Un estudi de la Universitat d’Holanda assenyala que els partits de dreta radical són més propensos a compartir desinformació a les xarxes socials
La desinformació a les xarxes socials s’ha convertit en una preocupació important en molts àmbits: acadèmics, científics, periodístics… Qui difon les mentides i per què ho fa? Dos investigadors de la Universitat d’Holanda han analitzat aquesta qüestió en l’àmbit polític i han recollit les seves conclusions en un estudi.
Segons l’informe, els populistes d’extrema dreta són els polítics que difonen més informació falsa a les xarxes socials. Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors van analitzar tots els tuits publicats entre 2017 i 2022 pels polítics amb compte a Twitter (ara X) de 26 països (Unió Europea, Regne Unit, Estats Units…).
L’estudi explica que aquests polítics populistes es caracteritzen per pensar que a la societat hi ha dos grups. D’una banda, hi hauria la “gent normal” i, a l’altra banda, l’“elit corrupta”. Per ells, els mitjans de comunicació formen part d’aquesta elit i són acusats de mentir i defensar els interessos de les persones poderoses.
La investigació assenyala que, creient això, alguns polítics recorren a les xarxes socials per comunicar-se directament amb el públic i difondre “veritats alternatives”. En molts casos, aquestes són notícies falses o manipulades que es presenten al món com si fossin la “realitat que els mitjans ens amaguen”.
Per què difonen notícies falses?
Els partits d’extrema dreta són grups polítics que tenen idees nacionalistes i autoritàries. Una de les característiques principals de la seva ideologia és que desconfien de les institucions democràtiques tradicionals, com el Parlament, els mitjans de comunicació, el sistema judicial o els partits polítics clàssics.
Aquesta desconfiança parteix de la idea que les institucions ja no representen el poble, i per això moltes vegades aquests partits intenten desacreditar-les o debilitar-les. Com ho fan? L’estudi de la Universitat d’Holanda assenyala que la difusió de notícies falses és clau per al seu objectiu.
L’extrema dreta utilitza la desinformació per crear una versió alternativa dels fets, amplificar els seus missatges ideològics i crear una comunitat de seguidors amb les mateixes idees. El seu objectiu final és desestabilitzar la democràcia i obtenir un avantatge polític pel que fa als seus adversaris polítics, assenyala la investigació.
L’estudi també adverteix que, en els darrers anys, la desinformació difosa per polítics ultradretans a les xarxes socials està arribant als mitjans tradicionals (diaris, ràdios, televisió…). Alguns mitjans no verifiquen la informació i comparteixen aquestes notícies falses, fent que semblin reals i arribin a més persones.
Com t’afecta aquesta notícia?
El 60% dels adolescents a Espanya utilitza les xarxes socials com a mitjà prinicpal per accedir a la informació, segons el darrer informe de Save The Children. Encara que utilitzin aquestes plataformes cada dia, sabies que més de la meitat té dificultats per identificar quan una notícia és fals?
El principal problema és que 1 de cada 4 adolescents no contrasta les notícies que creuen que podrien tenir informació falsa o enganyosa. La majoria consulta a familiars i amics per comprovar-ne la veracitat, però tampoc és un mecanisme fiable. Pensa que el nostre entorn també pot tenir problemes per verificar la informació que rep cada dia.
Les mentides que es difonen a Internet solen tenir un objectiu clar: manipular i influir en les nostres idees sobre el món que ens envolta. Per això, és important que a poc a poc aprenguem a tenir un criteri propi, posant en pràctica el nostre pensament crític.
Si en algun moment veiem una notícia a les xarxes que no tenim clar si és real o no, podem fer-nos algunes preguntes. D’on ve aquesta informació? És una font fiable? Després podem consultar altres mitjans de comunicació. La notícia apareix publicada a algun diari digital? Quins fets explica?
L’ABC de la notícia
Desinformació: informació falsa o enganyosa que es difon amb la intenció de manipular les persones.
Extrema dreta: ideologia política que promou l’autoritarisme, el nacionalisme i sol rebutjar les institucions democràtiques tradicionals.
Institucions democràtiques: organismes que garanteixen el funcionament d’una democràcia, com ara el Parlament o el sistema judicial.
Populisme: discurs polític que enfronta el poble (representat per un líder fort) contra una elit considerada corrupta. Els polítics populistes proposen solucions simples a problemes complexos per atraure votants.
