Els líders extremistes continuen retallant els drets i llibertats de la població a l’Afganistan, especialment en el cas de les dones
Les dones de l'Afganistan hauran de cobrir-se el cos i la cara amb un burca, segons ha anunciat el govern talibà, un grup extremista que defensa una visió radical de l'islam. Els talibans es van fer amb el poder l'estiu passat i, des de llavors, han anat suprimint drets i llibertats.
Serà la primera vegada des de fa dècades que les dones afganeses estaran obligades a cobrir-se per llei, si bé la majoria ja ho fan per tradició o imposició familiar. Les nenes, noies i dones han estat les més afectades per la vulneració de drets a l'Afganistan.
Els #talibans han prohibit que les #nenes vagin a l'escola secundària a l'#Afganistan 🇦🇫. Per què es prohibeix l'#educació a les nenes i les dones? Com ha afectat el règim talibà als #drets i llibertats dels afganesos? https://t.co/fHGrlKlVaH
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) March 28, 2022
Els talibans consideren que les dones han d'ocultar el seu cos i la seva cara per evitar provocar temptacions als homes. En aquest sentit, la peça recomanada pel govern afganès és el burca: un vel que cobreix tot el cos i només deixa una reixa a l'alçada dels ulls per veure-s’hi.
D'acord amb la nova llei, les dones hauran de portar aquesta peça de roba als espais públics i també a casa seva, si reben la visita d'homes que no siguin familiars. Les funcionàries de l'administració pública que no facin servir el vel seran acomiadades, i també els seus pares o marits (si es descobreix que les dones de la seva família es neguen a obeir la nova llei).
Per primera vegada en dècades, les afganeses tornen a estar obligades a cobrir-se el rostre en espais públics. El decret talibà també indica que “es quedin a casa” si no han de fer res important https://t.co/36MnB9Ngec
— 324.cat (@324cat) May 7, 2022
En alguns països musulmans com l'Afganistan, l'Iran o Aràbia Saudita, el govern aplica una versió molt estricta de la xaria o llei islàmica. Segons aquesta llei, les dones estan sotmeses a una tutela masculina que les sotmet a la voluntat del seu pare o marit, sense tenir capacitat per decidir sobre la seva pròpia vida.
Si una dona apareix en públic sense el vel, les autoritats podran arrestar-la i portar-la a casa seva per informar-ne al tutor masculí; si la dona insisteix a incomplir la nova llei, aquest mateix tutor pot ser detingut durant tres dies i jutjat als tribunals.
Els anys previs al règim talibà, les dones havien aconseguit uns certs drets i llibertats i havien adoptat alguns costums occidentals, com dur el cabell deslligat, maquillar-se o portar pantalons. Ara, aquesta llibertat s’ha acabat.
Nou mesos de vulneració de drets
La guerra a Ucraïna ha acaparat tots els titulars els últims mesos i ha deixat en un segon pla les conseqüències del règim talibà sobre la població de l'Afganistan. Quan van arribar al poder, els talibans van anunciar a la comunitat internacional que volien formar un govern modern i adaptat al segle XXI, però la realitat ha estat molt diferent.
Els talibans han prohibit a les adolescents anar a l’escola. Les dones que ja estaven estudiant a la universitat poden continuar anant-hi, però separades dels homes per una cortina. La població també ha estat segregada per sexes als espais públics.
En aplicació del sistema de tutela masculina, les dones han d'anar acompanyades d'un home si volen viatjar o fer qualsevol gestió burocràtica. Tampoc poden fer esports en públic.
Els talibans són un grup de radicals islàmics que ja van governar a l'Afganistan entre el 1996 i el 2001. Després dels atemptats de l’11-S, el govern dels Estats Units va iniciar una invasió de l'Afganistan per a combatre el grup terrorista Al-Qaeda. L'ocupació estatunidenca va durar 20 anys, durant els quals els talibans van quedar apartats del govern.
No obstant això, al juliol del 2021, el president dels Estats Units, Joe Biden, va anunciar la fi de les operacions militars al país. La retirada de les tropes estatunidenques va permetre als talibans desplegar una nova ofensiva que els ha retornat al poder i ha posat fi a les esperances democràtiques del país.
Qui són els #talibans? Com han arribat al poder a l’#Afganistan? 🇦🇫 Quines són les conseqüències per a les dones?🧕
— Junior Report CAT (@JuniorReportCAT) September 19, 2021
Treballa aquest tema d’actualitat amb les #activitats ✍️ i #diapositives 💻 de La Notícia del Dia. Aquesta setmana accés gratuït! 🙌https://t.co/4UTnNv7EKG pic.twitter.com/06d1CqowqR
El vel als països musulmans i a Europa
L'ús del vel entre les dones musulmanes prové dels passatges de l'Alcorà, el llibre sagrat de l'islam que recull els ensenyaments del profeta Mahoma. L'Alcorà estableix que cal vestir amb discreció i modèstia: els homes s’han de tapar del coll fins als genolls; per a les dones, aquest decòrum s'aplica de manera més extrema i impedeix que mostrin pràcticament qualsevol part del cos.
Els països de religió musulmana apliquen o no l'obligatorietat del vel en funció de la seva ideologia i de la branca de l'islam que predomini al país. Els països que fan una interpretació més estricta de l'islam, com l'Iran o l'Aràbia Saudita, obliguen a fer-lo servir; en altres països, com el Marroc o Tunísia, no és obligatori.
Moltes dones musulmanes defensen l'ús del vel com a part de la seva cultura i identitat. Malgrat això, dins de la comunitat musulmana també hi ha un moviment feminista que el considera una forma de repressió contra les dones.
Amb la immigració, el debat ha arribat a Europa. Alguns defensen que cal permetre l'ús del vel en el marc de la llibertat de culte i d’expressió. Però també hi ha qui considera que es tracta d'una imposició dels homes a les dones i que, per tant, prohibir el vel és un primer pas per defensar els drets de les dones en països europeus.
A França, un país amb molta migració àrab i musulmana, el 2004 es va aprovar una llei de laïcisme que impedeix portar mostres ostensibles d'alguna religió a les escoles i, per tant, prohibeix el vel als centres educatius. A més a més, des del 2010 la llei prohibeix portar burca o vel integral al carrer, mesura que va ser criticada pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides. D'altra banda, Suïssa va aprovar la prohibició del vel integral en un referèndum l'any passat.
