, amb l'aparició dels primers moviments feministes organitzats, les dones van poder accedir a estudis superiors i desenvolupar la seva pròpia carrera professional a la majoria de països.
No obstant això, la igualtat encara està molt lluny. En l'actualitat, menys del 30% dels investigadors i científics del món són dones, segons dades de l'Organització de les Nacions Unides (ONU). I només 1 de cada 3 estudiants de carreres universitàries de l'àmbit STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) és una dona.
L'ONU va declarar l'11 de febrer el Dia Internacional de la Dona i la Nena en la Ciència per conscienciar sobre la desigualtat de gènere que afecta aquest àmbit del coneixement i impulsar projectes que donin visibilitat a les dones científiques, a banda de combatre estereotips i animar les nenes i noies més joves a emprendre carreres de ciències.
Enguany, a més a més, les Nacions Unides destaquen el “paper crucial de les dones investigadores” en la lluita contra la pandèmia del coronavirus, ja sigui investigant el virus o desenvolupant les vacunes i test de detecció de la malaltia.
En aquest sentit, la crisi econòmica derivada de la pandèmia ha afectat sobretot les científiques que es trobaven a l'inici de la seva carrera, ampliant encara més la bretxa de gènere en la ciència.
Mujeres científicas en la lucha contra el covid-19 #PoderosasQueInspiran #MujeresenLaCiencia #MujeresStem pic.twitter.com/KUfupj0ZCf
— Lili Cruz (@MujerForestal) February 8, 2021
La ciència és un camp d'estudi essencial per al progrés i el desenvolupament de la humanitat. Si excloem les dones en aquest àmbit, perdem l'oportunitat de millorar la vida de milions de persones.
2020: Tres Premis Nobel per a dones
En l'actualitat, les dones que es dediquen a les disciplines STEM publiquen menys estudis, cobren menys per les seves investigacions i ocupen càrrecs menys importants que els homes. Així i tot, el panorama va canviant a poc a poc i reconeixent el paper de les dones científiques.
L'última edició dels Premis Nobel, els guardons científics més prestigiosos del món, van reconèixer el treball de tres investigadores.
D'una banda, l'astrònoma Andrea Ghez va ser guardonada amb el Premi Nobel de Física juntament amb Roger Penrose i Reinhard Genzel. Ghez va liderar un grup de científics que va descobrir un objecte compacte i supermassiu al centre de la nostra galàxia, a 26.000 quilòmetres de la Terra. D'aquesta manera va demostrar l'existència de Sagitari A*, un forat negre que equival a quatre milions de sols.
De l'altra, Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna van rebre el Premi Nobel de Química per la seva aportació al desenvolupament de la tecnologia CRISPR, un mètode d'edició genètica que permet retallar parts de la seqüència d'ADN i substituir-les per altres a nivell molecular. Això permet modificar el codi genètic d'una cèl·lula i corregir possibles mutacions que provoquen malalties.
El Premio #Nobel de Química ha sido otorgado a 186 personas.
— UNESCO en español 🏛️#Educación #Ciencia #Cultura (@UNESCO_es) November 10, 2020
7 de ellas son mujeres.
Jennifer Doudna y Emmanuelle Charpentier, premiadas en química en 2020, demuestran que la #CienciaAbierta y las #MujeresEnCiencia cambian el 🌎.https://t.co/Ry6tBPVSG3 #DíaMundialDeLaCiencia pic.twitter.com/63aXdTune5
No obstant això, cal no oblidar que prop de 900 homes han rebut el Premi Nobel des que es va crear el 1901, en comparació amb les 57 dones guardonades.
Una història en l'anonimat
Durant segles, les dones han estat excloses de l'àmbit acadèmic, reservat als homes. Fins avui han arribat els noms de grans pensadors clàssics com Arquímedes, Euclides o Pitàgores, però coneixem molt pocs casos com el d'Hipàtia d'Alexandria, que va néixer al segle IV i és considerada la primera matemàtica de la història.
Hipàtia tampoc es va deslliurar de les enveges i prejudicis per ser una dona científica, però almenys la seva figura no va caure en l'anonimat i avui dia coneixem els seus descobriments. En canvi, mai coneixerem el nom de moltes altres dones que van contribuir al progrés de la ciència.
En els últims anys s'han posat en marxa diverses iniciatives per reivindicar el paper de les dones en la història de la ciència. Des de recuperar els seus perfils a Wikipedia a través d'editatones especialitzades, fins a incloure més noms de dones als llibres de text escolars.
La campanya #NoMoreMatildas, impulsada per l'Associació de Dones Investigadores i Tecnòlogues (AMIT), també busca recuperar referents femenins amb l'objectiu de fomentar la vocació científica entre les nenes i noies adolescents.
El nom d'aquest projecte es basa en l'Efecte Matilda, que fa referència a dones els mèrits científics de les quals han estat ignorats o atribuïts als seus companys homes. L'activista nord-americana Matilda Joslyn Gage (1826-1898) va ser la primera a denunciar-ho.
