Només el 7,8% de la població mundial viu en una “democràcia plena”, segons les dades de l’Índex de Democràcia del 2023
Noruega, Nova Zelanda, Islàndia, Suècia i Finlàndia van ser els cinc països més democràtics del món el 2023. Els segueixen al rànquing Dinamarca, Irlanda, Suïssa, Països Baixos i Taiwan. Tots tenen institucions sòlides que garanteixen la participació ciutadana, un sistema de govern eficaç, una societat civil activa, celebren eleccions lliures i justes, i respecten els drets humans i les llibertats individuals.
És la conclusió a la que ha arribat l’Índex de Democràcia, un informe que publica cada any The Economist Intelligence Unit, la unitat de recerca i anàlisi pertanyent al grup editorial britànic The Economist Group.
Aquest índex avalua l’estat de la democràcia de 167 països de tot el món i fa un rànquing dels més democràtics. Per això, puntua del 0 al 10 cada Estat en cinc categories: procés electoral i pluralisme polític, funcionament del govern, participació política, cultura política i llibertats civils.
Amb els resultats, elabora una anàlisi detallada, identificant millores i reptes per a la democràcia de cada regió. Això suposa una bona eina per a acadèmics, polítics i activistes que volen comprendre i promoure la democràcia a tot el món.
L’últim informe publicat mostra que només el 7,8% de la població mundial viu en una “democràcia plena”, entre els quals hi ha països com Espanya, el Japó i Costa Rica. A l’altre extrem trobem que el 39,4% viu en un règim autoritari. És el cas dels ciutadans de la Xina, l’Afganistan i Cuba, entre d’altres.
Democràcies “plenes” i “defectuoses”
La paraula “democràcia” procedeix de les paraules gregues “demos”, que significa “ciutadà”, i “kratos”, que significa “poder” o “govern”. En la seva forma més bàsica, la democràcia és un sistema de govern on el poder polític resideix al poble i que es basa en principis fonamentals com la igualtat de drets o la llibertat d’expressió.
L’Índex de Democràcia elaborat per The Economist Intelligence Unit divideix els 167 països que estudia en quatre tipus segons la puntuació democràtica que obtenen.
Les “democràcies plenes” són aquelles que reben la puntuació màxima, ja que tenen un sistema polític democràtic ben consolidat, amb eleccions lliures i justes, respecte pels drets civils i polítics, institucions sòlides i una participació política activa de la ciutadania. El 2023, 24 països van obtenir aquesta etiqueta.
Per darrere hi ha les “democràcies defectuoses”. Tot i que tenen elements democràtics, aquests països tenen deficiències significatives en alguns aspectes clau. Per exemple, els seus ciutadans pateixen limitacions a la llibertat de premsa, hi ha múltiples casos de corrupció o se celebren eleccions irregulars. El 2023, 50 països van obtenir aquesta etiqueta.
Després trobem els règims híbrids, que mostren una combinació de característiques democràtiques i autoritàries, i els règims autoritaris, en què el poder està concentrat en mans d’una elit governant o un líder autoritari. El 2023, 59 països van ser classificats com a autoritaris.
Autoritarisme al món
L‘autoritarisme es considera generalment el sistema polític oposat a la democràcia. En un règim autoritari, la participació ciutadana sol estar restringida o controlada, i les eleccions poden estar manipulades o ser simplement simbòliques. L’objectiu és que un mateix líder es mantingui al poder i controli el país.
En aquests règims, les llibertats civils i els drets humans, com ara la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa i/o la llibertat d’associació, també estan limitades. A més, els ciutadans poden enfrontar repressió política i persecució per expressar opinions crítiques o desafiar el govern.
L’informe de The Economist també assenyala que la manca de democràcia està relacionada amb els conflictes. Les guerres d’avui es concentren en països on la democràcia és absent o té problemes. A les democràcies, hi ha processos establerts per a la resolució pacífica de conflictes, com la mediació o el diàleg. Sense aquests mecanismes, és més probable que les tensions escalin cap a la violència.
Els països amb pitjor puntuació, considerats règims autoritaris, són Sudan, Laos, República Democràtica del Congo, Txad, Turkmenistan, Síria, República Centreafricana, Corea del Nord, Myanmar i Afganistan.
