El fred de l'hivern i la falta de recursos dificulten les tasques de rescat, especialment a Síria, on la població encara pateix els efectes de la guerra
La matinada del 6 de gener, un fort terratrèmol de 7,8 graus va sacsejar el sud-est de Turquia i el nord de Síria. Hores després, un altre terratrèmol de 7,5 graus va tornar a afectar la zona. Els tremolors han estat tan intensos que es van notar en altres països de la zona, com el Líban, Israel, Xipre i Jordània.
Els sismes han provocat com a mínim 8.000 morts i desenes de milers de ferits a tots dos països. El primer terratrèmol es va produir de matinada, quan la gent dormia, per això moltes persones van quedar atrapades a casa seva. Les autoritats treballen contra-rellotge per trobar a supervivents sota la runa.
Turquia ha informat de 6.000 víctimes mortals i més de 35.000 ferits, però la previsió és que les xifres augmentin els propers dies. Un informe oficial calcula que 6.000 edificis s'han esfondrat a les províncies afectades. El govern ha decretat l'estat d'emergència durant tres mesos.
A Síria, la situació és encara més crítica a causa de la falta de recursos per donar resposta a l'emergència. El país viu un conflicte armat des de fa més d'una dècada que ha devastat l'economia i ha destruït gran part de les ciutats i infraestructures. De moment, les autoritats sirianes oficials han informat de més de 1.900 morts.
A tots dos països, milers de persones s'han quedat sense casa i han hagut de ser allotjades en refugis i albergs improvisats. El fred de l'hivern, que sol arribar a temperatures sota zero, també complica les tasques de rescat i les possibilitats de trobar supervivents.
La comunitat internacional s'ha posat en marxa per enviar ajuda humanitària a la zona. Prop de 50 països s'han activat per enviar avions amb tones d'aliments, mantes, tendes de campanya i subministraments mèdics (medicaments i material per hospitals), a més d'equips de rescat que puguin ajudar els serveis d'emergència turcs i sirians.
Turquia reviu el terratrèmol del 1939
El sud de Turquia i nord de Síria és una zona de gran activitat sísmica, si bé amb intensitats molt més baixes. El terratrèmol que va tenir lloc durant la matinada del dilluns va ser de 7,8 graus, quan el màxim en l'escala de Richter és de 8 graus.
Aquest lloc és un punt de fricció entre diferents plaques tectòniques, que són els fragments en què es divideix la capa superficial de la Terra. En aquest cas, els tremolors han estat provocats pel frec entre la placa d’Anatòlia (sobre la qual se situa Turquia) i la placa Aràbiga, que van acumulant pressió i finalment l'alliberen en forma de terratrèmol.
Segons dades del Servei Geològic dels Estats Units, l'epicentre del terratrèmol va tenir lloc prop de Gaziantep, una ciutat turca de poc més de dos milions d'habitants. Posteriorment, s'han registrat més d'un centenar de rèpliques als voltants.
El tremolor es va originar a 18 quilòmetres de profunditat, una distància no molt gran. Com menys profunditat, pitjors són els efectes del terratrèmol a la superfície. En aquest cas, també cal tenir en compte la qualitat de la construcció dels edificis, molts dels quals no estaven preparats per aguantar una sacsejada tan violenta.
Turquia va patir el pitjor sisme de la seva història l’any 1939: el terratrèmol d’Erzincan va ser provocat pel mateix moviment de plaques i va causar 30.000 morts. Més de mig segle després, al 1999, va tenir lloc el terratrèmol d’Izmit (entre la placa d’Anatòlia i la placa Eurasiàtica), un sisme de 7,4 graus on van morir 17.000 persones.
Síria: entre els terratrèmols i la guerra
A Síria, la devastació dels sismes s'ha sumat a la destrucció causada per més d'una dècada de guerra civil que encara dura. Molts edificis ja estaven en un estat molt precari a causa dels combats i bombardejos.
Una part del territori sirià afectat pels terratrèmols està sota control del govern oficial de Bashar al-Assad. En aquesta regió, encara hi ha serveis d'emergència, ambulàncies i excavadores per retirar les runes i intentar trobar-hi supervivents.
En canvi, al territori sirià controlat pel bàndol rebel, la situació és molt més greu. La guerra i el bloqueig del govern d'Al-Assad han provocat una escassetat de recursos en aquestes províncies, on els serveis públics no funcionen: no hi ha equips de rescat, bombers ni ambulàncies. Ni tan sols existeix una autoritat que pugui fer un recompte oficial de víctimes.
En aquesta zona operen els Cascos Blancs, persones voluntàries que es dediquen a ajudar les víctimes dels bombardejos i, ara, dels terratrèmols. Aquesta organització humanitària, també coneguda com a Defensa Civil de Síria, s'està fent càrrec de la major part de les tasques de rescat.
El sud de Turquia i el nord de Síria formen part d'una zona de conflictes històrics. A més de la guerra siriana, s'afegeix el conflicte del Kurdistan, una regió situada entre Turquia, l'Iraq, Síria i l'Iran. El poble kurd viu a l’Orient Mitjà des de fa segles, però mai ha tingut un estat propi.
En l'actualitat, el moviment d'autonomia kurd està enfrontat amb Turquia, que es nega a cedir part del seu territori i la seva sobirania. El terratrèmol ha afectat una part de les ciutats kurdes a Turquia, que són discriminades per les autoritats turques i compten amb menys recursos que altres províncies del país.
