El govern dels Estats Units fa públics més de 1.000 documents sobre la mort del president John F. Kennedy, l'assassinat del qual l’any 1963 segueix sense resoldre's
El govern dels Estats Units ha desclassificat 1.491 documents més relacionats amb la mort del president John F. Kennedy, que va ser assassinat el 1963. Es tracta de centenars de teletips, informes i comunicats oficials que poden consultar-se a la web de l'Arxiu Nacional.
Amb aquests documents ja s'han fet públics més del 90% dels arxius governamentals sobre la mort de Kennedy. No obstant això, centenars de documents encara es mantenen en secret perquè, segons les agències d'intel·ligència estatunidenques com la CIA o l'FBI, contenen informació molt sensible que podria posar en risc la seguretat nacional.
The @USNatArchives has posted 1,491 documents subject to the President John F. Kennedy Assassination Records Collection Act of 1992 (#JFK Act).
— US National Archives (@USNatArchives) December 15, 2021
Access these released documents:: https://t.co/UR0HQ9u63W pic.twitter.com/evxtKW8ytE
Els arxius de JFK (com es coneixia el president Kennedy) havien de fer-se públics a l'octubre del 2021 després de diversos ajornaments en la desclassificació. Aleshores, el president dels Estats Units, Joe Biden, va ajornar la publicació justificant la decisió per l'impacte del covid.
Els portaveus de la Casa Blanca van explicar en un comunicat que la pandèmia havia endarrerit el procés de revisió dels documents i necessitaven més temps per consultar amb les agències del govern quins documents podien fer-se públics i quins no. Per aquest motiu, s'ha ajornat un any més la desclassificació completa dels documents, fins al 15 de desembre del 2022.
Tant Biden com el seu predecessor en la presidència, Donald Trump, havien promès aixecar el secret oficial durant el seu mandat. No obstant això, tots dos s'han vist obligats a fer marxa enrere amb l'argument de la seguretat nacional.
60 anys de documents secrets
La desclassificació dels arxius de JFK continua provocant una gran polèmica gairebé 60 anys després del magnicidi. Kennedy va ser assassinat el 22 de novembre del 1963 a la ciutat de Dallas. Va rebre dos trets mentre circulava amb el cotxe presidencial, un dels quals al cap. Poc després, la policia va detenir Lee Harvey Oswald com a autor de l'assassinat, però no va arribar a ser jutjat perquè el van assassinar dos dies després.
Una setmana després de l'incident es va crear la Comissió Warren, a través de la qual un equip d'experts va dur a terme una investigació durant mesos per establir els motius d’Oswald per assassinar el president i descobrir si havia actuat sol o havia comptat amb ajuda. La Comissió va arribar a la conclusió que no hi havia proves evidents de conspiració per part d'altres governs o organitzacions que tinguessin interès a acabar amb Kennedy.
Ara bé, l'informe de la Comissió Warren deixava diverses preguntes sense resposta: hi havia dubtes sobre la trajectòria de la bala que va resultar mortal, imprecisions en l'informe de l'autòpsia i tampoc s'aclaria si Oswald havia estat l'únic implicat. El director de cinema Oliver Stone va recollir totes aquestes incògnites a la pel·lícula JFK: cas obert (1991).
La pel·lícula va tenir tant d'èxit i repercussió entre la població, que el 1992 el Congrés dels Estats Units va aprovar la Llei de Registres JFK: aquesta llei obligava a desclassificar tots els arxius referents a l'assassinat de Kennedy perquè “el públic estigui plenament informat sobre la història que va envoltar l'assassinat”. Els documents havien de fer-se públics en un termini màxim de 25 anys.
No obstant això, la llei també incloïa una excepció per no publicar els arxius: si el president de torn considerava que els documents podien posar en perill la seguretat nacional i revelar secrets sobre el govern, els serveis d'intel·ligència, o l'exèrcit dels Estats Units, llavors continuarien sent secrets.
Això és precisament el que va passar l’any 2017, sota el mandat de Donald Trump. Aleshores es van desclassificar 2.800 arxius, però els experts van estar un any analitzant els més compromesos i finalment van ajornar-ne la publicació per motius de seguretat, retardant la data fins al 2021.
La mort de JFK, envoltada de conspiracions
John Fitzgerald Kennedy va ser president dels Estats Units entre el 1961 i el 1963. Com a candidat demòcrata, es va imposar al candidat del Partit Republicà, Richard Nixon, i es va convertir en el president més jove de la història del país.
Kennedy va imposar un canvi de rumb a les polítiques dels anteriors governs republicans, fet que va despertar recels entre els dirigents més conservadors i els directors d'agències governamentals, acostumats a funcionar sense que el govern intervingués en els seus afers.
El nou president va apostar per apropar-se a Cuba, que havia declarat obertament la seva oposició als Estats Units després de la Revolució del 1959. Kennedy també va ser clau per a resoldre de manera pacífica la Crisi dels míssils de 1962, quan els Estats Units van descobrir que la Unió Soviètica estava enviant míssils nuclears a Cuba, fet que suposava una amenaça directa. El president va pressionar al règim soviètic perquè retirés les armes i va evitar una temuda guerra nuclear.
D'altra banda, Kennedy va impulsar la persecució judicial de la màfia i va aconseguir empresonar nombrosos criminals. Els grups mafiosos havien comptat durant anys amb la complicitat de la CIA i l'FBI, i fins i tot havien col·laborat amb aquestes agències en missions extraoficials, però ara es veien perseguits pel govern.
El seu suport a figures com Martin Luther King, que lluitava pels drets de la comunitat negra, també el van allunyar dels sectors més conservadors del Partit Demòcrata i de les elits més riques dels Estats Units, que no volien perdre la seva influència.
Totes aquestes qüestions van alimentar diverses teories de la conspiració sobre qui podia estar darrere de l'assassinat. Les enquestes mostren que més de la meitat dels estatunidencs creuen que l'assassinat de JFK va formar part d'una conspiració… però encara segueix sense saber-se per part de qui.
