El final de la guerra del Golf

L'Iraq i els països occidentals es van enfrontar per aconseguir el control de Kuwait, un país àrab molt ric en petroli

El 28 de febrer del 1991 va acabar la Guerra del Golf, un conflicte que durant gairebé set mesos va enfrontar el govern de l'Iraq amb una coalició de 34 països liderats per l'exèrcit dels Estats Units.

El 2 d'agost de 1990, el dictador iraquià Sadam Husein va ordenar la invasió de Kuwait, un petit país àrab amb grans reserves petrolíferes. L'Iraq també és un país molt ric en petroli, però estava en disputa amb Kuwait per una sèrie de pous petrolífers a la frontera entre els dos països.

Les tropes iraquianes van ocupar les institucions i van detenir les autoritats de Kuwait, i es va instal·lar un nou govern titella per controlar el país. L'Organització de les Nacions Unides (ONU) va condemnar l'atac, va imposar sancions econòmiques i va bloquejar el trànsit aeri per intentar aturar la invasió, encara que sense èxit.

L'ONU va donar un ultimàtum a l'Iraq perquè es retirés de Kuwait abans del 15 de gener del 1991. Davant la negativa de Sadam Husein, es va iniciar l'atac. A partir del 16 de gener, les tropes de la coalició internacional van iniciar l'Operació Tempesta del Desert.

L'agost del 1990, pocs dies després de la invasió de Kuwait, els Estats Units ja havien desplegat les seves tropes a l'Aràbia Saudita per preparar-se per al combat. Els estatunidencs no volien perdre la seva influència en una regió tan rica en petroli, i per a això necessitaven comptar amb governs aliats com el de Kuwait.

La Guerra del Golf va tenir el desplegament militar més important des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945): prop d'un milió de soldats de la Coalició i mig milió de soldats iraquians, milers de tancs i avions de combat. Els avions de la Coalició van bombardejar dia i nit les posicions clau de l'exèrcit iraquià i diverses ciutats a l'Iraq i Kuwait.

Les tropes iraquianes es van rendir el 28 de febrer. Durant la retirada, van incendiar centenars de pous petrolífers de Kuwait per deixar-los inutilitzats, la qual cosa va suposar una gran pèrdua econòmica que també va tenir greus conseqüències a nivell mediambiental.

La Guerra del Golf va canviar també la manera d'informar sobre els conflictes armats: en una època sense internet, les televisions es van llançar a fer retransmissions en directe, amb els reporters informant des del mateix front de batalla.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Archivo RTVE (@archivortve)

Les conseqüències de la guerra

La Guerra del Golf va tenir conseqüències molt desiguals: hi van morir uns 500 soldats de la Coalició internacional, mentre que l'exèrcit iraquià va perdre entre 20.000 i 30.000 soldats (mancant xifres oficials). A més, van morir més de 4.000 civils atrapats enmig del conflicte.

L'Iraq va quedar destrossat pels atacs de la Coalició, que va bombardejar durant setmanes ciutats i infraestructures de tot el país: edificis governamentals, carreteres, espais públics... D'altra banda, la població iraquiana va patir les conseqüències de les sancions econòmiques imposades per les Nacions Unides com a càstig per la invasió de Kuwait.

La Coalició va aconseguir alliberar a Kuwait, però el règim repressiu de Sadam Husein es va mantenir fins el 2003. Aquell any, els Estats Units van iniciar la invasió de l'Iraq amb el pretext que el règim iraquià disposava d'armes de destrucció massiva. L'exèrcit estatunidenc no es va retirar oficialment de l'Iraq fins el 2011.

Avui dia, l'Iraq encara pateix les conseqüències d'aquestes guerres i d'altres enfrontaments, com la lluita per derrotar a l'Estat Islàmic entre el 2014 i el 2015. La falta de recursos materials i econòmics fa molt difícil la recuperació, creix el malestar entre la població i cada vegada hi ha més protestes contra la corrupció del govern.

Petroli: el poder de l'or negre

Els combustibles fòssils, i sobretot el petroli, són la font d'energia més utilitzada a tot el planeta. Precisament, el petroli és una de les matèries més valuoses del món i es coneix com a “or negre”.

Els països amb les reserves petrolíferes més grans són els més rics i, sovint, això significa també que tenen més poder i influència sobre els afers internacionals. Els Estats Units són el principal productor mundial, l'Aràbia Saudita és el segon i Rússia, el tercer.

Gran part de la producció mundial de petroli té lloc a l'Orient Mitjà, una zona molt inestable a nivell polític. Per això són tan importants les aliances internacionals que es creen entre aquests països i la resta de països productors.

La riquesa de reserves és un dels motius pels quals hi ha tants conflictes armats en aquesta regió, on diversos grups es barallen per controlar la producció de petroli a diferents països.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!