Migració guiada dels ibis ermitans per salvar-los de l’extinció

Fa uns quants anys que el programa LIFE educa les cries d'aquesta espècie perquè aprenguin a migrar soles des d'Àustria fins al sud de la península Ibèrica

La Unió Europea duu a terme cada any diferents projectes per a la protecció del medi ambient i la conservació de la naturalesa. Un dels més destacats és el Programa LIFE, que promou el desenvolupament i la implementació de projectes innovadors que beneficiïn la biodiversitat i els ecosistemes a tot Europa. 

Entre moltes altres iniciatives, LIFE té un projecte dedicat a la recuperació de l'ibis ermità, una au que històricament estava distribuïda per Europa però que va patir una forta disminució de la seva població, arribant a estar a prop de l'extinció en estat salvatge.

Aquesta mena d'ocell és una au migratòria, és a dir, que realitza desplaçaments estacionals entre diferents regions en funció de les condicions climàtiques i la disponibilitat de menjar. Tot i això, l'ibis eremita va perdre la capacitat per migrar de forma natural pel fet que l'espècie gairebé va desaparèixer.

Per solucionar aquest problema, el programa LIFE ha engegat diverses activitats. En primer lloc, ha reintroduït l'espècie a Europa a través de la reproducció de cries en captivitat a un zoo d'Àustria. Allí, els pollets passen hores i hores amb les cuidadores, com si aquestes fossin una mena de “mares adoptives” per a ells.

Un cop les cries tenen confiança, les cuidadores posen en marxa el que es coneix com “migració guiada”. El que fan és guiar els ibis eremites juvenils en la seva primera migració utilitzant avions ultralleugers, amb els quals marquen la ruta migratòria cap a les zones d'hivernació. L'objectiu d'aquest aprenentatge guiat és que els ocells recuperin gradualment el seu comportament migratori i puguin arribar a fer aquests viatges sense ajut.

D'Àustria a Cadis, passant per Catalunya

El programa LIFE se centra en la migració de les cries d'ibis ermità des del zoo de Schönbrunn, a Viena (Àustria), fins a la comarca de La Janda, a Cadis (Espanya), on aquestes aus passen el seu periode d'hivernació. Aquest període és el temps en què les aus migratòries es traslladen a regions més càlides durant l'hivern per evitar les condicions climàtiques adverses en les seves àrees de cria.

Aquesta mateixa setmana, fins 36 ocells d'aquesta espècie viatgen per la Península Ibèrica per arribar a la localitat del sud d'Andalusia. En aquest viatge, els ibis eremites travessen llocs com Catalunya, on el govern està també interessat en la reintroducció d'aquests ocells.

Catalunya es troba a mig camí entre l'origen i el destí de la ruta migratòria d'aquestes aus, per la qual cosa la Conselleria de Territori, Habitatge i Transició Ecològica considera que és una gran oportunitat a reintroduir-la al seu territori. 

D'aquesta manera, la Generalitat pretén que, el proper any, una part dels ibis eremites que viatgen fins a Cadis es quedin al massís del Montgrí (Baix Empordà) i aquest es converteixi en la seva nova llar.

📢 Impulsem la reintroducció de l'ibis ermità al massís del Montgrí

📍 Estudiem la viabilitat i idoneïtat de la zona

🗓️ Previsió 👉 primavera de 2025

📲 https://t.co/D5LtcT4wws pic.twitter.com/IZGwc9dmVr

— Territori (@territoricat) September 10, 2024

Aus migratòries

Algunes espècies animals viatgen durant l'any per aprofitar les condicions climatològiques dels llocs que visiten. D'aquesta manera, s'asseguren que tindran aliment suficient, així com un lloc segur on viure, durant el període de reproducció. Aquest fenomen rep el nom de migració.

Més de la meitat de les 10.000 espècies d'aus al nostre planeta migren. Moltes ho fan des de zones més fredes cap regions més càlides durant l'hivern, i després tornen a aprofitar l'abundància d'aliment a la primavera i l'estiu, quan és més fàcil criar als seus pollets. 

El problema és que, en els darrers anys, el canvi climàtic està alterant els patrons migratoris de les aus, provocant que moltes espècies migrin abans o després del que és habitual. Això genera desajustos entre la seva arribada i la disponibilitat d'aliments a les zones de cria i hivernació. 

A més, la pèrdua d'hàbitats a causa de l'augment del nivell del mar i la degradació d'ecosistemes, com aiguamolls i boscos, està dificultant que les aus trobin llocs segurs per descansar i alimentar-se durant les migracions.