2 febrer 2023
spot_img
2 febrer 2023
spot_img

El calendari dels déus romans

El nom dels mesos de l’any té el seu origen en els déus i emperadors de l’antiga Roma

Gener, febrer, març, abril… no t’has demanat mai quin és l’origen del nom dels mesos de l’any?

Existeixen diferents calendaris al món. Cadascun marca les principals dates relacionades amb la cultura o religió d’una regió: el calendari persa o iranià, el calendari hebreu, el calendari xinès…

Els calendaris es divideixen en dos grups: els calendaris solars, dissenyats seguint els moviments del sol al voltant de la Terra, i els calendaris lunars, que defineixen dies i mesos segons la posició de la lluna. També existeixen calendaris lunisolars, que combinen tots dos cicles astronòmics.

Avui, el calendari més utilitzat arreu del món és el calendari gregorià. Aquest calendari solar es va crear el 1582 durant el Concili de Trento, una reunió d’alts càrrecs de l’Església catòlica presidida pel papa Gregori XIII.

No obstant, l’origen dels mesos que utilitzem actualment és molt anterior i es remunta a fa més de 2.000 anys a l’antiga Roma.

 

El calendari romà

Es diu que la primera versió del calendari romà va ser creada per Ròmul, un dels dos fundadors de Roma.

Al principi estava dividit en 10 mesos (el sistema numèric romà també feia servir un sistema decimal), però després es va ampliar fins a 12 mesos, en part per la influència de l’antiga Grècia però també perquè així s’ajustava millor al cicle de la Terra al voltant del sol, és a dir, a la quantitat de temps que el nostre planeta trigava en fer un tomb complet al voltant del sol.

A l’antiga Roma, gener era Ianuro en honor a Janus, déu de les portes i entrades que simbolitzava el començament i final de totes les coses. El mes de febrer estava dedicat a Februus o Plutó, déu dels morts, per retre-li homenatge i evitar la seva ira. Aquests van ser els dos mesos que es van afegir.

Març era un altre mes dedicat als déus, en concret a Mart, déu de la guerra. Els romans creien que la primavera era un moment propici per iniciar campanyes militars i així en propiciaven la fortuna.

Hi ha diverses teories sobre el mes d’abril. D’una banda, podria ser un mes dedicat a Venus, deessa de la fertilitat, que en grec era Aphros. Altres teòrics defensen que l’origen de la paraula és el verb llatí aperire, que vol dir “obrir”, perquè coincideix amb l’obertura de les flors a la primavera.

La deessa romana Maia era una divinitat relacionada amb la fertilitat i la naturalesa. D’aquí ve el nom del mes de maig, quan comencen a aparèixer els primers fruits. La paraula maig també podria derivar del terme llatí maius o majorum, en referència a la gent gran.

De la mateixa manera, el mes de juny podria estar dedicat a Juno, deessa de la maternitat. Altres teories assenyalen que podria derivar de la paraula llatina iuvenis, en honor als joves.

Juliol està dedicat a Juli Cèsar, destacat polític i militar romà que va néixer en aquest mes. El seu successor, l’emperador August, va fer que posessin el seu nom al següent mes del calendari: agost.

El setembre, l’octubre, el novembre i el desembre deuen els seus noms a l’ordre que ocupaven en el calendari romà original, quan encara tenia deu mesos: eren el setè, vuitè, novè i desè mesos, respectivament.

Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!

 

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -