La Declaració Universal dels Drets Humans estableix els drets i les llibertats fonamentals per a qualsevol persona
La història universal més recent està marcada per la Primera Guerra Mundial (IGM: 1914-1919) i la Segona Guerra Mundial (IIGM: 1940-1945). Aquests dos conflictes van canviar el mapa mundial i les relacions de poder entre els països.
Malgrat la destrucció provocada per la Gran Guerra, les grans potències van ser incapaces d’evitar la Segona Guerra Mundial. Per això, després de la 2GM els governs es van unir per impedir un nou conflicte global: aquest va ser l’origen de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
El 10 de desembre de 1948, els països que formaven l’ONU van aprovar la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH), un acord no vinculant (no era obligatori complir-lo) que establia els drets universals de qualsevol persona.
Respetaré tus derechos, quienquiera que seas. Defenderé tus derechos, incluso si no estoy de acuerdo contigo.
El 10 de diciembre es el #DíaDeLosDerechosHumanos y el 70º aniversario de la Declaración Universal: https://t.co/fsULi6D9OE pic.twitter.com/pSHGRlvawg
— Naciones Unidas (@ONU_es) December 9, 2018
La DUDH consta de 30 articles que recullen els drets humans bàsics per a qualsevol home o dona: el dret a la llibertat d’expressió, al benestar econòmic, a l’assistència mèdica, a una educació, etc.
Dels 58 països que eren Estats membre de l’Assemblea General de Nacions Unides el 1948, va haver-hi 48 vots a favor de la Declaració, 8 abstencions i dos països absents durant el debat.
Entre els països que es van abstenir hi havia l’Aràbia Saudita (en contra del dret a la llibertat de religió i de matrimoni) o Sud-àfrica, que en aquell moment estava governada pel sistema apartheid (segregació entre blancs i negres).
Un llarg camí per recórrer (encara)
La Declaració Universal dels Drets Humans no va ser el primer tractat que pretenia regular els drets dels ciutadans.
Després de la Revolució Francesa de 1789, el nou govern republicà va redactar la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà. I el 1926, els països membre de la Societat de Nacions (precursora de les Nacions Unides) van signar la Convenció sobre l’Esclavitud.
En Francia, tal día como hoy de 1789 la Asamblea Nacional adopta la Declaración de los Derechos del Hombre y del Ciudadano, inspirada en la estadounidense de 1776. Se reconoce el derecho a la propiedad, a resistirse a la opresión, seguridad, igualdad, libertad… pic.twitter.com/7BUw6MoSk8
— Heródoto (@HistoriaeBlog) August 26, 2018
No obstant això, la DUDH va suposar una fita en la història de la humanitat perquè, per primera vegada, el món acordava en un mateix document els drets civils, polítics, econòmics, socials i culturals de tota la població mundial, sense discriminar per motiu de nacionalitat, raça, origen o creences.
Malgrat que els països no estan obligats a complir els articles o garantir aquests drets, la Declaració serveix com a document de treball per garantir que totes les persones poden viure amb dignitat i en condicions d’igualtat i llibertat.
Avui dia, la violència provocada per les guerres, la pobresa i la situació de desemparament que afecta migrants i refugiats ens recorden la greu situació en la qual es troben milions de persones a tot el món.
Per això, la defensa dels drets humans segueix sent totalment necessària.
Artículo 14 de la Declaración Universal de los Derechos Humanos: "En caso de persecución, toda persona tiene derecho a buscar asilo, y a disfrutar de él, en cualquier país". #DiaInternacionaldelosderechoshumanos pic.twitter.com/Zu41Mx6LV2
— ACNUR España (@ACNURspain) December 10, 2018
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English
