14 juliol 2024
spot_img
14 juliol 2024

Emergència climàtica: fer que l’economia canviï de piles

És necessari buscar un nou model de producció i consum per cuidar el planeta i fer front als efectes del canvi climàtic

Ariadna Trillas (Alternatives Econòmiques)

Comprar menjar o aconseguir el darrer videojoc. Moure’ns d’una punta de la ciutat a l’altra. Escalfar la casa a l’hivern. El que hi ha darrere d’actes com aquests és l’economia: l’esforç per trobar els materials de què estan fetes les coses, produir-les, portar-les a les botigues, comprar-les, reparar-les… Tots aquests passos requereixen l’ús d’energia.

Si imaginem el món com una joguina que funciona a piles, aquestes serien recursos que es troben a la natura i que anomenem combustibles fòssils: carbó, petroli, gas…, etc, són algunes de les fonts d’energia disponibles actualment.

El problema és que aquestes piles no només s’acabaran esgotant, sinó que contaminen i contribueixen a fer que la temperatura de la Terra augmenti. Això té greus conseqüències per al medi ambient, però també per a la salut de les persones.

Produir i consumir sense parar és la manera de viure a la que ens hem acostumat com a societat, gràcies a fonts d’energia barates, que permeten que l’economia continuï funcionant. El problema és que aquest sistema de producció i consum no és sostenible a llarg termini.

El planeta ha dit prou

La ciència fa temps que alerta que els recursos de la Terra no són inesgotables. A aquest estil de vida de fer servir i llençar hem de sumar el fet que cada vegada viu més gent al planeta: fa 30 anys érem gairebé 5.000 milions de persones, i ara ja vam superar els 8.000 milions. Amb tot això, el planeta està arribant al límit.

No hi ha recursos per a tothom i aquests estan mal repartits entre els països rics i els que tenen menys ingressos. A més, la temperatura global provoca greus conseqüències negatives, com la pèrdua de collites, les migracions climàtiques, l’eliminació d’hàbitats naturals, l’augment de sequeres, inundacions i onades de calor… Tot això amenaça la supervivència de diferents espècies naturals i també la del propi ésser humà.

L’emergència climàtica obliga a canviar de piles: canviar les fonts d’energia contaminants per altres de més netes, com ara el sol, el vent o l’aigua. D’aquesta manera, aquesta joguina del món podrà continuar amb vida i funcionant. Però també cal reduir el consum dels materials amb què es produeix. És a dir, canviar la manera com està configurada l’economia actual.

El canvi ha de ser global

Perquè es produeixi aquest canvi caldrà adoptar altres actituds. Per exemple, caldrà eliminar el sistema d’usar i llençar i pensar en altres mecanismes com el de reutilitzar, reciclar i reparar. És important que això no sigui una actitud individual de cadascú, sinó que les bases de tota l’economia global han de canviar.

Cal transformar indústries senceres, com les que utilitzen plàstics o derivats del petroli. També canviar el model de producció de l’automòbil, per fomentar que els cotxes siguin elèctrics i contaminin tan poc com sigui possible. Aquest canvi implica també posar fre al turisme massiu, que provoca greus problemes socials i mediambientals, com l’èxode de la població local i el tancament de comerços tradicionals.

Fins fa poc, malgrat que des de la ciència alertava d’una situació irreparable, els governs del món no entenien que la protecció de l’economia ha de venir acompanyada de la protecció del medi ambient. Un bon exemple n’és la fabricació de cotxes: fabricar molts vehicles es considerava bo per a l’economia perquè donava feina a moltes persones, encara que la contaminació resultés fatal per al planeta.

El problema és que, al mateix temps que aquestes indústries donen feina a moltes persones, també contaminen i empitjoren la salut de la Terra. I sense la salut del planeta no hi haurà salut a la població.

Un repte molt difícil

Aquesta transformació econòmica és un repte molt difícil, perquè el temps és cada cop més reduït i els governs no s’han preparat per desenvolupar activitats alternatives. De fet, els països del món van pactar que s’actuaria per evitar superar un increment de la temperatura de més de 1,5 ºC a final de segle. Tot i això, els experts auguren que, si no es prenen més mesures, aquest límit s’assolirà el 2030.

Actualment hi ha moltes investigacions que s’han dedicat a estudiar quant costaria aquest canvi de piles, aquesta transició energètica que necessita el planeta. En els propers 30 anys, caldria entre 92 i 173 bilions de dòlars. Perquè ens fem una idea del que significa: la riquesa generada a tot el món l’any passat va ser de 100 bilions.

Però a més, transformar l’economia significaria acostumar-nos a un nou estil de vida: compartir cotxes, fer servir més el transport públic i la bicicleta, consumir productes locals que evitin el transport des d’altres llocs, aconseguir que els edificis estiguin més ben protegits del fred a l’hivern i de la calor a l’estiu, no utilitzar més aigua de la necessària mentre ens dutxem, utilitzar el tren en lloc de l’avió…

Últimes notícies

-Contingut patrocinat -