El conflicte a Ucraïna es manté

Rússia anuncia la retirada de tropes a la frontera amb Ucraïna, però els Estats Units asseguren que encara podria haver-hi una invasió

El conflicte a l'est d'Ucraïna continua ocupant titulars. Rússia ha anunciat que retirarà les tropes de la frontera a Ucraïna, fet que hauria de rebaixar la tensió del conflicte. Malgrat això, el govern dels Estats Units desconfia d'aquest gest i creu que un atac rus encara és possible.

Fa setmanes que el món està pendent de l'enfrontament entre Rússia i els Estats Units, amb la por que pugui acabar en una guerra. Les dues potències lluiten per augmentar la seva influència global i el terreny de batalla ara està a Ucraïna, un país de l'est d'Europa que antigament estava sota el domini de Rússia però que els últims anys ha establert relacions amb la Unió Europea (UE) i altres països occidentals.

Rússia està en contra d'aquest gir polític perquè Ucraïna està molt a prop de les seves fronteres. El govern rus, liderat pel president Vladímir Putin, tem que el govern ucraïnès s'aliï amb altres països occidentals i que això li faci perdre autoritat. Com a conseqüència, els darrers anys Putin ha iniciat diverses ofensives en territori ucraïnès que han estat denunciades per la comunitat internacional.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Junior Report (@junior_report)

Diversos líders polítics europeus han intentat intervenir en el conflicte. El president francès, Emmanuel Macron, es va reunir primer amb Vladímir Putin i després amb el president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, per apropar posicions i trobar una solució pacífica al conflicte. També Olaf Scholz, el nou canceller d'Alemanya, s'ha reunit amb tots dos líders polítics per impulsar les negociacions.

França i Alemanya són dos dels països més rics i influents de la Unió Europea, per això actuen en representació de tots els països membre. Encara que Ucraïna no forma part de la UE, els països europeus veuen amb preocupació una possible ocupació russa perquè alguns territoris de la UE també són a la frontera amb Rússia.

D'altra banda, Alemanya té un conflicte d'interessos en aquesta disputa: la posada en marxa del gasoducte Nord Stream 2, que porta el gas directament de Rússia fins a Alemanya, podria resoldre la crisi del gas que afecta tota Europa. Però això suposaria col·laborar amb Rússia, mentre que els Estats Units reclama sancions.

Malgrat la retirada de les tropes russes, els darrers dies hi ha hagut diversos atacs informàtics contra pàgines web oficials, com la del Ministeri de Defensa d'Ucraïna, que el govern ucraïnès atribueix a pirates informàtics russos.

L'expansió de l'OTAN 

Una de les principals reivindicacions de Rússia és que Ucraïna no entri a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN), una aliança política i militar que té 30 països membres a Amèrica del Nord i Europa. En cas de conflicte, els països de l'OTAN posen els seus exèrcits i armament a disposició d'aquesta aliança.

L'OTAN va ser creada el 1949, després de la Segona Guerra Mundial (1939-1945), per defensar els països del bloc occidental, que estaven liderats pels Estats Units. En aquella època, russos i estatunidencs lluitaven per imposar la seva influència al món en un enfrontament conegut com la Guerra Freda.

Amb el temps, aquesta organització va anar sumant nous aliats. L'expansió de l'OTAN a Europa, cap a la frontera amb Rússia, és la clau del conflicte: per Rússia suposa una amenaça a la seva seguretat, mentre que per l'OTAN és una manera de protegir els seus països membre de possibles atacs.

Putin ha exigit diverses vegades un compromís que Ucraïna no s'unirà a aquesta aliança militar, però l'OTAN mai hi ha accedit. Per aquest motiu, el govern rus justifica les maniobres militars i el trasllat de tropes a la frontera entre Rússia i Ucraïna.

Per la seva banda, el president dels Estats Units, Joe Biden, ha insistit que l'OTAN no és una amenaça per a Rússia. Així i tot, ha advertit que una possible invasió d'Ucraïna suposaria sancions econòmiques per a Rússia que podrien tenir conseqüències greus per a l'economia global. 

La República Popular de Donetsk

Ucraïna és un país situat a l'est d'Europa, amb poc més de 44 milions d'habitants. Durant dècades va formar part de la Unió Soviètica (1922-1991), però el 1991 es va independitzar i va començar a distanciar-se de Rússia.

Avui dia, gran part de la població ucraïnesa se sent més pròxima a la Unió Europea, a les seves polítiques i institucions. No obstant això, a l'est d'Ucraïna, la majoria de la població és d'origen rus i són partidaris del govern de Vladímir Putin. Aquestes diferències han provocat greus enfrontaments entre els ucraïnesos. 

El 2014, milions d'ucraïnesos van sortir als carrers per reclamar un acostament a la Unió Europea: van ser les anomenades protestes de l’Euromaidan. Una de les principals conseqüències va ser que el president de llavors, Víktor Ianukóvitx, aliat de Putin, va ser derrocat i substituït per un govern europeista.

Malgrat això, la població de l'est es va rebel·lar contra el nou govern i va crear la República Popular de Donetsk: un estat autoproclamat que no està reconegut a nivell internacional però que rep suport militar i econòmic de Rússia. A Donetsk hi ha combats cada dia entre l'exèrcit ucraïnès, que intenta recuperar el control en aquesta part del país, i les milícies pro-russes, formades per ciutadans ucraïnesos armats.

El conflicte ha provocat més d'un milió de desplaçats interns, que han hagut d'abandonar casa seva i traslladar-se a altres ciutats d'Ucraïna per fugir de la violència. A l'altre banda hi ha la població que no ha pogut escapar i pateix les conseqüències del conflicte, com l'escassetat d'aliments i productes bàsics.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!