Governs de tot el món treballen per aprovar noves lleis que protegeixin les dones i imposin penes més dures als agressors
El Parlament Europeu ha aprovat una proposta perquè la violència de gènere sigui considerada un delicte als 27 països que formen la Unió Europea. Això suposaria que la violència contra les dones tindria la mateixa consideració que altres delictes com el terrorisme, el tràfic de drogues, el tràfic de persones o la ciberdelinqüència.
La proposta de l'Europarlament es traslladarà ara a la Comissió Europea, que reuneix representants dels 27 governs de la UE. Si s'aprova per unanimitat, s'establiran una sèrie de polítiques i mesures comunitàries en matèria de violència de gènere que seran iguals per a tots els països membres.
Les estadístiques de la UE indiquen que una de cada tres dones ha patit violència física i/o sexual i el 75% han patit assetjament en el seu entorn laboral. A més, prop de 50 dones són assassinades cada setmana a conseqüència de la violència de gènere.
El text presentat defensa que les agressions masclistes són un delicte que ha de ser castigat per llei, estableix mesures de protecció i suport per a les víctimes de la violència masclista i defineix la violació com a falta de consentiment. Però la nova proposta va més enllà i considera que la violència ginecològica o obstètrica o la denegació del dret a l'avortament també són formes de violència contra les dones.
Aquestes propostes han rebut l'abstenció dels partits conservadors, com el Partit Popular Europeu, i el vot en contra dels partits d'ultradreta, cada vegada més presents als governs i institucions europees.
El 2014 va entrar en vigor el Conveni d'Istanbul, un tractat internacional per prevenir i lluitar contra la violència de gènere ratificat per 34 països europeus, per als quals és vinculant. Aquest document estableix que la violència contra la dona és una violació contra els drets humans; no obstant això, cada país té les seves pròpies lleis sobre com s'ha de jutjar i condemnar els casos de violència de gènere.
Solidaridad y fuerza a las mujeres que están protestando por la retirada de #Turquía del Convenio de Estambul, un tratado creado para prevenir y combatir la violencia contra mujeres y niñas: https://t.co/hIwRIdUcx9.
— Amnistía Internacional España (@amnistiaespana) July 7, 2021
No os rindáis. Nunca dejaremos de luchar. 📣 🙌 💜 pic.twitter.com/ivMSVSzaoO
La pandèmia agreuja la violència de gènere
La violència de gènere ha empitjorat durant la pandèmia, especialment durant els primers mesos del 2020, quan les víctimes es van trobar confinades a casa amb els seus agressors. A causa de les restriccions de mobilitat, moltes dones tampoc van poder acudir a les autoritats per denunciar i buscar ajuda.
En el conjunt d'Europa, el número de trucades als serveis d'atenció i suport a les víctimes va augmentar fins a un 60%. A Itàlia, un dels països europeus més afectats, els assassinats de dones van representar el 50% dels homicidis a tot el país durant els mesos de març i abril del 2020.
La pandèmia també ha agreujat la violència contra les dones a Amèrica Llatina. A Mèxic, prop de 1.000 dones van ser assassinades durant els tres primers mesos de 2020. A l'Argentina, les denúncies per violència de gènere van augmentar un 40%. En tot el continent, milions de dones es van quedar sense accés a mètodes anticonceptius, amb les greus conseqüències que això suposa per a la seva salut i la seva seguretat.
América Latina atrapada en la desigualdad
— DW Español (@dw_espanol) June 23, 2021
Un nuevo informe del @pnud asegura que hay tres factores críticos: la concentración del poder, la violencia en todas sus formas y el diseño de políticas inefectivas para proteger a la sociedad.
La pandemia ha empeorado la situación. /oh pic.twitter.com/HsAhMOgpE6
Un altre tipus de violència que ha augmentat durant la pandèmia és el ciberassetjament. Durant el confinament, la tecnologia ha estat essencial per a trencar l'aïllament i mantenir el contacte amb els altres, però també ha incrementat les amenaces i violació de la intimitat a través de les xarxes.
D'altra banda, la crisi econòmica derivada de la pandèmia també afecta directament a les dones. Elles han estat les més afectades per la precarietat laboral: han perdut la seva feina o s'han vist obligades a treballar sense contracte ni protecció. Aquesta situació de pobresa afecta directament a la seva seguretat i a les possibilitats de tenir un futur millor.
Violència masclista: una xacra global
Governs i institucions de tot el món treballen per posar fi a la violència contra les dones, un problema que existeix a tots els països sense excepció. Dels prop de 200 països i territoris que existeixen al món, ONU Dones disposa de dades de 106 països, si bé aquestes no reflecteixen la realitat perquè molts casos s'amaguen i no estan denunciats.
Segons ONU Dones, el 35% de les dones del planeta han experimentat alguna vegada violència física o sexual per part de la seva parella. A més, les taxes de depressió, avortament i infecció per VIH són més altes entre les dones que han patit abusos.
Menys del 40% de les dones que experimenten violència busquen algun tipus d'ajuda. En la majoria dels casos recorren a amics i familiars, i molt poques vegades s’adrecen a la policia. La falta de confiança en les autoritats i la justícia s'ha convertit en un nou tipus de violència: la violència institucional que minimitza o ignora la gravetat a la violència masclista.
Les agressions són la part més visible de la violència de gènere, però existeixen moltes altres maneres d'atacar i denigrar la dona. Combatre la violència de gènere va molt més allà de les lleis contra els abusos i violacions: comença per una educació que impliqui tant homes com dones per fer respectar els seus drets.
