17 novembre 2024
spot_img
17 novembre 2024

El tracte cruel contra els migrants a la frontera entre Grècia i Turquia

La imatge d'un centenar de migrants nus, abandonats per les autoritats a la frontera, provoca la condemna de les Nacions Unides

La crisi migratòria a Europa ha viscut els últims dies un dels capítols més tristos i condemnables. La imatge de 92 homes nus que van ser abandonats per les autoritats a la frontera entre Grècia i Turquia ha donat la volta al món i ha provocat la condemna de l'Organització de les Nacions Unides (ONU).

La policia grega va rescatar el grup de migrants prop del riu Evros, que marca la frontera entre tots dos països. Segons van explicar a les autoritats gregues, van ser transportats fins allà en vehicles de l'exèrcit turc, abandonats sense roba i sense les seves pertinences, i obligats a creuar les aigües del riu.

Aquest comportament suposa una violació de la Convenció de l'Estatut de les Persones Refugiades, que tenen dret a ser tractades amb dignitat i a rebre assistència bàsica dels països d'acollida.

Ara, els governs de Grècia i Turquia s'acusen mútuament dels fets. Grècia denuncia que Turquia ha donat un tracte inhumà als migrants i portarà el cas davant l'ONU. En canvi, les autoritats turques acusen a Grècia de desinformar i de publicar notícies falses contra Turquia.

Per la seva part, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) ha reclamat una investigació dels fets i els ha qualificat com a “cruels i denigrants”.

No és la primera vegada que Grècia i Turquia entren en disputa per temes migratoris. Tots dos països es troben a la ruta migratòria cap a Europa, per on cada any milers de persones intenten fugir dels conflictes a l’Orient Mitjà. La majoria dels migrants rescatats a la frontera venien de l'Afganistan i Síria.

D'altra banda, alguns experts consideren que el govern turc, presidit per Recep Tayip Erdogan, està utilitzant els migrants com a arma política per guanyar suport entre l'opinió pública. Les properes eleccions a Turquia tindran lloc al juny del 2023 i, enmig de la crisi econòmica que afecta el país, Erdogan podria sortir beneficiat si mostra unes polítiques migratòries dures, que limitin l'entrada de migrants.

Violència i repressió al riu Evros

El riu Evros és un dels punts crítics de la ruta migratòria cap a Europa. Després de creuar tota Turquia, els migrants intenten travessar aquest riu per entrar a Grècia i, per tant, en un país de la Unió Europea. Però el camí no és gens fàcil.

L'organització humanitària Mare Liberum denuncia múltiples violacions dels drets humans per part del govern grec en aquesta zona. Els migrants són criminalitzats, mentre que les ONG i els periodistes que denuncien aquests casos són perseguits per les autoritats.

Sovint, les autoritats turques porten als migrants fins al riu Evros perquè creuin en direcció a la riba grega, sota l'amenaça de retornar-los a Síria si no abandonen Turquia. Molts moren ofegats durant el trajecte perquè no saben nedar.

Una cop al costat grec, la policia els rep amb cops i insults. La majoria són traslladats al centre de detenció de Filakio, on són retinguts durant dies, setmanes o mesos abans de ser deportats al seu país d'origen. Si bé no hi ha dades oficials, diverses organitzacions parlen de condicions inhumanes en aquestes instal·lacions.

Mare Liberum denúncia que, al juliol, la policia fronterera de Grècia va abandonar durant un mes un grup de 40 persones (inclosos menors i una dona embarassada) en un illot al mig del riu, on no tenien accés a aliments ni aigua potable. El govern grec ha denunciat Giorgios Christides, el periodista que ha destapat el cas, a l’objectiu de silenciar els abusos i violacions comesos per les autoritats.

El fracàs de l'Acord amb Turquia

La guerra a Síria i altres conflictes a l’Orient Mitjà van provocar una gran onada migratòria l’any 2015. Prop de dos milions de persones van intentar arribar a Europa fugint de la violència, la pobresa i la persecució als seus països d'origen.

Els països membres de la Unió Europea (UE) es van veure desbordats per la situació i, malgrat intentar aplicar un sistema de quotes d’acollida per allotjar totes les persones sol·licitants d'asil, la veritat és que els governs europeus van incomplir els acords d'acollida. Aquesta situació va derivar en una greu crisi humanitària.

Com a solució a curt termini, la Unió Europea va arribar a un acord migratori amb Turquia: el govern turc havia d'acollir tots els migrants en situació irregular que arribaven al país (en camps de refugiats o centres d'acollida), i evitar així que intentessin entrar a Europa. A canvi, la UE pagava milers de milions d'euros en ajudes.

Aquest acord va ser molt criticat per les organitzacions humanitàries, que van acusar els països europeus d'incomplir el seu deure a l'hora d'acollir refugiats. Davant el fracàs de les polítiques d'acollida, els governs han optat per altres mesures que suposen una violació dels drets humans, com les deportacions irregulars o el reforç de les patrulles frontereres, que eviten l'entrada de persones sense tenir en compte la seva seguretat.

L'acord amb Turquia havia de ser temporal, però ha acabat sent vigent fins avui. No obstant això, el govern de Grècia assegura que Turquia està deixant entrar migrants de manera irregular a través de les seves fronteres: una manera d'utilitzar els migrants per pressionar els països europeus i obtenir un tracte de favor.

Treballa l'actualitat a l'aula

Aquest article inclou materials didàctics exclusius per a subscriptors. Descobreix l’activitat que et proposem avui!

Restricted Content
To view this protected content, enter the password below:

Encara no estàs subscrit a Junior Report?

Subscriu-te

Si tu o el teu centre esteu subscrits,
introdueix el perfil de xarxes socials o el teu usuari

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -