Aquest solapament tindrà un gran impacte en la vida silvestre del nostre planeta, segons adverteix un estudi
La població humana mundial ascendeix actualment a més de 8.100.000 persones. A mesura que la població continuï creixent, el nostre planeta avança cap a un futur en el qual es donarà una major superposició entre humans i vida silvestre.
Un estudi realitzat per la Universitat de Míchigan calcula que per a l’any 2070, més de la meitat de la superfície terrestre del planeta experimentarà un augment significatiu en la interacció entre persones i animals. Aquesta situació planteja dubtes i reptes per a la conservació de la biodiversitat i la planificació urbana arreu del món.
L‘estudi, publicat a Science Advances, revela que la superposició entre humans i vida silvestre s’incrementarà en aproximadament un 57% de les terres globals, mentre que només disminuirà en un 12%. Això significa que hi haurà moltes més àrees en les quals es donarà un contacte més freqüent entre humans i animals, especialment aquelles dedicades a l’ agricultura i l’ explotació forestal. L’estudi adverteix que aquest fenomen podria desencadenar un augment en els conflictes entre persones i fauna silvestre.
El creixement de la població humana, més que el canvi climàtic, és el principal motor darrere d’aquesta expansió. A mesura que les persones ocupen àrees prèviament no desenvolupades, es produeix una major superposició amb els hàbitats de diverses espècies.
Els autors de l’estudi destaquen que, en moltes regions del món, la fauna local estarà composta per diferents espècies a mesura que les persones s’assenten en noves àrees, la qual cosa generarà interaccions inèdites, tant positives com negatives, entre humans i animals.
Les regions més afectades i la pèrdua de biodiversitat
L’estudi identifica les regions on ja existeix una alta superposició entre humans i vida silvestre i on s’espera que aquest fenomen augmenti significativament en el futur. Aquestes àrees inclouen països amb alta densitat de població, com la Xina i l’Índia, així com regions de boscos a l’Àfrica i Amèrica del Sud. En particular, els boscos d’aquestes dues darreres àrees alberguen una gran biodiversitat que estarà sota una pressió creixent a causa de l’expansió humana.
Els investigadors també preveuen que la riquesa d’espècies, és a dir, la varietat d’espècies en una regió, disminuirà en la majoria dels boscos d’Àfrica i Amèrica del Sud. A Amèrica del Sud, s’estima que la riquesa de mamífers es reduirà en un 33%, la d’amfibis en un 45%, la de rèptils en un 40% i la d’ocells en un 37%. A l’Àfrica, la riquesa de mamífers podria disminuir en un 21% i la d’ocells en un 26%. Aquestes dades indiquen la necessitat urgent d’ implementar estratègies de conservació que puguin adaptar-se a un món on la coexistència entre humans i vida silvestre serà cada vegada més comuna.
Interacció entre persones i animals
Les interaccions entre persones i animals poden ser tant beneficioses com perjudicials. Per exemple, el contacte amb fauna salvatge va ser un factor en l’aparició de malalties com el COVID-19 o la verola del mico (Mpox). L’augment de trobades entre humans i certes espècies podria facilitar la propagació de noves malalties. Tanmateix, també hi ha espècies que proporcionen beneficis ecològics importants, com la reducció de plagues agrícoles per part d’aus insectívores.
Segons l’informe, les estratègies de conservació han d’evolucionar per ser més inclusives i equitatives, i que les comunitats locals s’han d’involucrar en la protecció de la biodiversitat. En lloc de dependre exclusivament d’ àrees protegides on es restringeix l’ accés humà, les noves estratègies podrien incloure la creació de corredors d’hàbitat que connectin àrees protegides existents, així com la implementació d’ àrees protegides temporals durant períodes crítics per a la vida silvestre.
L’estudi conclou que és urgent començar a planificar ara per promoure una coexistència sostenible entre humans i fauna silvestre per mitigar alguns dels impactes negatius de l’expansió humana sobre la biodiversitat.
